Cranc de riu de potes blanques
El cranc de riu de potes blanques[1] (Austropotamobius pallipes) és una espècie de crustaci decàpode d'aigua dolça de la família Astacidae, en estat de conservació vulnerable.[2] A Europa el cranc de riu de potes blanques i les seves subespècies es troba des dels Balcans fins a la península Ibèrica i el límit nord és a la Gran Bretanya i Irlanda.
Austropotamobius pallipes  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Espècie amenaçada | |
| UICN | 2430 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Subfílum | Crustacea |
| Classe | Malacostraca |
| Ordre | Decapoda |
| Infraordre | Astacidea |
| Família | Astacidae |
| Gènere | Austropotamobius |
| Espècie | Austropotamobius pallipes (Dominique Auguste Lereboullet, 1858) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Astacus pallipes |
Distribució als Països Catalans
modificaEs troba tant a Catalunya, a on està en perill d'extinció,[3] com al País Valencià, però no a l'arxipèlag balear. Està en declivi des de la dècada de 1960, però abans era molt abundant. A Catalunya només ocupa algunes capçaleres dels rius, ja que necessita aigües relativament netes i calcàries.[4]
Taxonomia del cranc de riu ibèric
modificaL'especialista portuguès Mateus l'any 1934 va descriure la subespècie A. pallipes lusitanicus a partir de crancs recollits en el riu Angueira de Miranda do Douro a Portugal. Aquest tàxon no és reconegut de manera unànime pels especialistes que creuen que la subespècie A. pallipes italicus seria en realitat la que és present a la península Ibèrica. Pel que fa a la Vall d'Aran, a la conca del riu Garona, es creu que la subespècie existent és la mateixa que a França és a dir, A. pallipes pallipes. Alguns estudis genètics confirmarien que a la península Ibèrica es troba A. pallipes italicus com també a Itàlia.[5]
Morfologia
modificaAustropotamobius pallipes és de color marró-oliva amb pinces més pàl·lides (pallipes, significa «potes pàl·lides»). Pot arribar a fer 12 cm de llarg. Viu en rius i llacs entre 8,5 i 22 °C. Mascle i femella s'acoblen abans de la hibernació. La femella pon entre 40 i 80 ous que protegeix amb el seu cos fins que es desclouen a la primavera. Aquest cranc pot arribar a viure uns deu anys.
Amenaces
modificaEls crancs de riu, ibèric i europeu, estan en declivi, ja que són atacats per una malaltia fúngica (l'afanomicosi pel fong Aphanomyces astaci) que va ser introduïda i propagada per l'arribada intencionada, a partir de la dècada de 1970, de crancs de rius forans (el cranc senyal, Pacifastacus leniusculus, i el cranc americà, Procambarus clarkii). També l'amenaça la pesca furtiva i la presència de depredadors forans com el visó americà, la destrucció de l'hàbitat fluvial i la contaminació. Per tal de recuperació de l'espècie es proposen diverses mesures que van des de les repoblacions al coneixement de les malalties que l'afecten.
Referències
modifica- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 22 setembre 2021].
- ↑ B. Sket (1996). Austropotamobius pallipes. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 10 maig 2006 (en anglès). Catalogat com a vulnerable (VU B2bce+3bcd v2.3)
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-12-06. [Consulta: 28 juny 2021].
- ↑ Souty_Grosset.C., Holdich D. M., Noel P. Y., Reynolds J.D. & Haffner .P. (eds. (2006) Atlas of Crayfish in Europe. Museum national d'Histoire naturelle. Paris
- ↑ http://www.mma.es/secciones/biodiversidad/especies_amenazadas/catalogo_especies/no_artropodos/pdf/INV42.pdf[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
modifica