Els belemnits (Belemnoidea, gr. belemnon, "dard o fletxa")[1] són un grup extint de mol·luscs cefalòpodes de la subclasse Coleoidea. Van viure des del Devonià fins al Cretaci superior.[2] Vivien en el mar, agrupats en bancs i eren depredadors, alimentant-se de peixos i d'altres animals marins.

Infotaula d'ésser viuBelemnits
Belemnoidea Modifica el valor a Wikidata

Reconstrucció de belemnits
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumMollusca
ClasseCephalopoda
SubclasseColeoidea
SuperordreBelemnoidea Modifica el valor a Wikidata
Ordres

Eren molt similar en molts aspectes als moderns calamars i estretament relacionats amb les sípies actuals.[3] Igual que ells, els belemnoïdeus posseïen un sac de tinta[4] però, a diferència dels calamars i sípies, tenien deu braços de longitud similar, i no tenien dos tentacles llargs especialitzats.[5]

Molt coneguts des d'antic, la seva forma ha donat origen als noms populars "bales de moro" o "puntes de raig", ja que es creia que es formaven quan un llampec tocava terra. Els belemnits són el fòssil estatal de Delaware.

Característiques

modifica

Els belemnits eren similars als calamars i a les sèpies actuals; posseïen una conquilla interna amb forma de bala que ha fossilitzat amb molta freqüència.[6] Tanmateix no tenien el parell de tentacles especialitzats que tenen els calamars moderns.[7]

Els belemnoïdeus posseïen un fragmocon central format per aragonita i amb flotabilitat negativa. A la part posterior hi havia una pesada protecció de calcita el paper principal del qual sembla haver estat compensar la part frontal de l'organisme ja que situa el centre de massa per sota del centre de flotabilitat, augmentant l'estabilitat de l'organisme nedant.[8]

Com alguns calamars moderns, els braços portaven una sèrie de petits ganxos per agafar preses. Els belemnits eren eficients carnívors que capturaven petits peixos i altres animals marins amb els braços i els menjaven amb les mandíbules en forma de bec de lloro. Al seu torn, els belemnits segurament formaven part de la dieta de rèptils marins com els ictiosaures, els estómacs fossilitzats dels quals freqüentment contenen els ganxos fosfatats del braços dels belemnits.

Història evolutiva

modifica

Per bé que ja en el Carbonífer (fa uns 345 milions d'anys) van sorgir animals semblants, els veritables belemnits van començar a ser abundants en el Mesozoic, sobretot vivint en els mars del període Juràssic i Cretaci. Els belemnits es van extingir al final del Cretaci (fa 65 milions d'anys), en l'extinció massiva del Cretaci-Paleogen, que va acabar també amb els dinosaures i moltes altres formes de vida.

Referències

modifica
  1. «βέλεμνον, DGE Diccionario Griego-Español». [Consulta: 28 març 2021].
  2. Martinell, J., Martínez, R. & de Porta, J. 1988. Els cefalòpodes fòssils. Història Natural dels Països Catalans, 15.
  3. Yancey, T. E.; Garvie, C. L.; Wicksten, M. «The Middle Eocene Belosaepia ungula (Cephalopoda: Coleoida) from Texas: Structure, Ontogeny and Function». Journal of Paleontology, 84, 2, 2010, pàg. 267–287. DOI: 10.1666/09-018R.1.
  4. Lehmann, U. 1981. The Ammonites: Their life and their world. London: Cambridge University Press.
  5. Doyle, P.; Shakides, E. V. «The Jurassic Belemnite Suborder Belemnotheutina». Palaeontology, 47, 4, 2004, pàg. 983–998. DOI: 10.1111/j.0031-0239.2004.00395.x.
  6. Robert Wynn Jones. Applied palaeontology. Cambridge University Press, 2006, p. 151–152. ISBN 978-0-521-84199-3. 
  7. Richard E. Young, Michael Vecchione, & Katharina M. Mangold. «Coleoidea Bather, 1888». Tree of Life web project, 21-04-2008. Arxivat de l'original el 14 de maig 2011. [Consulta: 2 maig 2011].
  8. Monks, HJD; Hardwick, JD; Gale, A. S. «The function of the belemnite guard». Paläontologische Zeitschrift, 70, 3-4, 1996, pàg. 425-431. DOI: 10.1007 / BF02988082.
  NODES
Idea 6
idea 6
INTERN 1
Note 2
Project 3