Giovanni Battista Casti
Giovanni Battista Casti (Acquapendente 29 d'agost de 1724 - París 5 de febrer de 1803) va ser un poeta i llibretista italià.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 agost 1724 Acquapendente (Itàlia) |
Mort | 5 febrer 1803 (78 anys) París |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia, òpera i llibret |
Ocupació | poeta, religiós cristià, escriptor, llibretista, professor |
Segons l'historiador Alexander Wheelock Thayer, Casti hauria estat el veritable instigador de Mozart contra Antonio Salieri.
Biografia
modificaEstudià al seminari de Montefiascone, on l'any 1747 va ser ordenat sacerdot. L'any 1762 s'establí a Roma; i va ser elegit per a l'Accademia dell'Arcadia amb el nom de Niceste Abideno. A Roma, Casti publicà I tre giuli, un recull de 216 sonets endecasílabs. El 1765 es traslladà a Florència, el 15 de desembre de 1769 va ser nomenat poeta de la Cort de Leopold II d'Àustria per la seva obra de gran èxit, Poesie liriche .
Quan el comte Franz Xaver Orsini-Rosenberg va ser reclamat a Viena, el 1772, Casti va figurar en el seu seguici.
A Àustria Casti va haver de seguir a Joseph Kaunitz en les seves missions diplomàtiques hi per això va estar a Berlín, Estocolm i Copenaghen. El maig de 1776 va residir un temps a Sant Petersburg. Caterina II de Rússia l'expulsà per l'obra Poema tartaro, que era una sàtira contra la Zarina.
Va estar també a Espanya i Portugal i el 1784,a Viena, va tenir gran activitat llibretística: per a Giovanni Paisiello va produir el libretto de l'òpera Il re Teodoro in Venezia. L'any següent per Antonio Salieri va escriure La grotta di Trofonio, drama buffo. Igualment per a Salieri va escriure la sàtira Prima la musica e poi le parole.
l'any 1798, va decidir retirar-se a París i allà va publicar la primera edició del seu famós Gli animali parlanti, que va influir en l'òpera de Giacomo Leopardi: els Paralipomeni alla Batracomiomachia.
Llibrets
modifica- Lo sposo burlato (opera buffa; música de Giovanni Paisiello, 1778)
- La finta amante (opera còmica; música de Giovanni Paisiello, 1780)
- Il re Teodoro in Venezia (drama eroicòmic; d'un passatge del Càndid de Voltaire; musicat per Giovanni Paisiello, 1784)
- La grotta di Trofonio (musica d'Antonio Salieri, 1785)
- Prima la musica e poi le parole (divertimento teatral; musica d'Antonio Salieri, 1786, i Giovanni Paisiello)
- Il re Teodoro in Corsica (drama; música del 1786-7)
- Cablai, gran Kan de' tartari (drama, basat en Il poema tartaro de Giovanni Battista Casti; música d'Antonio Salieri, 1788)
- Venere e Adone (cantata; música de Joseph Weigl, 1791)
- Catilina (drama, basat en Rome sauvé de Voltaire; música d'Antonio Salieri, 1792)
- Li dormienti (drama; música d'abans del 1796)
- Orlando furioso (drama; música d'abans del 1796)
- Rosamonda (Rosmunda) (drama; d'abans del 1796)
- Bertoldo (drama)
Òperes
modifica- I tre giuli (recull de sonets satírics, 1762)
- Poesie liriche (1769)
- Il poema tartaro (poema, 1783)
- Gli animali parlanti (poema, 1802)
- Novelle galanti (pòsthuma, 1804)
Bibliografia
modifica- G. MURESU, Le occasioni di un libertino (G.B. Casti), Messina-Firenze, D'Anna, 1978
- A. FALLICO (cur.), Epistolario, Viterbo, Amministrazione provinciale, 1984
- A. FALLICO, Introduzione a G.B. Casti, Viterbo, Amministrazione provinciale, 1984
- L. PEDROIA (cur.), Gli animali parlanti, Salerno, Roma, 1987
- E. BONORA (cur.), Melodrammi giocosi, Modena, Mucchi, 1998
- A. BENISCELLI (cur.), Libertini italiani. Letteratura e idee tra XVII e XVIII secolo, BUR, Milano 2011, ISBN 978-88-17-05060-9
- A. METLICA, Il manoscritto Cod. Ser. N. 12.463-12.464 della Nationalbibliothek di Vienna: 84 ottave inedite per il Poema tartaro di Giovan Battista Casti, «Filologia e critica», 2011 [in c.d.s.]
Enllaços externs
modifica- Giovanni Battista Casti Arxivat 2007-02-07 a Wayback Machine.