Viquipèdia

Caiguda del règim d'Àssad

Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat.
La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls.

El 8 de desembre de 2024, la República Àrab Síriana sota el lideratge de Baixar al-Àssad va col·lapsar enmig de grans ofensives liderades per l'oposició siriana, encapçalada per Haiat Tahrir aix-Xam i altres grups rebels, incloent-hi l'Exèrcit Nacional de Síria, recolzat per Turquia. Aquestes ofensives formaven part de la Guerra Civil siriana, iniciada el 2011. La caiguda de Damasc va marcar el final del règim de la família Al-Àssad, que havia governat Síria com una dictadura hereditària totalitària des que Hafez al-Àssad va assumir la presidència el 1971 després de la Revolució Correctiva de Síria.

Plantilla:Infotaula esdevenimentCaiguda del règim d'Àssad
Imatge
Baixar al-Àssad el 2024, aproximadament set mesos abans de ser enderrocat per les forces de l'oposició siriana
Map
 35° 13′ 00″ N, 38° 35′ 00″ E / 35.21667°N,38.58333°E / 35.21667; 38.58333
Tipuscanvi de règim Modifica el valor a Wikidata
Part dela ofensiva rebel de Síria de 2024 a la Guerra Civil siriana
Data8 desembre 2024 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSíria Modifica el valor a Wikidata
EstatSíria baasista Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorSíria Oposició siriana
Causacaiguda de Damasc Modifica el valor a Wikidata
Efectes

Mentre la coalició rebel Sala d'Operacions del Sud avançava cap a Damasc intentant localitzar l'expresident, Àssad i la seva família van fugir de la capital en un avió cap a Rússia, on se'ls va concedir asil.[7] Posteriorment, els rebels sirians van declarar la seva victòria contra el govern d'Àssad a la televisió estatal, mentre que el Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia anunciava la renúncia i sortida d'Àssad de Síria.[8][9]

Antecedents

modifica
Vegeu també: Baixar al-Àssad

La família al-Àssad va governar Síria des del 1971, quan Hafez al-Àssad va assumir la presidència del país sota el Partit Baas Sirià. Després de la seva mort al juny del 2000, el seu fill, Baixar al-Àssad, el va succeir en el càrrec.[10][11][12][13]

Hafez al-Àssad va construir el seu sistema de govern com una burocràcia marcada per un clar culte a la personalitat, un fet poc característic en la història moderna de Síria. Imatges, retrats, cites i lloances d'Àssad es trobaven per tot arreu, des d'escoles fins a mercats públics i oficines governamentals. En la ideologia oficial assadista, Hafez al-Àssad era anomenat el "Líder Immortal" i el "Consagrat" (al-Muqaddas).[14] A més, Hafez va reorganitzar la societat siriana amb una estructura de caràcter militarista, invocant constantment una retòrica conspirativa sobre els perills dels complots recolzats per potències estrangeres i facilitats per quintacolumnistes. A més, va promoure les forces armades com un element central de la vida pública.[15][16][17]

Després que Hafez al-Àssad prengués el poder el 1970, la propaganda estatal va promoure un nou discurs nacional basat en la unificació dels sirians sota "una única identitat baasista imaginada" i l'assadisme.[18] Les milícies paramilitars fervorosament lleials conegudes com els Xabikha (lit. "fantasmes") divinitzen la dinastia al-Àssad amb eslògans com "No hi ha altre Déu que Baixar!" i duen a terme una guerra psicològica contra les poblacions dissidents.[19]

Baixar al-Àssad

modifica

Després de la mort de Hafez al-Àssad, el seu fill i successor, Baixar al-Àssad, va heretar el culte a la personalitat existent, amb el partit exaltant-lo com el "Jove Líder" i l'"Esperança del Poble". Prenent influència del model de lideratge hereditari de Corea del Nord, la propaganda oficial a Síria va atribuir característiques divines a la família al-Àssad i va venerar els patriarques de la dinastia com els pares fundadors de la Síria moderna.[20][21][22]

El 2011, els Estats Units, la Unió Europea i la majoria de països de la Lliga Àrab van demanar la dimissió de Baixar al-Àssad arran de la repressió contra els manifestants de la Primavera Àrab durant els esdeveniments de la revolució siriana, que van derivar en la guerra civil. Fins al 2022, aquesta guerra havia causat unes 580.000 morts, de les quals almenys 306.000 eren civils no combatents. Segons la Xarxa siriana pels drets humans (SNHR), les forces pro-Àssad van ser responsables de més del 90% de les morts de civils.[23] Durant el conflicte, el govern d'Àssad va cometre nombrosos crims de guerra,[24][25][26][27][28][29] inclosos diversos atacs amb armes químiques perpetrats per les Forces Armades Sirianes, l'exèrcit de Baixar al-Àssad.[30][31] L'atac químic més mortal va ser un bombardeig amb gas sarín a Ghuta el 21 d'agost de 2013, que va causar entre 281 i 1.729 morts.[32]

El desembre de 2013, Navi Pillay, Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, va afirmar que els resultats d'una investigació de l'ONU implicaven Baixar al-Àssad en crims de guerra. Investigacions posteriors del Mecanisme Conjunt d'Investigació de l'OPAQ-ONU i l'Equip d'Investigació i Identificació de l'OPAQ-ONU van concloure que el govern d'Àssad era responsable de l'atac amb sarín a Khan Xaikhun el 2017 i de l'atac químic a Duma el 2018. El 15 de novembre de 2023, França va emetre una ordre de detenció contra al-Àssad pel presumpte ús d'armes químiques prohibides contra civils a Síria.[33] Àssad va negar categòricament les acusacions i va acusar països estrangers, especialment els Estats Units, d'intentar provocar un canvi de règim a Síria.[34]

Presa de control de l'oposició

modifica

Avenços militars

modifica
 
Mapa de la ofensiva rebel de Síria de 2024.

Els plans de les forces anti-Àssad per a una ofensiva contra Alep van començar a finals de 2023, però es van veure endarrerits a causa de les objeccions de Turquia.[35][36] El president turc, Recep Tayyip Erdoğan, va intentar establir negociacions amb el govern d'Àssad per tal de "determinar junts el futur de Síria", però aquestes propostes van ser rebutjades per part de l'administració siriana.[37]

El 7 de desembre de 2024, les forces de l'oposició van prendre el control complet de Homs després de vint-i-quatre hores d'intensos combats. El col·lapse ràpid de les defenses del govern va obligar les forces de seguretat a retirar-se a tota pressa, destruint documents sensibles durant la seva fugida. La captura de la ciutat va donar als insurgents el domini d'infraestructures de transport essencials, especialment la cruïlla d'autopistes que connecta Damasc amb la regió costanera alauita (províncies sirianes de Tartus i Latakia), on es troben la base de suport d'Àssad i instal·lacions militars russes de gran rellevància.[38]

Les forces de Hezbol·là aliades d'Àssad es van retirar dels voltants d'al-Qusayr, evacuant aproximadament 150 vehicles blindats i centenars de combatents. Es creu que la reducció del suport per part d'aliats clau, incloent-hi la implicació disminuïda de Rússia a causa del seu enfocament en la invasió d'Ucraïna, així com l'enfrontament simultani de Hezbol·là en el conflicte amb Israel, van contribuir a l'afebliment de la posició del govern sirià.[39]

La presa de Homs per les forces de l'oposició va desencadenar àmplies celebracions públiques, amb els residents participant en manifestacions al carrer. Els assistents corejaven consignes contra Àssad, com ara: "Àssad ha caigut, Homs és lliure" i "Visca Síria, fora Baixar al-Àssad". A més, van retirar símbols del govern, incloent-hi retrats d'Àssad, mentre que els combatents de l'oposició celebraven la victòria amb actes com trets a l'aire en senyal de triomf.[40]

El 7 de desembre, els rebels sirians van anunciar que havien començat a envoltar Damasc després de capturar ciutats properes. El comandant rebel Hassan Abdel Ghani va declarar que "les nostres forces han començat a executar la fase final per encerclar la capital, Damasc".[41] Els rebels van iniciar l'encerclament després de conquerir As-Sanamàin, una localitat situada a 20 quilòmetres de l'entrada sud de la capital.[42] Al vespre, les forces progovernamentals havien abandonat diverses localitats als afores de Damasc, incloent Jaramana, Qatana, Muadamiat aix-Xam, Daràia, Al-Quisuà, Dumàir, Dera i zones properes a la base aèria de Mezzeh.[43]

L'exèrcit sirià va intentar mantenir l'ordre públic mitjançant emissions als mitjans estatals, on instava els ciutadans a ignorar el que qualificava de "notícies falses" dirigides a desestabilitzar la seguretat nacional. Els líders militars van assegurar a la població el seu compromís continuat amb la defensa del país, tot i que la seva capacitat per fer-ho semblava cada cop més limitada. Unitats de reconeixement de l'oposició van penetrar les defenses de la capital i van establir posicions en punts estratègics de la ciutat. Alhora, equips d'operacions especials van dur a terme cerques infructuoses per localitzar Àssad dins de Damasc.[44]

Pèrdua de control polític

modifica
 
A la televisió estatal siriana, després de la caiguda de Damasc a mans de Hayat Tahrir al-Sham (HTS), es va emetre el missatge: "Victòria de la gran revolució siriana i caiguda del règim criminal d'al-Àssad". Aquest va ser l'únic contingut difós durant diverses hores.[45]

A la plaça principal de Jaramana, els manifestants van enderrocar una estàtua de Hafez al-Àssad. Al vespre, es va informar que les forces progovernamentals es van retirar de diversos barris perifèrics on havien esclatat protestes multitudinàries.[46]

Alts funcionaris del govern d'Àssad a Damasc haurien iniciat negociacions amb les forces de l'oposició per tractar possibles desercions. Aquests esdeveniments van coincidir amb les negacions per part d'oficials iranians sobre informes que afirmaven que Àssad havia fugit del país, tot i que fonts van indicar que el seu parador a Damasc seguia sent desconegut. Després de l'entrada de les forces d'opoisició a la capital, la guàrdia presidencial d'Àssad ja no estava desplegada a la seva residència habitual. Al vespre del 7 de desembre de 2024, els rebels que buscaven Àssad no havien aconseguit cap informació útil sobre la seva ubicació.[47]

El 8 de desembre, Haiat Tahrir aix-Xam (HTS) va anunciar a través del seu compte oficial a X que havia alliberat els presos de la presó de Sednaya, situada als voltants de Damasc i una de les instal·lacions de detenció més grans de Síria. L'organització va descriure aquest acte com una victòria simbòlica i estratègica davant els abusos contra els drets humans comesos anteriorment, considerant-lo representatiu de la fi de les injustícies del govern d'Àssad.[48] Després de la captura de la presó el 2024, Tahrir al-Sham va publicar una llista del personal penitenciari fugit, que es va convertir en un dels objectius més buscats de Síria després de la família al-Àssad.[49]

L'entrada de les forces d'oposició a Damasc va trobar una resistència mínima, degut aparentment a l'absència de reforços militars enviats a diverses zones de la ciutat i a la dissolució ràpida de les posicions defensives governamentals, fet que va permetre la captura de diversos districtes. L'Observatori Sirià per als Drets Humans va confirmar que les forces de l'oposició van aconseguir prendre el control de diverses instal·lacions clau a Damasc, com l'edifici de la Organització General de Ràdio i Televisió estatal i l'Aeroport Internacional de Damasc. A més, els seus avenços van assegurar el domini sobre les principals vies de transport i barris estratègics, especialment el districte de Mezzé, una zona d'influència crucial a la capital.[50][51]

Referències

modifica
  1. ↑ 324cat. «Al-Assad és a Rússia amb la família i el Kremlin li garanteix asil "per raons humanitàries"», 08-12-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  2. ↑ «Els rebels sirians entren a Damasc i posen fi al règim: Assad fuig». [Consulta: 10 desembre 2024].
  3. ↑ «Els rebels gihadistes controlen Alep i s'intensifica el conflicte a Síria». [Consulta: 10 desembre 2024].
  4. ↑ 324cat. «Qui són els rebels que han pres Damasc i per què s'ha reactivat ara la guerra a Síria», 08-12-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  5. ↑ user32. «“الهيئة” تسيطر على مطار حلب الدولي والعديد من المدن والبلدات في ريف حماة الشمالي وسط انهيار كامل لقوات النظام | المرصد السوري لحقوق الإنسان» (en àrab), 30-11-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  6. ↑ Malyasov, Dylan. «Russia begins to withdraw forces from Syria» (en anglès americà), 08-12-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  7. ↑ «Syrian rebels topple Assad who flees to Russia in Mideast shakeup» (en anglès). Reuters, 09-12-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  8. ↑ «Assad Arrives in Russia After Fleeing Syria, Russian Media Says» (en anglès). The New York Times, 08-12-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  9. ↑ News, The Gulf Observer. «Bashar al-Assad Granted Asylum in Russia Amid Syria's Political Upheaval» (en anglès americà), 09-12-2024. [Consulta: 11 desembre 2024].
  10. ↑ «Chapter Three: Bashar al-Asad – The Man and his Regime». [Consulta: 11 desembre 2024].
  11. ↑ Kmak, Magdalena; Björklund, Heta. Refugees and Knowledge Production: Europe's Past and Present (en anglès). 1. London: Routledge, 2022-02-13. DOI isbn 978-0-367-55206-0. s2cid 246668129. 10.4324/9781003092421. isbn 978-0-367-55206-0. s2cid 246668129.. ISBN 978-1-003-09242-1. 
  12. ↑ Turku, Helga. The Destruction of Cultural Property as a Weapon of War (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2018. DOI isbn 978-3-319-57282-6. 10.1007/978-3-319-57282-6. isbn 978-3-319-57282-6.. ISBN 978-3-319-57281-9. 
  13. ↑ Darke, Diana. Syria. 2nd ed. Chalfont St. Peter: Bradt Travel Guides Ltd, 2010. ISBN 978-1-84162-314-6. 
  14. ↑ Pipes, Daniel. Syria beyond the peace process. Washington, DC: Washington Institute for Near East Policy, 1996. ISBN 978-0-944029-64-0. 
  15. ↑ Halasa, Malu; Omareen, Zaher; Mahfoud, Nawara. Syria speaks: art and culture from the frontline. London: Saqi Books, 2014. ISBN 978-0-86356-787-2. 
  16. ↑ Pipes, Daniel. Syria beyond the peace process. Washington, DC: Washington Institute for Near East Policy, 1996. ISBN 978-0-944029-64-0. 
  17. ↑ Shamaileh, Ammar. Trust terror: social capital and the use of terrorism as a tool of resistance. New York: Routledge, 2017. ISBN 978-1-138-20173-6. 
  18. ↑ «How the Assad Clan Have Shaped Syria», 09-12-2021. [Consulta: 11 desembre 2024].
  19. ↑ Phillips, Christopher. The battle for Syria: international rivalry in the new Middle East. New Haven (Conn.): Yale university press, 2016. ISBN 978-0-300-21717-9. 
  20. ↑ Halasa, Malu; Omareen, Zaher; Mahfoud, Nawara. Syria speaks: art and culture from the frontline. London: Saqi Books, 2014. ISBN 978-0-86356-787-2. 
  21. ↑ Pipes, Daniel. Syria beyond the peace process. Washington, DC: Washington Institute for Near East Policy, 1996. ISBN 978-0-944029-64-0. 
  22. ↑ Shamaileh, Ammar. Trust and terror: social capital and the use of terrorism as a tool of resistance. 1 Edition. New York, NY: Routledge, Taylor & Francis Group, 2017. ISBN 978-1-138-20173-6. 
  23. ↑ «Civilian Death Toll | Syrian Network for Human Rights», 05-03-2022. [Consulta: 11 desembre 2024].
  24. ↑ Ikenberry, G. John; Robertson, Geoffrey «Crimes against Humanity: The Struggle for Global Justice». Foreign Affairs, 79, 6, 2000, pàg. 173. DOI: 10.2307/20049983. ISSN: 0015-7120.
  25. ↑ Pipes, Daniel. Syria beyond the peace process. Washington, DC: Washington Institute for Near East Policy, 1996. ISBN 978-0-944029-64-0. 
  26. ↑ U.S. House of Representatives, USA FREEDOM Act. Indiana University Press, 2015-04-24, p. 331–337. ISBN 978-0-253-01738-3. 
  27. ↑ «The Extent of Assad's War Crimes in Syria Is Finally Coming to Light in a German Court», 02-11-2020. [Consulta: 11 desembre 2024].
  28. ↑ «German court finds Assad regime official guilty of crimes against humanity | Daily Sabah», 22-01-2022. [Consulta: 11 desembre 2024].
  29. ↑ «Some Hope in the Struggle for Justice in Syria | Human Rights Watch», 05-04-2022. [Consulta: 11 desembre 2024].
  30. ↑ «Security Council Deems Syria's Chemical Weapon's Declaration Incomplete, Urges Nation to Close Issues, Resolve Gaps, Inconsistencies, Discrepancies | UN Press», 14-03-2023. [Consulta: 11 desembre 2024].
  31. ↑ «Fifth Review Conference of the Chemical Weapons Convention - EU priorities to reinforce the Convention in a challenging disarmament environment | EEAS», 15-05-2023. [Consulta: 11 desembre 2024].
  32. ↑ «Syria's war: If this isn't a red line, what is? | The Economist», 20-12-2014. [Consulta: 11 desembre 2024].
  33. ↑ «France issues arrest warrant for Syria's President Assad - source» (en anglès). Reuters, 15-11-2023.
  34. ↑ «Assad denies responsibility for Syrian war» (en anglès britànic), 02-11-2016. [Consulta: 11 desembre 2024].
  35. ↑ «Erdoğan's risky play in Syria» (en anglès britànic), 04-12-2024. [Consulta: 12 desembre 2024].
  36. ↑ Tejeda, Gaby. «Rebel Groups Overrun Aleppo, Reigniting Syrian Civil War and Challenging Assad» (en anglès americà), 02-12-2024. [Consulta: 12 desembre 2024].
  37. ↑ «Turkey's Erdogan backs rebel offensive in Syria» (en anglès). [Consulta: 12 desembre 2024].
  38. ↑ Reuters. «Homs falls: Rebels tighten grip as Assad regime teeters» (en anglès), 08-12-2024. [Consulta: 12 desembre 2024].
  39. ↑ Reuters. «Homs falls: Rebels tighten grip as Assad regime teeters» (en anglès), 08-12-2024. [Consulta: 12 desembre 2024].
  40. ↑ Reuters. «Homs falls: Rebels tighten grip as Assad regime teeters» (en anglès), 08-12-2024. [Consulta: 12 desembre 2024].
  41. ↑ «Syria's Government Battles Multiple Rebel Uprisings» (en anglès). The New York Times, 07-12-2024. [Consulta: 12 desembre 2024].
  42. ↑ «Syrian rebels seize Damascus, ending decades of brutal Assad dynasty rule» (en anglès). [Consulta: 12 desembre 2024].
  43. ↑ السوري, المرصد. «بعد الانسحاب الكبير في ريف دمشق ومدن متاخمة للعاصمة.. قوات النظام تعيد انتشارها في العاصمة دمشق | المرصد السوري لحقوق الإنسان» (en àrab), 07-12-2024. [Consulta: 12 desembre 2024].
  44. ↑ Vogt, Sana Noor Haq, Catherine Nicholls, Tori B. Powell, Adrienne. «Syria rebels declare Damascus ‘free,' claim Assad has fled the capital» (en anglès), 07-12-2024. [Consulta: 12 desembre 2024].
  45. ↑ «Syrian state TV hails ‘victory' of ‘revolution', fall of al-Assad» (en anglès), 08-12-2024. [Consulta: 12 desembre 2024].
  46. ↑ Vogt, Sana Noor Haq, Catherine Nicholls, Tori B. Powell, Adrienne. «Syria rebels declare Damascus ‘free,' claim Assad has fled the capital» (en anglès), 07-12-2024. [Consulta: 12 desembre 2024].
  47. ↑ Vogt, Sana Noor Haq, Catherine Nicholls, Tori B. Powell, Adrienne. «Syria rebels declare Damascus ‘free,' claim Assad has fled the capital» (en anglès), 07-12-2024. [Consulta: 12 desembre 2024].
  48. ↑ الوسط, بوابة. ««رويترز»: بشار الأسد غادر دمشق إلى وجهة غير معلومة» (en àrab). [Consulta: 12 desembre 2024].
  49. ↑ «Inside Bashar al-Assad's dungeons», 09-12-2024. [Consulta: 12 desembre 2024].
  50. ↑ Limited, Elaph Publishing. «عاجل: هروب بشار الأسد وسقوط دمشق» (en àrab), 08-12-2024. [Consulta: 12 desembre 2024].
  51. ↑ «المعارضة السورية: أسقطنا نظام بشار الأسد» (en àrab). [Consulta: 12 desembre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Caiguda_del_règim_d%27Àssad&oldid=34399858»
  NODES
admin 1
Idea 1
idea 1
INTERN 3
Project 2