Comerç electrònic
El comerç electrònic (també conegut com a e-commerce de l'anglès Electronic Commerce) és una transacció comercial en què les parts involucrades interaccionen de manera electrònica en lloc de fer-ho de la manera tradicional amb intercanvis físics a través del tracte físic directe.
El comerç electrònic consisteix en la compra i venda de productes o de serveis per mitjans electrònics, tals com Internet i altres xarxes d'ordinadors. La quantitat de comerç duta a terme electrònicament ha crescut extraordinàriament a causa de la propagació d'Internet en el món desenvolupat. Una gran varietat de comerç es realitza d'aquesta manera, estimulant la creació i ús d'innovacions com ara la transferència de diners electrònica, l'administració de cadenes de subministrament, el màrqueting per Internet, el processament de transaccions en línia, l'intercanvi electrònic de dades, els sistemes d'administració de l'inventari, i els sistemes automatitzats de recol·lecció de dades. El comerç electrònic normalment fa servir Internet en algun punt del cicle de la transacció, encara que pot abastar una gamma més àmplia de tecnologies, com ara el correu electrònic.
Un gran percentatge del comerç electrònic s'utilitza completament per a articles virtuals (programari i derivats en la seva majoria), així com l'accés a contingut premium d'un lloc web; però la majoria del comerç electrònic involucra el transport d'objectes físics d'una manera o altra.
El comerç electrònic realitzat entre empreses s'anomena en anglès Business-to-business o B2B. El B2B pot estar obert a qualsevol que estigui interessat (com l'intercanvi de mercaderies o matèries primeres), o bé estar limitat a participants específics prequalificats (mercat electrònic privat).
El comerç electrònic on les operacions comercials són entre una empresa i un usuari final s'anomena Business to Consumer o B2C, empresa a consumidor. El comerç electrònic amb operacions entre empresa i administració pública és el Business to Administration o B2A.
La revolució del consum
modificaL'arribada de la tecnologia al sector del consum va suposar una transformació al voltant dels anys 20 del segle xxi, tant als punts de venda més tradicionals com a les formes habituals de consumir de la població. Les empreses del sector es van veure abocades d'entrar de cap a la transformació digital, d'altres empreses de e-commerce van néixer i expandir-se ràpidament, en aquell moment. La creació de negocis totalment innovadors, amb empreses de repartiment a domicili que funcionaven la majoria d'elles a través d'aplicacions mòbils. El consumidor potencial amb un nivell d'exigència major, requeria una entrega fiable, i amb un límit de temps de rebuda, el menor possible. Les empreses del sector treballaven per aconseguir reduir els temps d'entrega i la qualitat dels productes.
El repartiment a domicili d'articles de supermercats significava a finals del 2019 un 2% del total de les vendes a l'estat espanyol, segons alguns estudis un mercat amb molta capacitat d'expansió, en canvi d'altres països com França suposava el 6% del total de vendes, o al Regne Unit un 8%. El sector creixia a un ritme del 15% a l'any a España. Algunes empreses van crear els anomenats dark stores, petits magatzems als centres de les ciutats proveïts de tota mena d'articles de supermercat, per reduir els temps d'espera del consumidor final.[1]
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modificaReferències
modifica- ↑ Gispert, Blanca «La tecnología revoluciona el consumo». La Vanguardia, 22-09-2019, pàg. 11.
