Gens du pays (en català: Gent del país) és un himne no oficial del Quebec, compost pel cantautor Gilles Vigneault. Composta a expenses de Louise Forestier i Yvon Deschamps -els quals desafiaven a qui poguera escriure una cançó per substituir el Happy Birthday- amb la col·laboració del músic Gaston Rochon, el mateix Vignault l'estrenà el 24 de juny de 1975 a Mont-real però no es va gravar fins a l'any següent, en una versió en directe amb altres cantants quebequesos inclosa en el disc 1 fois 5; d'ençà, la cançó ha esdevingut una peça simbòlica, encara que la lletra no en fa referència explícita ni cap reivindicació política, sinó que és més aïna una cançó d'amor.[1]

Infotaula obra musicalGens du pays
Forma musicalcançó Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretGilles Vigneault Modifica el valor a Wikidata
CompositorGilles Vigneault Modifica el valor a Wikidata
Lletra deGilles Vigneault Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
Gènerecançó Modifica el valor a Wikidata
País d'origenCanadà Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: ac758f62-6533-4981-8dc7-8b3ef2655580 Modifica el valor a Wikidata
Je me souviens

Amb tot, la tornada «Gens du pays, c'est votre tour / de vous laisser parler d'amour» («compatriotes, ara vos toca poder parlar d'amor») és molt popular al Quebec: René Lévesque, fundador del Parti Québécois, la va citar en perdre el referèndum d'independència de 1980; set anys després, durant el seu soterrar, el públic de fora de l'església començà a cantar-li «Mon cher René, c'est à ton tour / de te laisser parler d'amour» (allà, en els aniversaris se sol cantar esta cançó amb el nom de l'homenatjat en compte del títol).[2]


Le temps qu'on a pris pour se dire «je t'aime»
C'est le seul qui reste au bout de nos jours
Les vœux que l'on fait les fleurs que l'on sème
Chacun les récolte en soi-même
Aux beaux jardin du temps qui court

{refain}
Gens du pays, c'est votre tour
De vous laisser parler d'amour
Gens du pays c'est votre tour
De vous laisser parler d'amour

Les temps de s'aimer, le jour de le dire
Fond comme la neige aux doigts du printemps
Fêtons de nos joies, fêtons de nos rires
Ces yeux où nos regards se mirent
C'est demain que j'avais vingt ans

{refrain}

Le ruisseau des jours aujourd'hui s'arrête
Et forme un étang où chacun peut voir
Comme en un miroir l'amour qu'il reflète
Pour ces cœurs à qui je souhaite
Les temps de vivre leurs espoirs

{refain}

Referències

modifica
  1. Radio Canada Arxivat 2006-02-25 a Wayback Machine. Vignault, Forestier i Deschamps parlen sobre Gens du pays
  2. Encyclopédie de la musique au Canada Arxivat 2006-05-23 a Wayback Machine. Gens du pays
  NODES
Project 2