Geldo

Geldo (antigament Xeldo) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Geldo

Bandera de Geldo Escut de Geldo
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 50′ 15″ N, 0° 28′ 02″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	Alt Palància
Capital	Geldo
Població humana
Població	650 (2023) (1.160,71 hab./km²)
Gentilici	geldina, geldí
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palància
Superfície	0,56 km²
Altitud	300 m
Limita amb	Castellnou Sogorb
Partit judicial	Sogorb
Dades històriques
Dia de mercat	Dissabte
Festa patronal	Del 23 d'agost al 4 de setembre
Organització política
• Alcalde	Manuel Santamaría Garnes
Identificador descriptiu
Codi postal	12412
Codi INE	12067
Codi ARGOS de municipis	12067
Lloc web	geldo.es

Geografia

Se situa a la vora dreta del Palància, a la planura de la vall, i presenta unes llacunes formades sobre antigues mines d'argila i un grapat d'oliveres mil·lenàries. L'única localitat que limita amb Geldo és Sogorb, ja que el terme de la capital de l'Alt Palància envolta totalment el de Geldo.

Història

L'abundància de restes iberes al terme de Geldo fan pensar que el lloc degué estar poblat ja en èpoques molt llunyanes. No obstant això, l'orige de la població actual és musulmà, tal com es demostra en el compromís que Jaume I (1208-1276) va adquirir amb Exem Azemen, cabdill àrab, pel qual tot i que Xeldo fon donat, el 12 de juliol de 1248, a Garcia Pérez d'Osa, ell i els seus continuarien vivint-hi.

Se sap que en el segle XV era propietat dels Vallterra, els quals el varen vendre a Tomeu Sorell en 1416. En 1445 el senyor era un nebot d'aquell, Bernat Sorell. L'any 1445 va tornar a la Corona, i en 1495 l'Infant Fortuna, Enric d'Aragó (1445-1522), duc de Sogorb-Medinaceli, va adquirir la Torre de la Senda (Xeldo). En 1609, any de l'expulsió dels moriscs, hi havia 412 habitants. En 1611, Enric Folch de Cardona va atorgar-li carta pobla, però en 1646 encara no s'havia recuperat demogràficament, ja que tenia una població de tan sols de 116 habitants.

Demografia

Un tret característic de Geldo és que és una de les majors densitats de població de l'estat espanyol, ja que en el seu escàs mig quilòmetre quadrat censa vora 700 veïns.

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
802	861	844	934	883	898	878	743	790	717	689	716	681

Economia

La principal activitat econòmica de Geldo és l'agricultura, amb el cultiu de cireres, caquis, nispros i hortalisses. Pel que fa al sector secundari, existixen tallers de confecció de calcer i tèxtil. I degut a la seua orografia, el clima i la proximitat a les ciutats de València i a Castelló de la Plana, el sector servicis també hi té una repercussió important en l'economia.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Geldo
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		David Quiles Cucarella	280	62,50%	5 (+1)
	Partit Popular		Manuel Santamaría Garnes	167	37,28%	2 (-1)
	Vots en blanc			1	0,22%
Total vots vàlids i regidors				448	100 %	7
	Vots nuls			14	3,03%
Participació (vots vàlids més nuls)				462	87,33%**
Abstenció				67*	12,67%**
Total cens electoral				529*	100 %**
Alcalde: David Quiles Cucarella (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PSPV)
Fonts: JEC, JEZ Sogorb, M. Interior, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

Des de 2015 l'alcalde de Geldo és David Quiles Cucarella, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Sixto Blasco Ten	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	José Ramón Chover Marín	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	José Ramón Chover Marín	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	José Ramón Chover Marín	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	José Ramón Chover Marín	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	María Mañes Salas	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Luis Blasco Ten María Mañes Salas	Entesa PP	14/06/2003 17/11/2004	Pacte de govern --
2007–2011	Manuel Hernández Ballester	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Manuel Santamaría Garnes	PP	11/06/2011	--
2015–2019	David Quiles Cucarella	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	David Quiles Cucarella	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Primera regidora transsexual

En les eleccions del 27 de maig de 2007 fon elegida a Geldo la primera dona transsexual regidora d'Espanya, la mezzosoprano Manuela Trasobares, d'Acción Republicana Democrática Española (ARDE). Amb el seu vot podria haver desfet l'empat a tres regidors entre el PP i el PSPV. Finalment Trasobares optà per votar-se a si mateixa i l'abstenció del PP donà l'alcaldia de Geldo als socialistes.

Monuments

Campanar de l'església de Geldo

• Església de la Verge de la Misericòrdia. Del segle xvii.

Es tracta d'un temple barroc. Consta d'una petita nau coríntia, amb capelles laterals. Conserva en l'interior un preciós esgrafiat que ocupa tota la cúpula del presbiteri. La resta del sostre de la nau presenta cinc florons centrals i decoració d'acord de l'edifici. Una altra obra de qualitat que guarda l'edifici és la talla en fusta del Crist de la Llum, de grans dimensions, imatge molt venerada pels veïns del poble.

• Palau dels Ducs de Medinaceli. Del segle xv.

És un edifici d'aspecte molt sòlid, de planta quadrada i fabricat amb maçoneria i carreus. En les seues muralles s'aprecia l'estructura parcial d'una torre cilíndrica, i algunes edificacions que devien servir per a defendre de l'edifici.

Des que fon construït se li han donat diverses funcions: residència dels Senyors de la Vila, estança dels bisbes de Sogorb abans de ser proclamats com a tal en la seu de la Diòcesi del seu nom; i des de principis del segle xx, incomptables usos que van deteriorar l'edifici. Afortunadament, després de la catalogació del temple com a Bé d'Interés Cultural, s'han iniciat les reformes oportunes que de restauració de l'edifici i de tots els béns que es van trobar en l'interior.

• Font del Ribazo. En el carrer Figueres.

Museus

• Museu Etnològic.
• Museu Arqueològic.

Festes i celebracions

• Festes patronals. Se celebren l'última setmana d'agost i primera de setembre en honor de Sant Gil Abad, Verge de la Misericòrdia, Sant Ramón i el Crist de la Llum.
• Sant Antoni. Festa organitzada per los Quintos el 10 de gener.
• Verge del Roser. L'1 d'octubre.

Personatges il·lustres

• Ramón Rubio Silvestre. Creador dels famosos Cuadernillos Rubio i fill predilecte de la vila.
• Juan José Joaquín Morata García. músic i compositor del segle xviii.
• Manuela Trasobares. Mezzosoprano i política.

Enllaços externs

• Web oficial
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..