Bestiari
|
Per a altres significats, vegeu «Bestiari (desambiguació)». |
Bestiari (pl. Bestiarii) era la persona que combatia contra les feres al circ romà.[1] Normalment amb aquest terme s'indicaven dues categories diferents de persones: la primera eren combatents que incloïen els condemnats a mort destinats a ser morts pels animals, el segon incloïa homes lliures que, havent-se convertit en auctorati,[2] s'enfrontaven voluntàriament per obtenir diners,[3] glòria i admiració.[4] A vegades, aquests darrers s'anomenen equivocadament gladiadors, però en aquell moment només s'anomenaven amb aquest nom aquells que lluitaven contra altres homes. El terme habitual per als que van participar en la caça a l'arena (venatio) són, en canvi coneguts com a venatores.[5]
Condemna a mort
modificaLa condemna a mort per esquinçament, anomenada damnatio ad bestias, adoptada com a forma de tortura i pena de mort, es va imposar als enemics de l'estat, inclosos presoners i esclaus declarats culpables d'un delicte greu. Eren enviats a morir nus, amb una mínima possibilitat de defensa contra les feres.[6] Encara que aconseguissin tombar-ne algunes, els portaven altres animals de forma continuada a l'arena fins que els bestiaris trobaven la mort.
Els tigres i els lleons van ser els animals més utilitzats per a aquest macabre espectacle, juntament amb ossos, lleopards i llops. De vegades, però, les bèsties més petites, com els senglars i les hienes, s'utilitzaven per allargar l'agonia.
Els condemnats que havien estat entrenats preferien suïcidar-se que no pas caure víctimes a l'arena. Sèneca ho demostra, que fa referència a un pres que preferia la mort per asfixia, empassant-se voluntàriament una esponja,[7] i un altre que li va trencar el coll inserint el cap en una roda del carretó que el va portar a l'amfiteatre.[7] També Simmac, que parla de vint-i-nou presoners saxons que preferien escanyar-se a les seves cel·les en lloc de fer front a la tortura.[8]
Combat voluntari
modifica
Segons Seneca, aquests altres bestiaris eren, en canvi, joves animats que, per convertir-se en experts en l'exercici d'armes, de vegades lluitaven contra les bèsties i, de vegades, contra altres homes,[7] per mostrar el seu coratge i destresa. L'emperador August va encoratjar aquesta pràctica en joves d'alt rang. Neró es va exposar en persona per haver matat les bèsties a l'amfiteatre quan Còmode va assumir el títol d'Hèrcules romà. [9]
Al segle xvi, el francès de Vigenère va identificar altres dos tipus de "bestiarii": els primers eren els que havien realitzat un negoci del xoc amb les feres i, per tant, lluitaven pels diners.[9] El segon tipus estava representat pels combats de grups que veien diversos bestiariis armats enfrontant-se contra un nombre igual de gran en bèsties.[9]
Segons informa Tertul·lià, sembla que també hi va haver una escola a Roma (bestiarum addresse o bestiariorum), on la gent es va formar a lluitar amb les feres.[10]Probablement és el Ludus Matutinus, que Domicià havia erigit no gaire lluny del Coliseu per a la formació dels bestiariis, anomenat així perquè els combats tenien lloc al matí.[11]
Referències
modifica- ↑ Shadrake, Susanna.. The world of the gladiator. Stroud: Tempus, 2005, p. 46. ISBN 0-7524-3442-X.
- ↑ Els ciutadans lliures es definien com a auctorati quan feien un pacte (auctoramentum) amb el lanista, se subordinaven al seu poder i obtenien una remuneració a canvi de l'actuació a la sorra.
- ↑ «LacusCurtius • Bestiarii (Smith's Dictionary, 1875)». [Consulta: 31 gener 2020].
- ↑ «Bestiarii». Tribunesandtriumphs.org. [Consulta: 31 gener 2020].
- ↑ Nosov, K. (Konstantin). Gladiator : Rome's bloody spectacle. Oxford, U.K.: Osprey, 2009, p. 48. ISBN 978-1-84603-472-5.
- ↑ «InterClassica / Divulgación / Traducciones / Obras / Obras de Seneca / Tratados filosóficos / Sobre los beneficios (De beneficiis) / Libro I / Pedro Fernández Navarrete [1564-1632 / 1 - Investigación y Difusión del Mundo Griego y Romano Antiguo]». Arxivat de l'original el 2020-01-31. [Consulta: 31 gener 2020].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Seneca, Lucius Annaeus. Ad Lucilium epistulae morales. With an English translation by Richard M. Gummere. London Heinemann, 1917.
- ↑ «Digitale Bibliothek - Münchener Digitalisierungszentrum». [Consulta: 31 gener 2020].
- ↑ 9,0 9,1 «History of Science: Cyclopædia, or, An universal dictionary of arts and sciences : containing the definitions of the terms, and accounts of the things signify'd thereby, in the several arts, both liberal and mechanical, and the several sciences, human and divine : the figures, kinds, properties, productions, preparations, and uses, of things natural and artificial : the rise, progress, and state of things ecclesiastical, civil, military, and commercial : with the several systems, sects, opinions, &c : among philosophers, divines, mathematicians, physicians, antiquaries, criticks, &c : the whole intended as a course of antient and modern learning: Beglerbeg - bomb». [Consulta: 31 gener 2020].
- ↑ «Tertullian: Tertuliano, Apologia contra los gentiles (Apologeticum)». [Consulta: 31 gener 2020].
- ↑ «The Bestiarius and the Ludus Matutinus». http://penelope.uchicago.edu/.+[Consulta: 31 gener 2020].
Bibliografia
modifica- Muñoz-Santos, M. E.. Animales in harena. Los animales exóticos en espectáculos romanos.. Confluencias, 2017. ISBN 9788494638046.
- Nossov, K. Gladiator (en anglès). Osprey Publishing, 2009. ISBN 9781846034725.
- Shardrake, S. The world of the gladiator (en anglès). History Press, 2010. ISBN 9780752434421.
- Ville, G. La gladiature en Occident des origines à la mort de Domitien. École Française de Rome, 2014. ISBN 9782728309795.
Enllaços externs
modifica
- (anglès) Bestiarii nel Dizionario di biografia e mitologia greco-romana de William Smith
- (llatí) Le Epistulae de Simmaco, a: daten.digitale-sammlungen.de.