Charles Étienne Louis Camus

matemàtic francès


Charles Étienne Louis Camus (Crécy-en-Brie, 25 d'agost de 1699 - París, 4 de maig de 1768) va ser un matemàtic francès del segle xviii conegut pels seus llibres de text.

Plantilla:Infotaula personaCharles Étienne Louis Camus
Imatge
Placa commemorativa a la seva casa natal de Crécy Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 agost 1699 Modifica el valor a Wikidata
Crécy-en-Brie (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 maig 1768 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
París (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Arquitecte Regne de França
1739 – 1768 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCol·legi de Navarra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, àlgebra, física, astronomia, mecànica, geodèsia, longitud, geografia, coordenades geogràfiques, amidament geodèsic i localització geogràfica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París
Lapònia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom, físic, professor d'universitat, matemàtic, científic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola d'Artilleria de La Fére (1755–)
Reial Escola d'Enginyers de Mézières (1748–)
Académie d'architecture (1730–)
Acadèmia Francesa de les Ciències (1727–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Camus va néixer a Crécy-en-Brie (actualment Crécy-la-Chapelle) i era fill d'un cirurgià que ben aviat va reconèixer els seus talents matemàtics i el va enviar a París a estudiar al Col·legi de Navarra. A part del seus estudis regulars, Camus també va prendre classes amb Pierre Varignon, Couplet i Jacques Cassini.[1]

El 1727 va sotmetre a la consideració de l'Acadèmie Royale des Sciences un article sobre la producció de pals pels vaixells que va ser molt ben acollit. Això li va permetre ingressar a l'Acadèmie com adjunt; el 1733 va ser promogut a associat i el 1741 a pensionari; els anys 1749 i 1760 en va ser sots director i els anys 1750 i 1761, director.[2]

El 1730 és nomenat professor de matemàtiques de l'Escola Reial d'Arquitectura, de la que també en serà secretari a partir de 1733.[3]

El 1733 es va casar amb Marie Anne Marguerite Fourrier, amb qui va tenir quatre fills, dels quals només una va arribar a l'edat adulta.[3]

El 1735 va participar amb Maupertuis i Clairaut a la Missió Geodèsica Francesa a Lapònia per mesurar un grau de meridià terrestre.[4][5]

El 1748, en fundar-se l'escola d'enginyers militars, École royale du génie, a Mézières ell va ser nomenat examinador oficial dels cadets. També ho va ser de l'escola d'artilleria de La Fère a partir de 1755.[3]

En morir el 1768, Antoine-Rémi Mauduit el substituirà com a professor a l'escola d'arquitectura.[6]

 
El Cours de Camus (edició de 1753)

Camus és conegut pel seu llibre Cours de Mathematique, publicat en diversos volums entre 1749 i 1751 i que es reeditarà diverses vegades fins al 1769.[7] El llibre és un dels símptomes de l'evolució de l'ensenyament de les matemàtiques que es va produir a la primera meitat del segle xvii.[8]

El pla del llibre que Camus havia pensat era de quatre volums: aritmètica, geometria, mecànica i hidràulica, de les quals la quarta no es va arribar a publicar mai. El llibre d'aritmètica es va publicar el 1749, el de geometria el 1750 i el de mecànica, en dos volums, els anys 1751 i 1752; pot ser que també hagués pensat publicar un volum d'àlgebra.[9]

Tot i que el llibre va ser força criticat, sobre tot pels artillers, per considerar-lo massa elemental i poc pràctic, es va arribar a editar en quatre ocasions en vida de Camus.[10] Després de la seva mort, el llibre seria substituït pels texts, més complerts, d'Étienne Bézout i de Charles Bossut.[11]

Sempre va tenir una inclinació per l'estudi de la mecànica, cosa que el va portar a formular un conegut teorema, que porta el seu nom, sobre la configuració de les dents dels engranatges mecànics.[12]

Referències

modifica
  1. Sturdy, 1995, p. 383.
  2. Sturdy, 1995, p. 383-384.
  3. 3,0 3,1 3,2 Sturdy, 1995, p. 384.
  4. Terrall, 2002, p. 104.
  5. Gros, 2010, p. 323.
  6. Baudez, 2011, p. 9.
  7. Alfonsi, 2011, p. 44.
  8. Rousteau-Chambon, 2008, p. 57 i ss.
  9. Alfonsi, 2011, p. 45.
  10. Schubring, 2005, p. 121.
  11. Schubring, 2005, p. 122.
  12. Figlioni, Stachel i Angeles, 2016, p. 021015.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  NODES
Project 2