Els caníbals
Els caníbals (títol original I cannibali) és una pel·lícula dramàtica italiana del 1970 dirigida per Liliana Cavani i protagonitzada per Britt Ekland, Pierre Clémenti, i Tomas Milian.[1] És un relat modernitzat de la tragèdia grega Antígona, ambientada al Milà contemporani i basant-se en temes sociopolítics i imatges de l'època, incloses les protestes de 1968, la moviment contracultural i els anys de plom.[2][3][4] La pel·lícula va competir a la secció Quinzena dels Realitzadors del 23è Festival Internacional de Cinema de Canes.[5] Ha estat doblada al català.[6]
I cannibali  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Liliana Cavani i Gianni Amelio |
| Protagonistes | |
| Producció | Doria i Bino Cicogna |
| Dissenyador de producció | Ezio Frigerio |
| Guió | Liliana Cavani i Italo Moscati |
| Música | Ennio Morricone |
| Muntatge | Nino Baragli |
| Vestuari | Ezio Frigerio |
| Distribuïdor | Euro International Film |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1970 |
| Durada | 88 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Antígona |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Milà |
     
| |
Sinopsi
modificaEls carrers d'una gran ciutat estan plens de cadàvers. És el resultat de la repressió d'una protesta per la policia. Un decret llei prohibeix la retirada dels cossos, sota pena de mort, per ordre suprema del règim totalitari. La gent passa amb indiferència per l'escena macabra. Només Antígona vol enterrar el seu germà, però en aquest desig no troba ajuda ni de la família ni del seu promès, fill del primer ministre. Troba ajuda d'un misteriós desconegut que parla un idioma desconegut. Per casualitat Antígona coneix Tirèsias, un jove d'origen misteriós i el llenguatge del qual és incomprensible per als espectadors. Els dos joves es dediquen a enterrar els morts i són detinguts i torturats per això; al principi aconsegueixen escapar però després són assassinats per la policia. Tanmateix, esdevenen un símbol per a molts joves que, a partir d'aquell moment, comencen a recollir els cadàvers dels rebels per enterrar-los.[7]
Repartiment
modifica- Britt Ekland - Antígona
- Pierre Clémenti - Tirèsias
- Tomas Milian - Hemó
- Delia Boccardo - Ismene
- Marino Masé - Promès d'Ismene
- Francesco Leonetti - Primer ministre
- Alessandro Cane -Ministre de seguretat
- Cora Mazzoni - Mare d'Antígona
- Francesco Arminio - Pare d'Antígona
- Giampiero Frondini - Locutor de televisió
Producció
modificaLiliana Cavani va dir que poc abans de començar la realització de la pel·lícula, Pierre Clémenti encara estava hospitalitzat en una clínica coneguda prop de Roma, per desintoxicar-se de les conseqüències del seu abús de drogues;[8] la directora i la seva ajudant Paola Tallarigo van anar a buscar-lo el dissabte abans de començar el rodatge.[8] La cineasta recorda com l'actor els va acollir, saludant-los amb els braços oberts, i mostrant així les mans totalment embenades, conseqüència de les ferides patides en trencar el vidre d'una finestra dos dies abans, com a acte d'ira cap al personal sanitari que havia denegat el permís per sortir.[8]
En el repartiment tècnic, el futur director Gianni Amelio apareix com a ajudant.
Segons algunes fonts, Pietro Valpreda va participar en la realització de la pel·lícula com a figurant, en el paper d'un policia, que uns sis mesos després s'involucraria en la investigació de l'atemptat de la Piazza Fontana.[9]
Reedició
modificaKino Lorber va publicar una versió restaurada de la pel·lícula en DVD i Blu-ray el 2014.[10]
Banda sonora
modificaSpikerot Records ha publicat una edició limitada completa de la banda sonora en vinil el 2019.
Referències
modifica- ↑ Elkan Allan. A Guide to world cinema. Whittet Books in association with the British Film Institute, 1985.
- ↑ Luigi Ballerini. La lotta con Proteo. Cadmo, 2000.
- ↑ Paola Tallarigo; Luca Gasparini; Primo Goldoni Lo Sguardo libero: il cinema di Liliana Cavani. La Casa Usher, 1990.
- ↑ Hoberman, J. «Reissuing an Italian Renaissance» (en anglès). The New York Times, 31-01-2014 [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Jean A. Gili; Aldo Tassone Parigi-Roma: 50 anni di coproduzioni italo-francesi (1945-1995). Il castoro, 1995.
- ↑ Els caníbals a esadir.cat
- ↑ I. Saitta, I cannibali. Guida alla lettura del film, Edizioni Paoline, 1982, p. 7
- ↑ 8,0 8,1 8,2 dades obtingudes de l'entrevista a Liliana Cavani, incloses entre els Continguts addicionals de l'edició DVD de I Cannibali, publicat per Rare Video el 2011.
- ↑ pag.353 de Il segreto di Piazza Fontana, di Paolo Cucchiarelli, Ponte alle Grazie Editore, 2009 Milà ISBN 978-88-6220-006-6
- ↑ «Raro Video to release». Arxivat de l'original el 25 de setembre 2015. [Consulta: 23 setembre 2015].
Bibliografia
modifica- Giovanni Grazzini, Eva dopo Eva, la donna nel cinema italiano, Laterza, 1980
- Pietro Pintus, Storia e film. Trent'anni di cinema italiano (1945-1975), Bulzoni Editore, 1980
