La Dieta de Porvoo (en finés: Porvoon maapäivät; en suec: Borgå landtdag; en rus: Боргоский сейм) va ser l'assemblea reunida a Porvoo (Borgå) en març de 1809 per ordre del tsar Alexandre I de Rússia. Va ser convocada per establir el Gran Ducat de Finlàndia i l'hereu dels poders del Riksdag dels Estats Generals de Suècia.[1] La sessió de la Dieta es va perllongar des del 25 de març fins al 19 de juliol de 1809.

Plantilla:Infotaula esdevenimentDieta de Porvoo
Imatge
Map
 60° 24′ N, 25° 40′ E / 60.4°N,25.67°E / 60.4; 25.67
Tipusdieta Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps25 març - 19 juliol 1809 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPorvoo (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
EstatFinlàndia Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorAlexandre I de Rússia Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica
 
Tro usat per Alexandre I a Porvoo en 1809 (Museu Nacional de Finlàndia). El quadre a la dreta representa l'esmentat tsar.

L'1 de febrer de 1809, durant la Guerra finlandesa (1808-1809) entre Rússia i Suècia, els quatre estaments de la Finlàndia ocupada pels russos (noblesa, clergat, burgesia i pagesia) van rebre la invitació del tsar Alexandre I per reunir-se en una Dieta a Porvoo a finals de març d'eixe mateix any.[2]

El principal esdeveniment d'eixa assemblea va ser el compromís del sobirà i els juraments dels estaments a la catedral de Porvoo el 29 de març. Cadascun dels estaments va jurar lleialtat i es va comprometre a acceptar el tsar com a gran duc de Finlàndia i com la veritable autoritat, i a mantenir de forma inalterada la constitució i la forma de govern.[n 1] Al seu torn, i a pesar de l'annexió de Finlàndia a Rússia, el tsar Alexandre I es va comprometre a governar Finlàndia d'acord amb les seues pròpies lleis i a permetre al poble finés mantenir la seua religió, costums i drets, i la relativa autonomia de la qual havia gaudit sent part de Suècia.[n 2] Això significava que el tsar confirmava com la Constitució de Finlàndia l'instrument de govern suec de 1772 (la «Constitució gustaviana», que va estar vigent amb sol lleus retocs fins a 1919), encara que també es va interpretar que implicava respectar els codis, normatives i estatuts existents.[2]

La Dieta va sol·licitar ser novament convocada després que la Guerra finlandesa hagués acabat. El 17 de setembre de 1809, es va posar fi al conflicte entre Rússia i Suècia mitjançant el tractat de Fredrikshamn; no obstant això, van passar cinc dècades abans que els estaments finlandesos fossin novament convocats.[n 3]

Posteriorment, durant l'auge del nacionalisme finlandés al segle xix, es va sostenir que la Dieta hauria implicat la signatura d'un tractat entre els Estats de Finlàndia i Rússia. Segons el professor emèrit Osmo Jussila de la Universitat de Hèlsinki, a Porvoo en 1809 no es va establir cap Estat per mitjà de la sobirania del tsar i la lleialtat dels estaments sinó, més aviat, l'aprovació del compromís de mantenir l'estatus legal existent per ambdues parts. La declaració d'un tractat entre iguals hauria sigut tan sols un recurs inventat per a les realitats polítiques de la ulterior lluita per la independència finlandesa.

Participants

modifica

Els participants dels quatre estaments finlandesos i els seus respectius presidents van ser els següents:[3]

Estament Nombre de representants President (lantmarskalk)
Noblesa 75 Robert Wilhelm de Geer (1750-1820) Conde de Tervik
Clergat 8 Jakob Tengström (1755-1832) Bisbe de Turku
Burgesia 20 Kristian Trapp (1769-1841) Comerciant de Turku
Pagesia 31 Pehr Klockars (1752-1814) Jutge de Uusikaarlepyy

De les 205 famílies nobles finlandeses, 130 no van ser representades en la Dieta, i 60 dels representants no van assistir a la cerimònia inaugural. La burgesia va ser principalment representada per comerciants.[2]

  1. Gran ducat de Finlàndia va ser el nom amb el qual es va designar Finlàndia des de 1581, quan el rei Joan III de Suècia va adoptar el títol de gran duc de Finlàndia, fins al 6 de desembre de 1917, quan es va declarar la independència de Finlàndia. La dignitat de gran duc de Finlàndia va ser un títol honorífic atribuït als reis de suecs fins 1809, quan Finlàndia va ser annexada a Rússia com a Estat autònom o Gran Ducat. A partir d'eixe moment, el títol va pertànyer als tsars russos.
  2. La declaració del tsar en la Dieta de Porvoo, d'acord amb la seva traducció oficial al finés, reeditada per Kustavi Grotenfelt (1861-1928): Suomenkielisiä historiallisia asiakirjoja Ruotsin vallan ajalta (vuosilta 1548-1809), Helsinki 1912
  3. El final de la Guerra finlandesa va canviar el destí polític de Finlandia i la va separar de Suècia. Com a resultat de la guerra, el terç oriental de Suècia es va convertir en el territori autònom del Gran ducat de Finlandia, que en part va unir als finesos amb la Rússia imperial.

Referències

modifica
  1. Rinta-aho, Harri; Niemi, Marjaana; Siltala-Keinänen, Päivi; Lehtonen, Olli. Historian Tuulet 7 (en finès). Otava, p. 9. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Members of the Estates». Prime Minister's Office. Arxivat de l'original el 2014-12-25. [Consulta: 23 desembre 2018].
  3. «Porvoon valtiopäivärakennukset 200 vuotta sitten ja nykyään» (en finès). Porvoon kaupunki. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 23 desembre 2018].
  NODES
Note 2
Project 2