Bradley Wiggins
Bradley Wiggins, OBE, (Gant, Flandes, 28 d'abril de 1980) és un ciclista anglès, fill del també ciclista Gary Wiggins. Fou professional del 2001 al 2016, combinant el ciclisme en pista amb la carretera. És l'esportista britànic amb més medalles olímpiques amb un total de vuit, cinc d'elles d'or.[1]
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Representa:  Regne Unit
| |||
En pista s'ha proclamat campió del món i medallista olímpic en diverses disciplines.
En carretera destaca per les seves habilitats contra el crono i des del Tour de França de 2009 va demostrar les seves possibilitats també en les classificacions generals, en quedar quart de la general. El 2011 guanyà el Critèrium del Dauphiné.
El 2012 va guanyar la París-Niça, sent el primer britànic a guanyar-la des que Tom Simpson ho fes el 1967.[2] Un parell de mesos més tard guanyà el Tour de Romandia i revalidà el triomf al Critèrium del Dauphiné. Al Tour de França es vestí amb el mallot groc en la 7a etapa i ja no el deixà fins a la victòria final a París, per proclamar-se en el primer britànic a guanyar aquesta cursa.[3] En aquesta mateixa edició guanyà 9a i la 19a etapa.
El 2014, es va proclamar Campió del món de contrarellotge als mundials de Ponferrada.
El 7 de juny de 2015 aconseguí el rècord de l'hora amb 54,526 quilòmetres recorreguts, superant la distància aconseguida per Alex Dowsett el maig anterior.[4]
Palmarès en pista
modifica- 1998
- 2000
Medalla de bronze als Jocs Olímpics de Sydney en Persecució per equips (amb Chris Newton, Bryan Steel i Paul Manning)
- 2001
- 2003
- 2004
Medalla d'or als Jocs Olímpics d'Atenes en Persecució
Medalla de plata als Jocs Olímpics d'Atenes en Persecució per equips (amb Steve Cummings, Rob Hayles i Paul Manning)- Medalla de bronze als Jocs Olímpics d'Atenes en Madison (amb Rob Hayles)
- 2007
- 2008
- Medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín en Persecució
- Medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín en Persecució per equips (amb Geraint Thomas, Edward Clancy i Paul Manning)
Campió del món en Persecució- Campió del món en Persecució per equips (amb Ed Clancy, Geraint Thomas i Paul Manning)
- Campió del món en Madison (amb Mark Cavendish)
- 2015
- 2016
- Medalla d'or als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro en persecució per equips (amb Steven Burke, Edward Clancy i Owain Doull)
- Campió del món en Madison (amb Mark Cavendish)
- 1r als Sis dies de Gant (amb Mark Cavendish)
Resultats a la Copa del Món
modifica- 2006-2007
- 1r a Manchester, en Persecució
- 1r a Manchester, en Persecució per equips
- 2007-2008
- 2010-2011
- 1r a Manchester, en Persecució per equips
| Precedit per: Alex Dowsett |
Rècord de l'hora (54,526 km) 7 de juny de 2015 - Actual |
Succeït per: Actual |
Palmarès en ruta
modifica
- 2001
- 1r a la Fletxa del Sud
- 1r al Cinturó a Mallorca
- 2003
- Vencedor d'una etapa al Tour de l'Avenir
- 2005
- Vencedor d'una etapa al Circuit de Lorena
- Vencedor d'una etapa al Tour de l'Avenir
- 2007
- 1r al Duo Normand (amb Michiel Elijzen)
- Vencedor d'una etapa al Critérium du Dauphiné Libéré
- Vencedor d'una etapa als Quatre dies de Dunkerque
- Vencedor d'una etapa al Tour du Poitou-Charentes et de la Vienne
- 2009
Campió del Regne Unit en contrarellotge- 1r a la Herald Sun Tour i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa dels Tres dies de De Panne
- 1r a la Beaumont Trophy
- 2010
- Campió del Regne Unit en contrarellotge
- Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia
- 2011
- Campió del Regne Unit en ruta
- 1r al Critèrium del Dauphiné
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Baviera
- Medalla de plata al Campionat del Món en contrarellotge
- 1r a la Beaumont Trophy
- 2012
- Medalla d'or als Jocs Olímpics de Londres en Contrarellotge
1r al Tour de França i vencedor de 2 etapes- 1r de la París-Niça, vencedor d'una etapa i de la classificació per punts
- 1r del Tour de Romandia i vencedor de dues etapes
- 1r al Critèrium del Dauphiné i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa a la Volta a l'Algarve
- 2013
- 1r de la Volta a la Gran Bretanya i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Polònia
- Medalla de plata al Campionat del Món en contrarellotge
- 2014
Campió del món de contrarellotge- Campió del Regne Unit en contrarellotge
- 1r a la Volta a Califòrnia i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa a la Volta a la Gran Bretanya
- 2015
- Vencedor d'una etapa als Tres dies de De Panne-Koksijde
Resultats al Tour de França
modifica- 2006. 123è de la classificació general
- 2007. Abandona amb tot l'equip Cofidis (17a etapa)
- 2009. 4t de la classificació general
- 2010. 24è de la classificació general
- 2011. Abandona (7a etapa)
- 2012. 1r de la classificació general. Vencedor de la 9a i 19a etapa
Resultats al Giro d'Itàlia
modifica- 2005. 123è de la classificació general
- 2008. 134è de la classificació general
- 2009. 71è de la classificació general
- 2010. 40è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 2013. No surt (13a etapa)
Resultats a la Volta a Espanya
modifica- 2011. 3r de la classificació general.
Porta el mallot vermell durant 4 etapes
Imatges
modifica |
  |
 |
 |
Referències
modifica- ↑ «Bradley Wiggins anuncia la seva retirada professional als 36 anys». ccma.cat, 28-12-2016 [Consulta: 29 desembre 2016].
- ↑ Agence France-Presse «Wiggins first British Paris-Nice victor in 45 years». Google News. Agence France-Presse. Google Inc., 11-03-2012 [Consulta: 11 març 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «El nou ordre mundial». El Punt-Avui, 23-07-2012. [Consulta: 26 juliol 2012].
- ↑ «Wiggins bate el récord de la hora». El Mundo Deportivo, 07-06-2015 [Consulta: 7 juny 2015].
