Chaima
Els chaima eren un poble indígena veneçolà la ubicació del qual estava al voltant del que és avui Cariaco, Municipi Ribero del Estat Sucre. Vivien al nord-est del que és Veneçuela.
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Geografia | |
| Estat | Veneçuela |
Població
modificaA la fi del segle xviii vivien els chaimas no sols en missions, sinó en les sabanas, al voltant dels principals pobles i en la costa. Gairebé tots els 15 mil indígenes de les missions dels missioners caputxís aragonesos en el nord-est de Veneçuela eren chaimas. Originalment, els chaimas vivien en zones bastant càlides, però molts van haver de seguir als monjos en les missions de la zona de Caripe.
Característiques físiques i costums
modificaAlexander von Humboldt va calcular l'alçada mitjana del chaima en 1 metre 57 centímetres, més baix que els caribs veïns o de pobles indígenes d'Amèrica del Nord. Humboldt els va descriure de la següent manera:[1]
| « | El seu cos és rabassut, grassonet. Les espatlles són molt amples, el pit pla, tots els membres arrodonits i amb carn | » |
| — Alexander von Humboldt | ||
Alexander von Humboldt va descriure els seus costums en la seva obra Reise in die Äquinoktial-Gegenden.
En la Colònia els chaimas evitaven caminar vestits. Anaven, quan caminaven en zones públiques als seus pobles, amb un camisón de cotó que a penes els arribava als genolls. A les cases procuraven caminar nus. Es ficaven al llit a les set de la nit i s'aixecaven a les 4 i mitja.
Idioma
modificaEl chaima era un idioma carib emparentat amb el tamanaco i el cumanagoto (també extints), amb l'actualment encara parlat pemon i en menor grau amb el també encara parlat yukpa. El chaima encara es parlava correntment al començament del segle xix. Era un dels tres idiomes indígenes més parlats a la província de Cumaná i Barcelona a la fi del segle xviii. Actualment hi ha alguns intents de revitalitzar l'idioma.[2]
A continuació algunes paraules en chaima, en tamanaco i català:
| chaima | tamanaco | català |
| ure | ure | jo |
| tuna | tuna | aigua |
| conopo | canepo | pluja |
| poturu | puturo | coneixement |
| apoto | u-apto | foc |
| nuna | nuna | lluna, mes |
Verb
modificaLa formació verbal segueix les regles generals dels idiomes carib. L'arrel del verb ser és az. Els pronoms personals es col·loquen com prefixs. uaz (o guaz) és sóc. Ets es diu maz. Muerepuec araquapemaz? és per què estàs trist?.
Sintaxi
modificaL'objecte precedeix al predicat i aquest sovint precedeix al subjecte.
Influència en l'espanyol veneçolà
modificaHumboldt atribueix al llenguatge chaima les paraules «totuma» i «chinchorro» (sinònim per a hamaca).
Referències
modifica- ↑ Humboldt, Alexander: Reise in die Äquinoktial-Gegenden des Neuen Kontinents. Editorial: ttmar Ette. 2 tomos. Insel, Frankfurt am Main y Leipzig 1991. Pág 402
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-08-21. [Consulta: 14 octubre 2021].
Bibliografia
modifica- Humboldt, Alexander: Reise in die Äquinoktial-Gegenden des Neuen Kontinents. Editorial: ttmar Ette. 2 tomos. Insel, Frankfurt am Main y Leipzig 1991, ISBN 3-458-16947-4
- Francisco de Tauste: Arte y Vocabulario de la Lengua de los indios chaimas, cores, coacas, cumanagotos y otros confinantes de la Provincia de Nueva Andalucía. Edición facsimilar. Leipzig 1888.