Embat

Per a altres significats, vegeu «Cobla Marinada».

L'embat o marinada és el vent que bufa de la mar cap a terra i sol durar des que acaba el terral (cap a mitjan matí) fins que es fa fosc.

Les brises marines: A) Brisa marina diürna B) Brisa terrestre nocturna.

El règim d'embat s'estableix diàriament a conseqüència de la variació de la temperatura. El vent bufa de mar a terra durant les hores de màxima insolació i la seva direcció s'inverteix, amb menor intensitat, durant la nit. A l'època càlida de l'any, es desenvolupa un règim d'embats d'origen marítim convergents al centre del territori, la qual cosa afavoreix una moderació de les temperatures i determina la formació de nuvolositat i, ocasionalment, precipitacions.

• Les brises marines es localitzen a les costes i es produeixen per l'efecte de les diferències d'escalfament i refredament que experimenta la terra i les masses d'aigua. Durant el dia la major temperatura de la terra dona lloc a ascendències de l'aire escalfat que són ràpidament compensades per l'arribada d'aire fred procedent del mar o de grans llacs. Al vespre hi ha un període de calma quan les temperatures s'igualen. Durant la nit el mecanisme es reverteix en estar l'aigua més calenta, encara que la velocitat del vent sol ser menor degut al fet que les diferències no són tan acusades. Els monsons del sud-oest d'Àsia no són més que una brisa marina i terrestre a gran escala, segons l'estació de l'any. Les brises marines desviades per l'efecte de Coriolis tendeixen a adquirir una direcció pràcticament paral·lela a la costa amb vents suaus i continus d'entre 2 i 7 m/s.

• Brises de vall i de muntanya. Similars a les anteriors es produïxen per la diferència d'insolació i les diferències d'escalfament de l'aire en les zones de cims. Això dona lloc que durant el dia es produeixi una forta ascendència sobre els vessants exposats al sol, així com subsidències a la part central de la vall. A última hora del dia ocorre el contrari, és a dir, des de les vessants, que ja no són escalfades pel sol, l'aire descendeix per refredament cap al fons de la vall aixecant l'aire encara càlid que es manté en aquests llocs més baixos.

Vegeu també

• Vent catabàtic

Enllaços externs

• Diccionari Català-Valencià-Balear Arxivat 2004-08-26 a Wayback Machine.