Carles III de Nàpols
Carles III de Nàpols (italià: Carlo III) (Corigliano Calabro, 1345 - Visegrád, 24 de febrer de 1386 (Gregorià)) Carles II d'Hongria el Breu, comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).
  | |
| Nom original | (it) Carlo III |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1345 Corigliano Calabro (Itàlia) |
| Mort | 24 febrer 1386 (Gregorià) (40/41 anys) Visegrád (Regne d'Hongria) |
| Causa de mort | homicidi |
| Sepultura | Székesfehérvár |
 Rei d'Hongria | |
| 31 desembre 1385 – 24 febrer 1386 | |
Ban of Dalmatia and Croatia (en)  | |
| 1376 – 1376 ← Nicholas Szécsi (en) – Nicholas Szécsi (en) → | |
| Ban of Dalmatia and Croatia (en) | |
| 1372 – 1374 ← István Lackfi (en) – Nicholas Szécsi (en) → | |
| Ban of Slavonia (en) | |
| 1371 – 1372 | |
 Príncep d'Acaia | |
 Rei de Nàpols | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | polític abans de l'aparició dels partits polítics |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília |
| Cònjuge | Margarida de Durazzo (1369 (Gregorià)–) |
| Fills | Joana II de Nàpols, Ladislau I de Nàpols |
| Pares | Louis of Durazzo, Count of Gravina i Margaret of San Severino |
 | |
Bibliografia
modificaFill de Lluís Durazzo i la seva esposa Margarida Sanseverino. Descendia per línia paterna del rei Carles II de Nàpols, del qual Carles III n'era besnet.
Ascens al tron napolità
modificaCom a besnet de Carles II de Nàpols, Carles III era cosí segon de la reina Joana I de Nàpols. Aquesta l'adoptà com a fill en ser l'únic mascle de la línia angevina de Nàpols. Joana I al llarg de la seva vida estigué profundament enamorada d'ell, però aquest mai la va correspondre. Tot i això el 1369 Joana el nomenà hereu al tron napolità.
Per l'enfrontament entre Joana I i el Papa Urbà VI, el qual considerava Nàpols com un feu papal, Joana I donà suport a Climent VII durant el Cisma d'Occident i fou destronada el 1381 i va cedir el reialme a Carles III.[1] Va iniciar la guerra de la Unió d'Ais, marxant vers el regne de Nàpols amb un exèrcit hongarès, va derrotar el rei consort Otó IV de Brunswick, i va assetjar la ciutat, fins a capturar la reina el mateix any 1381.[2]
No obstant això, una complicació s'interposà pel camí al tron reial. Joana I, abans de morir el 1382 designà un nou hereu: així adoptà el comte d'Anjou Lluís I d'Anjou. Aquest va prendre possessió dels comtats de Provença i Forcalquier i va marxar vers Nàpols per demanar el regne. A la seva arribada però fou derrotat per Carles III.
Ascens al tron hongarès
modificaA la mort de Lluís I d'Hongria, Carles III va demanar el tron hongarès com el mascle més gran de la dinastia angevina, i va expulsar Maria I d'Hongria, filla de Lluís I, del tron el desembre de 1385. Tot i això, la reina vídua va organitzar un complot per assassinar Carles a Visegrád el 24 de febrer de 1386.
Núpcies i descendents
modificaEl febrer de 1369 es casà amb la seva cosina germana Margarida de Durazzo, filla de Carles Durazzo i Maria de Nàpols. Margarida era neta per línia paterna i besneta per línia materna de Carles II de Nàpols. D'aquesta unió nasqueren tres fills:
- la infanta Maria de Nàpols 1369-1371)
- la infanta Joana II de Nàpols (1373-1435), reina de Nàpols
- l'infant Ladislau I de Nàpols (1377-1414), rei de Nàpols
Fou enterrat a Belgrad. El seu fill mascle Ladislau el succeí al Regne de Nàpols mentre els regents de Maria I d'Hongria la reinstauraren com a reina d'Hongria.
Referències
modifica- ↑ Previté-Orton, C. W.. The Shorter Cambridge Medieval History (en anglès), p. 954.
- ↑ Giannone, Pietro. Istoria civile del Regno di Napoli (en italià). M. Lombardi, 1865, p. 497-498.
| Precedit per: Joana I |
Rei de Nàpols Comte de Provença 1381-1386 |
Succeït per: Ladislau I oposat a Lluís I d'Anjou |
| Precedit per: Maria I |
Rei d'Hongria 1385-1386 |
Succeït per: Maria I i Segimon I |
