Gadaa
  | |
| Tipus | democràcia |
|---|---|
Gadaa (ortografia més antiga: Gada; literalment: 'era') és el sistema de govern democràtic aborigen utilitzat pel poble oromo d'Etiòpia i del nord de Kenya.[1] També el practiquen els pobles konso i gedi del sud d'Etiòpia. Aquest sistema regula les activitats polítiques, econòmiques, socials i religioses del poble.
Descripció
modificaD'acord amb la gadaa, cada vuit anys, els oromo triarien per consens nou dirigents coneguts com Salgan ja’ii Borana (les nou assemblees de Borana).[2][3] Les persones elegides pel sistema gadaa romanen en el poder durant 8 anys, i les eleccions es tornen a fer llavors.[4][5][6] Sempre que un Abbaa Gadaa mor mentre exerceix les funcions, el bokkuu (símbol del poder) passa a la seua esposa i ella guarda el bokkuu i proclama les lleis.[7]
Els oromo s'autogovernen d'acord amb el sistema gadaa des de molt abans del segle xvi, quan començaren les principals guerres tripartides entre ells i el regne cristià del nord i els sultanats islàmics de l'est i el sud. El resultat en fou que els oromo absorbiren les religions cristiana i islàmica. Els borana i guji, a prop de la frontera entre Etiòpia i Kenya, poden practicar el gadaa sense interrupció. L'estat d'Oròmia sota el sistema federal d'Etiòpia ha fet renàixer el sistema gadaa. El 2015, es va inaugurar el Centre Gadaa a Odaa Bultum i el 2018 es va reinstal·lar el Centre Gadaa d'Odaa Hullee després de dos segles d'interrupció.[8][9] El 2019, la Universitat Bule Hora va començar un programa de mestratge en estudis de gadaa.[10]
El sistema gadaa ha estat inscrit per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat des de l'any 2016.[1] És una creació dels oromo del districte Madda Walabu d'Oròmia.[11][12] Els oromo consideren aquest sistema una herència comuna i part important de la seua identitat cultural.[13] És el sistema amb què el poble s'ha autogovernat democràticament durant segles.[14][15]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Gada system, an indigenous democratic socio-political system of the Oromo». unesco.org.
- ↑ Galla, Candace «Sustaining generations of Indigenous voices: Reclaiming language and integrating multimedia technology». {World Indigenous Nations Higher Education Consortium Journal, 2012, pàg. 46-48.
- ↑ Tesema Ta'a. The Political Economy of an African Society in Transformation: the Case of Macca Oromo (Ethiopia). Otto Harrassowitz Verlag, 2006, p. 26–27. ISBN 978-3-447-05419-5.
- ↑ John Ralph Willis. Slaves and Slavery in Africa: Volume Two: The Servile Estate. Routledge, 2005, p. 122–127, 129–134, 137. ISBN 978-1-135-78017-3.
- ↑ John Ralph Willis. Slaves and Slavery in Africa: Volume Two: The Servile Estate. Routledge, 2005, p. 128–134. ISBN 978-1-135-78016-6.
- ↑ Ira M. Lapidus. A History of Islamic Societies. Cambridge University Press, 2014, p. 483. ISBN 978-1-139-99150-6.
- ↑ «The Gadaa System and Some of Its Institutions among the Booranaa: A Historical Perspective». ajol.info p. 91–92.
- ↑ «The 2015 Commemoration of Odaa-Bultum (One of the Major Oromo Gadaa System’s Administrative Centers)». Oromianeconomist.com.
- ↑ «A Journey to Revitalizing Gadaa at Odaa Hullee: Tracing Jimma University’s Unwavering Commitment». ju.edu.et.
- ↑ «Bule Hora University Journey». bhu.edu.et. Arxivat de l'original el 1 de juny de 2020. [Consulta: 25 març 2021].
- ↑ «A heroic send-off for Aliyi Cirri, a pioneer Oromo freedom fighter whose courage and bravery inspired generations». www.opride.com.
- ↑ «Historical Background». mwu.edu.et.
- ↑ «The Gada sysytem; full Dimocratical politics of Oromo;71stBorana BalliHand overing Day Febrawary 2009/20017:The Gada of Kura Jarso.». oromiatourism.gov.et. Arxivat de l'original el 2021-04-18. [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ «Gada System inscribed in UNESCO as Intangible World Heritage». ethiopianembassy.be.
- ↑ «Briefing: What is Oromo’s Gada system?». hornaffairs.com.