Francisco Pacheco

Francisco Pacheco (Sanlúcar de Barrameda, 3 de novembre de 1564 - Sevilla, 27 de novembre de 1644) fou un pintor i retratista d'art, la seva obra es caracteritza pel seu manierisme de tall acadèmic, seguint les formes dels grans mestres, per l'estatisme de les figures i el marcat dels plecs de les seves vestidures.

Francisco Pacheco

Nom original	(es) Francisco Pacheco del Río
Biografia
Naixement	1564 Sanlúcar de Barrameda (província de Cadis)
Mort	1644 (79/80 anys) Sevilla (Espanya)
Activitat
Lloc de treball	Madrid (1623–1625) Sevilla (1575 (Gregorià)–1631)
Ocupació	pintor, escriptor, historiador de l'art
Gènere	Retrat
Alumnes	Diego Velázquez i Leonardo Jaramillo
Obra
Obres destacables (1614) The Last Judgment (en)
Família
Fills	Juana Pacheco
Signatura

Pintura Lo Judici Final, obra de Francisco Pacheco.

Atesa la seva dedicació a l'estudi, anàlisi i explicació de l'art, és molt important la seva influència en la iconografíia de l'època. És molt singular la seva pintura hagiográfica, principalment els seus frescs de la Casa de Pilatos (Sevilla), realitzats en 1603, de contingut mitológic. Com historiador d'art, no solament les seves obres són fonamentals en dades, tant de tendències, escoles i artistes, si no també per l'explicació puntual de tècniques pictòriques, especialment per les normes sobre la policromia d'escultures. Igualment són de summe interès els retrats que va realitzar a llapis dels prohoms hispalenses, uns 160, que van passar per la seva tertúlia al llarg de 54 anys, el quadern dels quals es troba en el Museu Lázaro Galdiano, de Madrid. El Sant Ofici li va comissionar perquè vigilés l'ortodòxia de les pintures sagrades; va mantenir amistat amb El Greco i Carducho; se'l considera el mestre de Velázquez,(de qui també va ser-ne més tard, el seu sogre), al que va ajudar de forma notòria. Es va declarar admirador i seguidor d'Antonio da Correggio. Entre els seus textos destaca Art de la pintura (llibre) (1649), un dels millors tractats artístics del barroc espanyol.