François de la Chaise

François de la Chaise (25 d'agost de 1624 – 20 de gener de 1709) va ser un clergue jesuïta, el pare confessor del rei Lluís XIV de França.[1]

Plantilla:Infotaula personaFrançois de la Chaise
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) François d'Aix de La Chaise Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 agost 1624 Modifica el valor a Wikidata
Forez (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 1709 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSaint-Paul-Saint-Louis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeologia i sistema educatiu Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióteòleg, pedagog Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège-lycée Ampère Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 141440258 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

François de la Chaise nasqué al Château d'Aix a (Aix-la-Fayette, Puy-de-Dôme), fill de Georges d'Aix, seigneur de La Chaise, i de Renée de Rochefort.

Per part de mare era renebot de Pierre Coton, el confessor de Henry IV de França. Va fer classes de filosofia i per això, es va fer famós a tota França.

Per recomanació de Camille de Villeroy, arquebisbe de Lió, de la Chaise va ser proposat el 1674 com a confessor de Lluís XIV. Aquest confessor amb la influència de Madame de Maintenon va induir el rei a trencar la seva relació amb Madame de Montespan.

 
François de La Chaise (1624–1709).

El matrimoni de Louis XIV i Madame de Maintenon es va celebrar amb la seva presència al Palau de Versailles. En la disputa gal·licana, de la Chaise vadonar suport a la prerrogativa reial. Va ser en gran part responsable de la revocació de l'Edicte de Nantes de 1598, que havia garantit la llibertat de religió als hugonots. Amb la revocació, va començar una nova ona de violència contra els protestants.[2] Lluís XIV aplicava, inspirat per seu confessor, el principi «una fe, una llei, un rei» o cuius regio, eius religio.[3]

Respecte el jansenisme, de la Chaise va mantenir l'afecte per a Fénelon, fins i tot quan el papa va condemnar les seves Maximes.[1]

El nom de François de la Chaise està unit a la casa de la Societat de Jesús aleshores fora dels límits de París on ell hi va viure. El 1804 Napoleó hi va establir el Cementiri Père Lachaise.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «La Chaise, François de». Encyclopædia Britannica, Volume 16, 1911.
  2. Ott, Michael. «François d'Aix de la Chaise». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). 8, 1913. 
  3. Marsh, W.B.. «22 October ‘Une foi, une loi, un roi’». A: Voices From the Past A year of great quotations - and the stories from history that inspired them. (en anglès). Londres: Icon Books Ltd, 2020. ISBN 978-1-78578-664-8. 

Bibliografia

modifica
  • Chantelauze, Régis. Le Père de la Chaize. Etudes d'histoire religieuse (en francès), 1859. 
  NODES
Story 1