El Campionat de França de rugbi a 15 (en francès Championnat de France de rugby à XV) és la màxima competició de rugbi a 15 al país. La màxima categoria s'anomena el Top 14 i està formada per 14 clubs. Anteriorment fou anomenada Top 16 i era composta per 16 equips. La segona divisió s'anomena Rugby Pro D2.
La primera edició es disputà l'any 1892 sota l'organització de l'USFSA i fou guanyada pel Racing Club de France. L'àrbitre de la primera final fou Pierre de Coubertin. A les primeres edicions només hi van prendre part equips de París. L'any 1899 participà el primer club no parisenc, l'Stade Bordelais (de Bordeus). Aquest club, juntament amb l'Stade Français foren els grans dominadors. L'any 1914 va veure el primer títol de l'USAP. La competició es disputà anualment i es va interrompre durant la Primera Guerra Mundial entre 1915 i 1919. Durant aquests anys, en lloc del campionat de França es disputà la Coupe de l'Espérance disputada en la seva majoria per jugadors joves.
L'Stade Français als anys 1890
Henri Amand
La competició retornà el 1920 amb el triomf de l'Stadoceste Tarbais però el dominador de la competició fou l'Stade toulousain de Tolosa de Llenguadoc amb 5 títols durant la dècada, seguit per l'USAP amb dos. Els clubs d'Occitània es convertiren en els més importants del país. Des del 1921 fou organitzat per la Federació Francesa de Rugbi. A la dècada dels 30 totes les finals del campionat es disputaren a Tolosa o Bordeus. Durant la Segona Guerra Mundial el campionat es va tornar a interrompre. Després de la guerra la final es tornà a disputar a París, al Parc des Princes, durant quatre anys, però després es tornà a disputar a Tolosa, Bordeus i també a Lió. El club dominador durant els anys 50 fou el FC Lourdes.
Els anys 70 van veure l'aparició de l'AS Béziers amb 10 títols fins al 1984. A partir de 1974 la final es disputà sempre a París, al Parc dels Prínceps primer i a l'Stade de France des de 1998. Des d'aquest any és organitzat per la Ligue Nationale de Rugby. Als anys 90 el campionat esdevingué professional. L'Stade Toulousain i l'Stade Français dominaren la competició, amb l'aparició del Biarritz Olympique als anys 2000.
Christophe Dominici de l'Stade Français
Final del 2007 entre ASM Clermont (groc) i Stade Français (blau)
↑El 1901 Stade Bordelais guanyà la final per 3-0, però la USFSA, organitzador de la competició, ordenà la repetició per alineació indeguda. L'equip de Bordeus refusà repetir el partit.
↑Una primera final es disputà a Tolosa que finalitzà 0-0.
↑Una primera final es disputà al mateix estadi de Tolosa finalitzat amb 3-3 després de pròrroga.
↑Degut als fets del Maig del 1968 la final es disputà tres setmanes més tard del previst. Tot i acabar empatats, FC Lourdes fou declarat campió per haver anotat 2 assaigs per cap de Toulon i era impossible tornar a repetir el partit, ja que la selecció francesa havia de viatjar a Nova Zelanda i Sud-àfrica.
L'Stade Français als anys 1890
Henri Amand
Christophe Dominici de l'Stade Français
Final del 2007 entre ASM Clermont (groc) i Stade Français (blau)
