Empori (port)

A l'antiga Grècia, un empori (grec antic: ἐμπόριον «empórion»; en llatí: emporium) era el nom que rebia qualsevol centre de comerç marítim, és a dir, un port comercial.^[a] Es tractava de comunitats formades de comerciants i mercaders que podien ser força informals, perquè no requerien dels actes de fundació preceptius de les colònies, sinó que eren establiments molt més funcionals i, sovint, temporals.^[2]

Eren exemples d'emporis, més que no pas colònies (almenys en el moment del seu establiment), la major part de poblacions gregues del nord de la mar Negra,^[2] com també les fundacions dels foceus: aquest és, precisament, l'origen del nom d'Empúries, fundat com a empori dels foceus, però també altres poblacions com Alàlia, Òlbia de Sardenya, Antípolis, Mònoicos, Nicea, Òlbia de Ligúria...

Amb el temps, un empori temporal i informal podia augmentar de població i esdevenir una vertadera polis. Aquest era el cas, a tall d'exemple, de Pitecussa, poblada per calcidis, eretris i llevantins, que molt ràpidament ja tengué una població de milers d'habitants i que esdevengué una vertadera polis.^[2]

Notes i referències

↑ En origen, un emporion feia referència a qualsevol punt comercial, però amb el temps s'especialitzà en el sentit marítim.^[1]

↑ Diccionari Grec-Català.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Hornblower, Simon; Spawforth, Antony (editors). «Emporion». A: The Oxford Classical Dictionary. vol. I. Oxford University Press, 2012, p. 504.

[2] En origen, un emporion feia referència a qualsevol punt comercial, però amb el temps s'especialitzà en el sentit marítim.^[1]

[1] Diccionari Grec-Català.

[OCD-3] 2,0 ^2,1 ^2,2 Hornblower, Simon; Spawforth, Antony (editors). «Emporion». A: The Oxford Classical Dictionary. vol. I. Oxford University Press, 2012, p. 504.

[a]

[2]

[1]