Ch'ortí
El Ch'orti' és un idioma maia parlat pels chortís, principalment als municipis de Jocotán i Camotán en el departament de Chiquimula, Guatemala. Té les seves arrels en el ch'ol. En temps prehispànics també va ser parlat a l'occident d'Hondures i al nord del Salvador, però en l'actualitat és gairebé extint en aquests dos països. Dels 4.200 chortís a Hondures només quenen 10 parlants de l'idioma ch'ortí en 1997.[2][5] El grup cholan de la família de llengües maies és considerat com un conjunt de llengües bastant conservadores. S'ha sostingut que aquesta llengua, juntament amb el chontal i el ch'ol, estaria relacionada amb el maia clàssic utilitzat en l'antiga escriptura maia del període clàssic.[6]
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | ~11.800 |
| Parlants nadius | 30.000 (1990 ) |
| Oficial a | a Guatemala té reconeixement com a llengua nacional[3][4] |
| Autòcton de | Departament de Chiquimula |
| Estat |  Guatemala 11.764[1] Hondures 10 (1997)[2] El Salvador (†) |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | AMLG |
| Codis | |
| ISO 639-2 | caa |
| ISO 639-3 | caa |
| Glottolog | chor1273 |
| Ethnologue | caa |
| UNESCO | 1864 |
| IETF | caa |
| Endangered languages | 3466 |
Història prehispànica
modificaCap a començaments del segle XVI els chortís s'organitzaven en una confederació coneguda com a regne o senyoria Payaquí.[7] Durant la conquesta espanyola foren liderats per Copán Galel qui presentà resistència en l'actual Copán Ruinas a Hondures i posteriorment a Citalá (El Salvador), on va ser derrotat i es va veure obligat a acceptar la rendició i l'evangelització.[8]
Referències
modifica- ↑ Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
- ↑ 2,0 2,1 Gordon, Raymond G., Jr. «Ethnologue report for language code:agu» (en (anglès)). Ethnologue. Ethnologue.com.
- ↑ Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG. Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 4 gener 2014].
- ↑ «Proyecto de Reformas a la Constitución Política». Base de Datos Políticos de las Américas, 26-10-1998.
- ↑ Fhis Los Chortis Arxivat 2008-04-08 a Wayback Machine., Consultat el 31 de juliol de 2009
- ↑ Houston, S., O. Chinchilla, Stuart D. "The Decipherment of Ancient Maya Writing", U. of Oklahoma Press, 2001.
- ↑ Chiquimula Online Orígenes de Chiquimula Arxivat 2013-07-15 a Wayback Machine., consultat el 31 de juliol de 2009
- ↑ Força Armada d'El Salvador Historia de la Fuerza Armada: Fuerzas Armadas Medievales Arxivat 2009-08-10 a Wayback Machine., consultat el 31 de juliol de 2009
Bibliografia
modifica- Houston, SD, J. Robertson, y DS Stuart, The Language of Classic Maya Inscriptions, Antropología actual 41:321-356 (2000).
- Hull, Kerry M, (2003). Verbal art and performance in Ch'orti' and Maya hieroglyphic writing electronic resource. Disertación doctoral, Universidad de Texas en Austin. Disponible en http://hdl.handle.net/2152/1240
Enllaços externs
modifica- Vocabulari del Ch'orti'
- L'idioma Ch'orti' Arxivat 2018-10-18 a Wayback Machine.
- Versió en línia del diccionari Wisdom (1950) Arxivat 2005-03-08 a Wayback Machine.
- Mapa de parlants de chortí
- Consulta el portal dedicat a la diversitat lingüística d'Hondures Arxivat 2013-12-24 a Wayback Machine., amb consultes als diccionaris d'Hondurenyismes i de les Llengües d'Hondures DLH de l'Academia Hondureña de la Lengua AHL.