Coalició de l'Esquerra Radical
La Coalició de l'Esquerra Radical (en grec Συνασπισμός Ριζοσπαστικής Αριστεράς, Sinaspismós Rizospastikís Aristeràs), més coneguda com a ΣΥΡΙΖΑ (transcrit SÍRIZA, AFI: [ˈsiɾiza]), és un partit polític de centreesquerra de Grècia creat inicialment com a coalició arran de les eleccions legislatives gregues de 2004. Més endavant, al 2012, es va registrar com a partit.[1]
(el) Συνασπισμός Ριζοσπαστικής Αριστεράς  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | socialisme democràtic globalització alternativa ecosocialisme secularisme populisme d'esquerres europeisme | ||||
| Alineació política | centreesquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 22 maig 2012 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit de l'Esquerra Europea | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Sokratis Famellos (en)  (2024–) | ||||
| Joventuts | SYRIZA Youth (en) | ||||
| Filial | |||||
| Parlament Hel·lènic | 36 / 300 | ||||
| Parlament Europeu | 2 / 720 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | syriza.gr | ||||
Història
modificaFormació
modificaMalgrat que es va presentar formalment per les eleccions legislatives de 2004, la seva gestació és anterior i té com a referència l'Espai pel Diàleg per la Unitat i l'Acció Comú de l'Esquerra (en grec: Χώρος Διαλόγου για την Ενότητα και Κοινή Δράση της Αριστεράς, Khoros Dialogu gia tin Enótita ke Kiní Drassi tis Aristeràs) que va néixer el 2001.[2] Aquest espai el formaven diverses organitzacions de l'esquerra grega que, malgrat diferents orígens ideològics i històrics, compartien acció política comú així com diversos temes importants que havien sorgit a Grècia a la fi del segle xx, com la guerra de Kosovo, les privatitzacions o els drets socials.
Ascens
modificaEl moment decisiu pel naixement de SÍRIZA va ser a les eleccions legislatives de 2004, després d'una primera experiència a les eleccions locals de 2002.[3] La majoria dels participants de l'Espai van intentar crear una plataforma per impulsar una aliança electoral.[4] Així es va concebre la Coalició d'Esquerra Radical, el gener de 2004.[5]
La Coalició d'Esquerra Radical va ser la gran sorpresa a les eleccions legislatives gregues de 2007, per l'augment dels vots que va rebre. Un inesperat 5,04% de sufragis, li va donar 14 escons al Parlament hel·lè. A les eleccions de maig de 2012 va tenir un creixement espectacular, aconseguint ser la segona força política del país amb el 16,3% dels vots i 52 escons. Amb la repetició electoral els sondejos ja auguraven que podia ser la formació política més votada amb un 20,5 per cent dels sufragis,[6] aconseguint finalment el segon lloc, darrere de Nova Democràcia, amb el 26,89 per cent. En aquest context de creixement i consolidació, Syriza va decidir passar de coalició a partit polític, dissolent-se part de les organitzacions participants.[1]
A les eleccions de gener de 2015 Tsipras va portar Syriza finalment a una victòria decisiva, aconseguint gobernar amb el suport dels nacional-conservadors Grecs Independents. Durant la legislatura es van dur a terme les negociacions sobre la crisi del deute públic grec, el referèndum de rescat grec [7] i la crisi dels immigrants europeus.
Fruit precisament de les enormes contradiccions en la gestió de la crisi del deute públic i l'acceptació dels memoràndums europeus, el partit va patir una crisi interna amb l'abandonament de diverses organitzacions o corrents crítiques, bona part dels quals van crear Unitat Popular.[8] Malgrat el terratrèmol i desgast, Syriza va mantenir el govern de coalició amb poca variació a les eleccions anticipades de setembre de 2015, mentre que UP no va aconseguir el llindar del 3%.[9]
Caiguda
modificaAixí però, a les eleccions al Parlament Europeu de 2019 van patir una dura derrota, perdent contra el partit opositor Nova Democràcia. Tsipras va reaccionar convocant eleccions legislatives anticipades, en les quals va aconseguir el 31,53% dels vots i només 86 escons al Parlament hel·lènic, al passar a ser segona força. Alexis Tsipras va admetre la derrota enfront Kiriakos Mitsotakis i va dimitir l'endemà.[10]
En les eleccions legislatives gregues de juny de 2023 els resultats serien encara pitjors, que juntament amb la votació per escollir nou líder provocarien una greu crisi interna, amb nombroses dimissions de càrrecs electes (11 diputats, 4 eurodiputats), incloent la de Tsipras, i l'escissió de Nova Esquerra.[11]
A finals de setembre del 2023 es van convocar eleccions primàries per elegir un nou president en les que va guanyar el nouvingut Stefanos Kasselakis després d'una campanya ferotge amb qui havia estat la mà dreta d'Alexis Tsipras i exministra de treball entre el 2016 i el 2019, Efi Ahtsioglou[12] però després d'uns mesos de polèmiques fou destituït i el 24 de novembre de 2024 el partit va escollir com a nou líder a Sokratis Famellos, que guanyava amb un ajustadíssim marge al cretenc Pavlos Polakis.[12]
Partits polítics inicials
modificaSyriza es va formar a partir dels següents partits polítics (segons ordre alfabètic grec):[13]
| Partit | Ideologia o tipologia | Estat actual |
|---|---|---|
| Ciutadans Actius | Socialisme democràtic, fundat pel veterà polític grec Manolis Glezos. | Dissolt (2020) |
| Grup Polític Anticapitalista | Organització trotskista | |
| Associació Ciutadana de Rigas | Entitat per la democràcia, l'ecologisme i la justícia social | |
| Sinaspismós | Socialisme democràtic, coalició d'origen eurocomunista. | Dissolt (2013) |
| Organització Comunista de Grècia (KOE) | Organització maoista | Actiu |
| Moviment Democràtic Social (DIKKI) | Socialisme democràtic, creat per exmilitants del PASOK | Actiu |
| Ecosocialistes de Grècia | Ecosocialisme | Dissolt (2013) |
| Esquerra Obrera Internacionalista (DEA) | Organització trotskista | Actiu |
| Moviment per l'Esquerra Unida en Acció (KEDA) | Marxista-leninista, escissió del KKE | Dissolt (2019) |
| Nova Xarxa de Lluitadors de Socialistes d'Esquerra | Socialisme democràtic. | Actiu |
| Roza | Organització luxemburguista | Dissolt (2013) |
| Radicals | Socialisme democràtic, escissió de Ciutadans Actius | |
| Red | Organització trotskista | |
| Renovació de l'Esquerra Ecològica Comunista (AKOA) | Partit d'origen eurocomunista | Dissolt (2013) |
| Unió del Centre Democràtic | Radicalism, social liberalism, centrism | Actiu |
| Front Unitari | Socialisme democràtic, escissió del PASOK | Dissolt (2013) |
Quan Syriza es va transformar en un partit polític unitari, diverses organitzacions van decidir dissoldre's dins del mateix, com Sinaspismós, Ecosocialistes, Roza, o AKOA.[14] D'altres van romandre actives dins de Syriza, com el DIKKI, DEA, o KOE, però a partir de l'acceptació del Memoràndum europeu de 2015, totes aquestes forces van decidir sortir del partit, moltes de les quals, juntament amb la corrent crítica Plataforma d'Esquerra [15] van crear posteriorment Unitat Popular. Més recentment, la corrent Grup dels 53 (també conegut com 53+ o Umbrella) va trencar amb el partir per construir Nova Esquerra.
Resultats electorals
modificaEleccions legislatives
modifica| Any | Parlament Hel·lènic | Pos. | Govern | Líder | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | ±pp | Escons | +/− | ||||
| 2004 | 241,539 | 3.3% | +0.1 | 6 / 300 |
Nou | 4t | Oposició | Nikos Konstantopoulos |
| 2007 | 361,211 | 5.0% | +1.7 | 14 / 300 |
 8
|
4t | Alekos Alavanos | |
| 2009 | 315,627 | 4.6% | –0.4 | 13 / 300 |
 1
|
5è | Alexis Tsipras | |
| 2012 (I) | 1,061,265 | 16.8% | +12.2 | 52 / 300 |
39
|
2n | ||
| 2012 (II) | 1,655,022 | 26.9% | +10.1 | 71 / 300 |
19
|
2n | ||
| 2015 (I) | 2,245,978 | 36.3% | +8.5 | 149 / 300 |
78
|
1r | Coalició
(SYRIZA–ANEL) | |
| 2015 (II) | 1,925,904 | 35.5% | –0.8 | 145 / 300 |
4
|
1r | Coalició
(SYRIZA–ANEL) | |
| 2019 | 1,781,174 | 31.5% | –4.0 | 86 / 300 |
59
|
2n | Oposició | |
| 2023 (I) | 1,184,500 | 20.1% | –11.4 | 71 / 300 |
15
|
2n | Anticipades | |
| 2023 (II) | 929,373 | 17.8% | –2.3 | 47 / 300 |
23
|
2n | Oposició | |
Eleccions europees
modifica| Parlament Europeu | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any | Vots | % | ±pp | Escons | +/− | Pos. | Líder |
| 2009 | 240,898 | 4.7% | +0.5 | 1 / 22 |
1
|
5è | Alexis Tsipras |
| 2014 | 1,518,608 | 26.6% | +21.9 | 6 / 21 |
5
|
1r | |
| 2019 | 1,204,083 | 23.8% | –2.8 | 6 / 21 |
= | 2n | |
| 2024 | 593,133 | 14.92% | -8.88 | 4 / 21 |
2
|
2n | Stefanos Kasselakis |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Detail - europe online - Reisen mit Herz und Hirn» (en alemany). [Consulta: 7 febrer 2024].[Enllaç no actiu]
- ↑ Press conference of the "Space", May 2001
- ↑ «epohi:social», 06-02-2012. Arxivat de l'original el 2012-02-06. [Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑ Synaspismos press release, 17 December 2003
- ↑ (grec antic) 15/01/2004 article from the Greek language edition of the BBC
- ↑ http://www.europapress.es/internacional/noticia-syriza-seria-formacion-mas-votada-caso-repetirse-elecciones-20120513124615.html
- ↑ «Clara victòria del no a Grècia», 05-07-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ «Greece crisis: Syriza rebels form new party» (en anglès). BBC News, 21-08-2015.
- ↑ «Popular Unity: Not Popular Enough to Take a Seat in Greek Parliament» (en anglès). Greekreporter.com.
- ↑ Georgiopoulos, George; Papadimas, Lefteris. «Conservative leader Mitsotakis becomes Greek PM, picks cabinet» (en anglès). Cyprus Mail, 08-07-2019. Arxivat de l'original el 8 de juliol 2019. [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «After Quitting SYRIZA, Greek Leftist MPs Launch New Party» (en anglès). Balkan Insight, 05-12-2023.
- ↑ 12,0 12,1 Castillo Cerezuela, Queralt. «Sokratis Famellos, el nuevo líder de Syriza para “reiniciar” el partido tras un año de caos y debacle electoral» (en castellà). El Diario, 25-11-2024. [Consulta: 25 novembre 2024].
- ↑ (grec)Llistat actualitzat de membres que conformen la Coalició Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
- ↑ ««Ανοίγουμε μια νέα σελίδα» είπε ο Αλ.Τσίπρας στο συνέδριο του ΣΥΝ» (en grec), 10-07-2013. [Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑ Stamouli, Nektaria «Greece’s Alexis Tsipras Struggles to Keep Syriza Party Together» (en anglès). WSJ.
Enllaços externs
modifica- Coalició d'Esquerra Radical (en grec)
