Gillian Wearing

Gillian Wearing
	Gillian Wearing, a l'IVAM de València, el 2015. (2015)
Biografia
Naixement	10 desembre 1963 (61 anys); Birmingham (Anglaterra)
Residència	Birmingham
Formació	Goldsmiths ; Chelsea College of Art and Design ; Q3 Academy Great Barr (en)
Activitat
Camp de treball	Art conceptual
Lloc de treball	Londres
Ocupació	fotògrafa, escultora, productora de televisió, artista conceptual, artista visual, directora de cinema, artista, videoartista
Membre de	Young British Artists ; Royal Academy of Arts
Moviment	Art contemporani
Representada per	Galeria Tanya Bonakdar
Obra
Obres destacables	Obres destacables (2014) A Real Birmingham Family (en) ;
Família
Cònjuge	Michael Landy (2010–)
Premis
	(1997) Premi Turner; Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic; Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic ;

Gillian Wearing (Birmingham, 10 de desembre de 1963) és una artista conceptual que s'expressa mitjançant la fotografia documental, el vídeoart i la performance. Va formar part dels Young British Artists (YBA), un grup d'artistes contemporanis sorgits del Goldsmith College de la Universitat de Londres, que van aconseguir reconeixement internacional per unes obres que resultaren sorprenents i fins i tot escandaloses.^[1] L'obra de Wearing explora les diferències entre la vida pública i privada, l'individu i la societat, l'escopofília i l'exhibicionisme, i la ficció i la realitat.^[2]

Biografia

Nascuda a Birmingham l'any 1963, Gillian Wearing va ser una estudiant mediocre que no va aconseguir el títol de secundària. Quan tenia disset anys, va decidir marxar a Londres amb una amiga perruquera perquè no trobaven feina. Les seves primeres feines van ser administratives. No va ser fins que va complir vint anys que es va començar a interessar per l'art, quan va entrar a treballar a un estudi d'animació al Soho's Golden Square. Allà li van suggerir l'escola d'art. Sorprenentment va ser admesa per a fer un curs bàsic al Chelsea College of Art and Design, d'on va saltar al Goldsmiths Gollege, un institut constituent de la Universitat de Londres especialitzat en l'ensenyament i la investigació de disciplines creatives, culturals i cognitives. Allà, va tenir la sort de formar part de la generació Saatchi and Sensation i del grup denominat YBA. Es va graduar en Belles Arts (BFA) l'any 1990.^[2]^[3]

L'espai City Racing de Londres va acollir la seva primera exposició individual l'any 1993.

L'any 2010 es va casar amb el també artista sorgit del YBA, Michael Landy. Comparteixen un estudi a l'East London on viuen i treballen.^[4]

Influències

Wearing defineix el seu mètode de treball com "edició de la vida" (editing life) i ha reconegut influències de sèries documentals de televisió com Seven Up! (1964) o The Family (1974).^[5]

Seven Up! és una sèrie documental dirigida per Michael Apted i produïda per Granada TV. Aquesta sèrie ha seguit la vida de catorze nens britànics des de 1964, quan tenien set anys. Fins ara, el documental ha tingut vuit episodis que abasten 49 anys (un episodi cada set anys). Els nens van ser seleccionats per representar tot el ventall d'orígens socioeconòmics de la Gran Bretanya en aquell moment, amb la hipòtesi explícita que la classe social de cada nen predeterminaria el seu futur.

La seva obra també s'ha vist influïda pels treballs del sociòleg Erving Goffmann, autor de The Presentation of Self in Everyday Life, on detalla les personalitats que es tenen en públic i en la intimitat.^[6]

D'altra banda, Wearing explora i amplia les tradicions del retrat fotogràfic iniciades per August Sander, Walker Evans i Diane Arbus.^[6]

Anàlisi i Obres Principals

L'obra de Wearing versa sobre la condició humana i s'extrapola a la idea de la col·lectivitat, a aquella societat nostra formada per un gegantí puzle d'infinites peces. L'artista vol descobrir de quina pasta estan fets els homes.^[7] En les seves fotografies i vídeos, Wearing enregistra les confessions i interaccions amb la gent corrent de la qual es fa amiga a través de trobades casuals. S'observa un impuls periodístic a tota la seva obra. En certa manera, la seva carrera sembla molt una sèrie de brillants estratègies per comunicar una vida interna.^[4]

1992-1993 - Signs that say what you want them to say and not signs that say what someone else wants you to say

Exposició fotogràfica. L'artista parava persones al carrer i els demanava que escrivissin quelcom en un full. En molts casos, els missatges escrits mostraven testimonis esglaiadors relacionats amb les més profundes intimitats, com el jove home de negocis que afirmava: “Estic desesperat!”^[4]

1994 - Confess All on Video. No et preocupis, aniràs disfressat. Intrigat? Truca a la Gillian

Vídeocreació. Wearing va posar un anunci a Time Out convidant gent corrent a un estudi, els protegia amb una disfressa o una màscara i els demanava que confessin lliurement els seus secrets més obscurs davant una càmera.^[4]

Dancing in Peckham

Un vídeo mut en color, en el qual la mateixa Wearing experimenta ballant lliurement al mig d'un centre comercial –sense música- durant vint-i-cinc minuts i revisa les reaccions de la gent que passa.^[4]

1996 - 60 Minute Silence

Vídeo de 60 minuts que qüestiona la condició efímera del poder social (la policia). Mitjançant una presa fixa radical, els rostres dels policies es van ruboritzant progressivament per incidir en la seva debilitat i posar així en dubte el poder de l'autoritat civil.^[4]

1997 - 2 in 1

Videocreació. Wearing posa de manifest una esglaiadora crueltat quan dos bessons parlan de la seva mare i la mare parla dels seus bessons, on s'han intercanviat els doblatges.^[4]

1999 - Drunk

Vídeo de vint-i-tres minuts en blanc i negre. Wearing va convidar un grup d'alcohòlics dels carrers de Londres al seu estudi durant un període de dos anys. Els va conèixer i va enregistrar les seves pallassades davant una paret blanca. En els seus deliris d'ebrietat, els subjectes expressaven tendresa i violència, bufonades, necessitats emocionals i físiques.^[2]

2001 - Broad Street

Vídeo en color de 40 minuts que analitza les situacions que es produeixen en un club nocturn de Birmingham amb l'objectiu d'estudiar les formes en què els individus actuen per destacar de la resta.^[2]

2003 - Album

Retrats del seu àlbum familiar on tots els personatges són recreats per la mateixa Wearing caracteritzada amb màscares que imiten els seus familiars: mare, pare, germà...^[2]

2005 - Snapshot

Sèrie de 7 vídeos d'una sola projecció emmarcats per un conjunt de pantalles de plasma de color caramel, en la que cada una representa diferents etapes del cicle de la vida de la dona, des de la innocència de la infantesa fins a la vellesa.^[6]

2005-2011- People

Exhibició de treballs que van des del vídeo i el retrat fotogràfic, fins al muntatge i l'escultura; va ser presentat a la Galeria de Tanya Bonakdar.^[6]

2006 - Family History

Vídeo-instal·lació. Juxtaposa imatges de la sèrie documental en viu de la BBC de 1974, Family, amb una entrevista amb un membre del repartiment, Heather Wilkins, i escenes en les quals una jove actriu interpreta Gillian Wearing com una nena que reacciona al programa.^[2]

2014 - A Real Birmingham Family

Treball d'escultura en bronze sobre un model autèntic de família. Per a la seva realització es va fer un càsting entre famílies de Birmingham i un jurat independent en va fer la selecció. Va guanyar la família Jones, dues germanes mares solteres.^[8]

Premis i reconeixements

Premi Turner 1997
Orde de l'Imperi Britànic per Serveis a l'Art (OBE) 2011
Vincent Awards, finalista 2014^[9]

Exposicions individuals^[10]

2014

Regen Projects, Los Angeles, USA
Rose Video 05, The Rose Art Museum of Brandeis University, Waltham, USA
Maureen Paley, Londres, UK
A Real Birmingham Family, Centenary Square, Library of Birmingham. Birmingham, UK
We Are Here, The New Art Gallery Walsall, Walsall, UK

2013

Museum Brandhorst, Múnic, Alemanya
People: Selected Parkett Artists' Editions from 1984-2013, Parkett Space, Zürich, Suïssa
The Apartment, Vancouver, Canadà

2012

Whitechapel Gallery, London, touring to K20, Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf and Pinakothek der Moderne, Museum Brandhorst, Múnic, Alemanya
A Real Birmingham Family, Central Library, Birmingham and HomeSense, The Fort Shopping Park, Birmingham, UK

2011

People, Tanya Bonakdar Gallery, Nova York, UK
A Real Birmingham Family, Ikon Gallery, Birmingham, UK

2009

Confessions: Portraits, videos, Musée Rodin, Paris

2008

Regen Projects, Los Angeles

2007

Family Monument, Galleria Civica di Arte Contemporanea, Trento
Elsewhere? Galleria Emi Fontana, Milan

2006

Living Proof, ACCA, Australian Centre for Contemporany Art, Melbourne
Family History, junt amb el Film and Video Umbrella, touring exhibition: The Forbury Hotel Apartments, Reading; Ikon, Birmingham
Family History, Maureen Paley, Londres

2005

Snapshot, Bloomberg Space, Londres
Outreach Award, Rendontres d'Arles Festival, Arles, França

2004

Frans Hals Museum, Haarlem, Holanda
Album, Regen Projects, Los Angeles
Kiasma/Museum of Contemporary Art, Helsinki

2003

Album, Gorney Bravin+Lee, Nova York
Album, Maureen Paley Interim Art, Londres
Mass Observation, ICA Philadelphia
Mass Observation, Musée D'Art Contemporain de Montréal

2002

Mass Observatio, museum of Contemporany Art, Chicago
A Trilogy, Vancouver Art Gallery, Vancouver
Kunsthaus Glarus, Glarus, Suïssa

2001

Angel Row Gallery, Nottingham
Centro Galego de Arte Contemporáneo, Santiago, Espanya
Unspoken, Kunstverein München, Alemanya
Museo do Chiado, Lisboa
Sous Influence, Musée d'Art Moderne de la Ville de Paris, Paris
Sala d'Exposicions de la Fundació "La Caixa", Madrid
Bluecoat Gallery, Liverpool

2000

Regen Projects, Los Angeles
Serpentine Gallery, Londres
Gorney Bravin+Lee, Nova York

1999

A Woman Called Theresa, Ophiuchus Collection, The Hydra Workshop, Hydra, Grècia
Galerie Anne de Villepoix, Paris
Drunk, De Vleeshal, Middleburg, Holanda
Maureen Paley Interim Art, Londes

1998

Spacex Gallery, Exeter, UK
Gallery Koyanagi, Tokyo, Japó
Centre d'Art Contemporain, Geneve, Suïssa

1997

Galerie Drantmann, Brussels, Bèlgica
Jay Gorney Modern Art, Nova York
Wiener Secession, Viena, Àustria
10-16, Chisenhale Gallery, Londres
Kunsthaus Zürich, Suïssa
Emi Fontana, Milan, Itàlia

1996

Wish you Were Here (Video Evenings a De Appel), Àmsterdam
Le Consortium, Dijon, França
Gillian Wearing, City Projects - Praga, Part II
The British Council, Praga
Valentina Moncada, Roma
Maureen Paley Interim Art, Londres

1995

Western Security, Hayward Gallery, Londres

1994

Maureen Paley Interim Art, Londres

1993

City Racing, Londres

Referències

↑ «MOMA, Young British Artists» (en anglès). [Consulta: 30 març 2015].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 «Guggenheim. Artworks in the Collection online» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 10 març 2015].
↑ «Dazed. 20 Q&As: Gillian Wearing» (en anglès). [Consulta: 30 març 2015].
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 ^4,5 ^4,6 «Adams, Tim. The Guardian.com. Gillian Wearing:”I’ve always been a bit of a listener”» (en anglès). [Consulta: 14 març 2015].
↑ «Galeria Tate» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-04-01. [Consulta: 15 març 2015].
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 «The Brookin Rail. In Conversation GILLIAN WEARING with William Corwin» (en anglès). [Consulta: 15 març 2015].
↑ «El Cultural.es 2002; Gillian Wearing, Arte en el Mundo» (en castellà). [Consulta: 13 març 2015].
↑ «Pàgina web "A Real Birmingham Family"» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-05-18. [Consulta: 13 març 2015].
↑ «Brown, Marc. The Guardian.com. Gillian Wearing digs up her past for tilt at Vincent Award 8/09/2014» (en anglès). [Consulta: 13 març 2015].
↑ «Maureen Paley Articles. Biografia de Gillian Wearing» (en anglès). [Consulta: 13 març 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gillian Wearing

[1] «MOMA, Young British Artists» (en anglès). [Consulta: 30 març 2015].

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 «Guggenheim. Artworks in the Collection online» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 10 març 2015].

[3] «Dazed. 20 Q&As: Gillian Wearing» (en anglès). [Consulta: 30 març 2015].

[:1-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 ^4,5 ^4,6 «Adams, Tim. The Guardian.com. Gillian Wearing:”I’ve always been a bit of a listener”» (en anglès). [Consulta: 14 març 2015].

[5] «Galeria Tate» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-04-01. [Consulta: 15 març 2015].

[:2-6] 6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 «The Brookin Rail. In Conversation GILLIAN WEARING with William Corwin» (en anglès). [Consulta: 15 març 2015].

[7] «El Cultural.es 2002; Gillian Wearing, Arte en el Mundo» (en castellà). [Consulta: 13 març 2015].

[8] «Pàgina web "A Real Birmingham Family"» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-05-18. [Consulta: 13 març 2015].

[9] «Brown, Marc. The Guardian.com. Gillian Wearing digs up her past for tilt at Vincent Award 8/09/2014» (en anglès). [Consulta: 13 març 2015].

[10] «Maureen Paley Articles. Biografia de Gillian Wearing» (en anglès). [Consulta: 13 març 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]