Cristobalita
La cristobalita és un mineral de la classe dels òxids, polimorf del quars, la stishovita, la tridimita i la coesita. La cristobalita és estable a temperatures superiors als 1470 °C; tot i això es pot formar a temperatures més baixes en condicions de metaestabilitat. Es pot formar com a mineral secundari de roques volcàniques com per exemple en processos de desvitrificació. També es forma com a mineral magmàtic. Sol trobar-se com a constituent de l'òpal.[2]
 Cristobalita | |
|---|---|
 Esferes de cristobalita formades per desvitrificació (pèrdua de sílice) de la matriu d'obsidiana. Califòrnia, Estats Units. Mides: 5,9×3,8×3,8 cm. | |
| Fórmula química | SiO₂ |
| Epònim | Mount San Cristóbal (en)   |
| Localitat tipus | Mount San Cristóbal (en) |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DA.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.01a |
| Dana | 75.1.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sistema tetragonal |
| Hàbit cristal·lí | octaedres o esferulites centimètriques |
| Estructura cristal·lina | a = 4,9709(1) A, c = 6,9278(2) A, Z = 4 (α); a = 7,166 A, Z = 8 (β) |
| Grup puntual | tetragonal (α) Grup espacial: P41212, cúbic (β) |
| Grup espacial | space group P4₁2₁2 (en) i space group P4₃2₁2 (en) |
| Color | incolora, blanca |
| Macles | a {111} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | trencadís |
| Duresa | 6 a 7 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Gravetat específica | 2,32 a 2,36 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,487 nε = 1,484 |
| Birefringència | 0,003 |
| Pleocroisme | no en presenta |
| Punt de fusió | 1713 °C (β) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Crs |
| Referències | [1][2][3][4] |
El seu nom prové del Cerro San Cristóbal a Pachuca, Hidalgo, Mèxic, lloc on va ser descobert l'any 1887.[3]
Galeria
modifica-
Estructura de la α-cristobalita -
Estructura de la β-cristobalita -
Cristobalita en esferulits -
Cristobalita en esferulit -
Cristobalita (blanc) amb faialita (groc)
Referències
modifica- ↑ Cristobalite. Handbook of Mineralogy.
- ↑ 2,0 2,1 Cristobalite. Mindat.
- ↑ 3,0 3,1 Cristobalite Mineral Data. Webmineral.
- ↑ Deer, W. A., R. A. Howie and J. Zussman, An Introduction to the Rock Forming Minerals, Logman, 1966, pp. 340–355 ISBN 0-582-44210-9
Bibliografia
modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cristobalita
- Murdoch, Joseph (1942) Crystallographic notes, cristobalite, stephanite, natrolite. American Mineralogist: 27: 500-506.
- Henderson, J.H., Jackson, M.L., Syers, J.K., Clayton, R.N., Rex, R.W. (1971) Cristobalite Authigenic origin in relation to montmorillonite and quartz origin in bentonite. Clays and Clay Minerals: 19: 229-238.
- Murata, K.J., Nakata, J.K. (1974) Cristobalite stage in the diagenesis of diatomaceous shale. Science: 184: 567-568.
- Richet, P., Bottinga, Y., Deniélou, L., Petitet, J.P., Téqui, C. (1982) Thermodynamic properties of quartz, cristobalite, and amorphous SiO2: drop calorimetry measurements between 1000 and 1800 K and a review from 0 to 2000 K. Geochimica et Cosmochmica Acta: 46: 2639-2658.