Escotera

En els velers, una escotera – també anomenada barra escotera o carril d’escota- és una peça que permet ajustar l’angle d’acció d’una escota (sobre la vela o sobre una botavara) mitjançant el desplaçament d’un carro (de petites dimensions i que es pot moure lliurement sobre el carril o barra) on va ancorat un pont passa-escotes, una politja, un quadernal o qualsevol dispositiu de re-enviament d’una escota.

Escota del floc (vermella) i escota de la major (verda) d’un iot. Es poden veure el carril del floc i la barra escotera de la botavara.

Disposició general

Veles sense botavara

L'escota va unida al puny d’escota. Directament o passant per una politja de desmultiplicació. En flocs, gènoves i veles d’estai les escotes són dobles: una escota de babord i una escota d’estribord. Navegant, l'escota de sobrevent va amollada i la de sotavent caçada.

En les veles sense botavara l'escotera acostuma a ser un carril d’escota disposat en sentit longitudinal i paral·lel a la línia de crugia del veler. Hi ha un carril d'escota per cada banda i vela. En un cúter amb dos flocs hi haurà dos carrils per banda. En alguns velers de regates el carril del floc es disposa transversalment.

• 
  Carril d’escota del floc. La posició del carro amb la politja es pot regular des de la banyera mitjançant les cordes blava i grisa
• 
  Escota i barra escotera d'una vela major
• 
  Floc auto-virador sense botavara. Vegeu el puny d'escota amb una planxeta de cinc punts de regulació. El carril d'escota és travesser i en arc de cercle.

Veles amb botavara

1.- Botavara
2.- Pal
3.- Agullot
4.- Vela
5.- Amantina
6.- Puny d'escota
7.- Escota
8.- Contra
9.- Tensor de gràtil

El pujament de la vela està envergat a la botavara i pot ser tensionat des del puny d’amura i des del puny d’escota. La vela transmet la força a l'escota de forma indirecta, a través de la botavara.

Hi ha diversos sistemes d’unió entre l'escota i la botavara, generalment amb diverses politges de re-enviament i desmultiplicació.

Barra escotera

La barra escotera està disposada transversalment a l'eix de crugia. Pot ser recta, còncava o convexa. La posició del carro es determina manualment o mitjançant cordes de regulació a cada banda. Cordes desmultiplicades amb politges simples o compostes. Els caps lliures de cada corda se subjecten amb mordasses.

Patí de Vela o Patí Català

Els patins primitius no disposaven de barra escotera. L’escota es passava per la manegueta de sotavent (hi havia una manegueta a popa, a cada banda; dues maneguetes en total).

Des de 1944, data del primer reglament, els Patins varen adoptar una barra escotera que permet el desplaçament d’un carro d’escota a banda i banda, segons el rumb de navegació. Cal recordar que la vela d’un Patí és triangular i no disposa de botavara. L’escota va fixada al punt d’escota (directament o , més generalment, de manera indirecta; mitjançant una politja o una corda allargadora). Una barra escotera pot ser recta o corbada. El carro d’escota pot desplaçar-se lliurement a banda i banda de la barra escotera. L’escota va des del carro fins a la vela. Des d’allí retorna cap al carro (en un sistema de desmultiplicació 1:2 o 1:3) i passa cap a una politja central. Des de la politja, el cap lliure de l’escota va a la mà de la persona que patroneja el Patí.

• 
  Patí de vela antic. Sense barra escotera.
• 
  Patí de Vela orsant davant la platja de Badalona.

Projecte de l’element resistent

Flexió teòrica d'una biga recolzada-articulada sotmesa a una càrrega puntual centrada F .

Una barra escotera ha de resistir forces considerables. Un cas de càlcul simplificat, que s’assembla una mica al de l’escotera, és el d’una biga recta sotmesa a una càrrega puntual centrada. Els casos reals amb escoteres rectes han de resistir una força inclinada. La flexió es produeix en dos eixos. Si l’escotera és corbada, a més, hi ha una força de torsió que cal controlar.