Cassetó
Cassetó (del llatí capsa, arca, calaix) és un terme arquitectònic que designa cadascun dels adorns buits geomètrics (com quadrats, rectangles o octàgons) que es disposen en forma regular (semblant a un tauler d'escacs) en un sostre o en l'interior d'una volta, formant part d'un enteixinat.
És una tècnica ja utilitzada a l'antiguitat clàssica. Un exemple típic es dona al Panteó d'Agripa o a la Basílica de Maxenci. Posteriorment, es va posar de nou de moda, principalment, durant el Renaixement i el Barroc i més tard al Neoclassicisme.
Observant un sostre o una cúpula que conté cassetons, sovint fa l'efecte que està travessat per bigues o motllures que s'entrecreuen en les cantonades.
Aquesta estructura no només està justificada per raons estètiques, sinó que els cassetons poden utilitzar-se a més per reduir el pes d'una cúpula, com en el cas del Panteó de Roma.[1] Els cassetons solen estar decorats per exemple amb típics rosasses i fins i tot pintats com a trompe-l'oeil.
Referències
modifica- ↑ Bill Risebero, Historia dibujada de la Arquitectura, pàg. 12-14, Celeste Edicions, Madrid, 1991, ISBN 84-87553-16-8 (castellà)