Desig sexual hipoactiu

El desig sexual hipoactiu (en anglès: Hypoactive sexual desire disorder) és una malaltia reconeguda oficialment al Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders.

La malaltia es caracteritza per la manca o absència de fantasies sexuals i de desig d'activitat sexual per un període. Per a ser reconeguda com a malaltia ha de causar preocupació o dificultar les relacions personals amb angoixa, aflicció, depressió, poca autoestima.

Fins al DSM-III-R (1987) era definida com a inhibició del desig sexual, en el DMS-IV (1994) es distingia entre desig sexual hipoactiu i aversió sexual.

El DSM-III-R va estimar que prop del 20% de la població ha sofert un desig sexual hipoactiu.

Hi ha diversos subtipus de desig sexual hipoactiu: pot ser general o situacional, i pot ser adquirit o congènit.

Possiblement les causes comprenen factors físics (baix nivell de testosterona, alts nivells de prolactina, problemes hormonals, problemes psiquiàtrics, ús de determinats fàrmacs,factors emotius i relacionals (incloent la depressió clínica).

Pel seu tractament, en el cas de les dones, s'ha proposat el fàrmac Flibanserina[1][2]

Referències

modifica
  1. Borsini F, Evans K, Jason K, Rohde F, Alexander B, Pollentier S «Pharmacology of flibanserin». CNS Drug Rev., 8, 2, Summer 2002, pàg. 117–142. DOI: 10.1111/j.1527-3458.2002.tb00219.x. PMID: 12177684.
  2. Jolly E, Clayton A, Thorp J, Lewis-D'Agostino D, Wunderlich G, Lesko L «Design of Phase III pivotal trials of flibanserin in female Hypoactive Sexual Desire Disorder (HSDD)». Sexologies, 17, Suppl 1, 4-2008, pàg. S133–4. DOI: 10.1016/S1158-1360(08)72886-X.

Enllaços externs

modifica
  NODES
mac 6
os 8