Enric de Gant
Enric de Gant (Gant, aprox. 1217 - París? Tournai? 1293) va ser un filòsof de l'escolàstica medieval, conegut com a Doctor Solemnis. Entre 1276 i 1292 fou professor a París. Dins la seva carrera religiosa, va participar activament en la polèmica sobre la confessió obligada o no. Seguidor del platonisme, creia en la il·luminació com a principal via de coneixement diví i en l'existència d'universals. També afirmava que el cos formava part de l'ànima, com una extensió seva, lluny del dualisme antropològic habitual a l'època. En 1277 col·laborà amb Étienne Tempier condemnant l'averroisme (1277).[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1217  Tournai (Bèlgica) |
| Mort | 29 juny 1293 (75/76 anys) Tournai (Bèlgica) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | filòsof |
| Moviment | Escolàstica |
| Professors | Albert el Gran |
| Alumnes | Godofreu de Fontaines i Pierre d'Auvergne |
Referències
modifica- ↑ «Enric de Gant». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.