Viquipèdia

Gracil·làrids

Els gracil·làrids (Gracillariidae) són una família de lepidòpters ditrisis de la superfamília dels gracil·larioïdeus (Gracillarioidea). És la principal família de minadors i inclou diverses espècies perjudicials per a l'agricultura i horticultora. Algunes espècies han estat recentment introduïdes a altres llocs, com ara Cameraria ohridella (minador del castanyer d'Índia) i Phyllocnistis citrella (minador de fulles dels cítrics).

Infotaula d'ésser viuGracil·làrids
Gracillariidae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SubordreGlossata
SuperfamíliaGracillarioidea
FamíliaGracillariidae Modifica el valor a Wikidata
Stainton, 1854

Taxonomia

modifica

Hi ha 101 gèneres i 1.866 espècies de Gracillariidae (veure el llistat).[1] Es disposa d'una llista completa de totes les espècies reconegudes.[2] En els tròpics hi ha moltes espècies encara no descrites, però també hi ha un catàleg en línia de les espècies afrotropicals descrites. La fauna de Sud-àfrica és bastant ben coneguda.

Distribució

modifica

Els gracil·làrids es troben distribuïts en totes les regions terrestres, a excepció de l'Antàrtida. Això la fa una família cosmopolita.

Identificació

modifica

Són arnes petites (ales esteses: 5–20 mm). Les erugues són minadores de fulles. Sovint és possible identificar-les sobre la base de la planta hoste. És possible identificar a les subfamílies per la posició de les ales quan estan en repòs (Davis i Robinson, 1999); la majoria dels Gracillariinae descansen amb la part anterior del cos lleugerament elevada; per contra, els Lithocolletinae i Phyllocnistinae mantenen el cos paral·lel a la superfície. Les Lithocolletinae sovint mantenen el cap baix.

 
Cicle vital de Conopomorpha flueggella

Cicle de vida

modifica

Els estadis primer a cinquè de l'eruga són aplanats i posseeixen peces bucals adaptades per alimentar-se de la saba. Els següents estadis són cilíndrics i tenen peces bucals mastegadores, típiques de larves de lepidòpters i s'alimenten dels teixits de la fulla. També tenen òrgans funcionals de producció de seda. Alguns gèneres tenen un estadi intermedi en aquesta hipermetamorfosi (Davis i Robinson, 1999).

Plantes hoste

modifica

Es coneixen moltes plantes hostes, generalment arbres o arbusts dicotiledonis [1][Enllaç no actiu].

Phyllocnistis citrella o el minador de fulles dels cítrics s'alimenta de membres de la família Rutaceae i s'ha convertit en plaga de les taronges i altres cítrics.

Fòssils

modifica

És una família antiga. S'han trobat mines fòssils de Phyllocnistinae en roques de 97 milions d'edat a Kansas i Nebraska (Labandeira et al. 1994). Es coneixen altres fòssils de l'Eocè i Miocè (de Prins i de Prins, 2005). També hi ha dos adults en ambre bàltic de Lituània de l'Eocè. Gracillariites lithuanicus Kozlov, 1987 i G. mixtus Kozlov, 1987) (de Prins i de Prins, 2005).

Subfamílies i gèneres

modifica
  • Espècies sense classificar
    • "Ornix" blandella Müller-Rutz, 1920, Aquesta espècie ha estat descrita a Suïssa.
    • "Gracilaria" confectella Walker, 1864
    • "Gracilaria" delicatulella Walker, 1864
    • "Phyllonorycter" fennicella Hering, 1924, Aquesta espècie ha estat descrita a Finlàndia. Probable sinònim de Lithocolletis viminetorum o Lithocolletis salictella.
    • "Lithocolletis" graeseriella Sorhagen, 1900, veure Phyllonorycter
    • "Lithocolletis" italica Herrich-Schäffer, 1855, Aquesta espècie ha estat descrita a Itàlia.
    • "Ornix" jyngipennella Heydenreich, 1851, nomen nudum.
    • "Lithocolletis" lativitella Sorhagen, 1900, Aquesta espècie ha estat descrita a Alemanya.
    • "Lithocolletis" norvegicella Strand, 1919, Aquesta espècie ha estat descrita a Noruega.
    • "Gracillaria" pistaciella Róndani, 1876, Aquesta espècie ha estat descrita a Itàlia.
    • "Ornix" quercella Müller-Rutz, 1934, Aquesta espècie ha estat descrita a Suïssa.
    • "Phyllonorycter" sessilifoliella Hering, 1957, Aquesta espècie ha estat descrita a França.

Referències

modifica
  1. ↑ van Nieukerken et al. «Order Lepidoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness». Zootaxa, 2011, pàg. 212–221.
  2. ↑ de Prins, W., and de Prins, J. (.2005). Gracillariidae (Lepidoptera). World Catalogui of Insects, Volume 6. Apollo Book, Stenstrup. ISBN 87-88757-64-1.
  • Davis «New leaf-mining moths from Chile, with remarks on the history and composition of Phyllocnistinae (Lepidoptera: Gracillariidae)» (en anglès). Tropical Lepidoptera, 5, 1, pàg. 65–74 =.
  • Davis, D.R, and Robinson, G.S. (1999). The Tineoidea and Gracillarioidea. In: Kristensen, N.P. (ed.), Lepidoptera, Moths and Butterflies, 1: Evolution, Systematics, and Biogeography. Handbuch der Zoologie 4 (35): 91-117. Walter de Gruyter. Berlin, New York.
  • Labandeira, C. c., Dilcher, D.L., Davis, D.R. and Wagner, D.L. 1994. Ninety-Seven Million Years of Angiosperm-Insect Association: Paleobiological Insights into the Meaning of Coevolution. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 91(25): 12278-12282. Arxiu pdf
  • Lopez-Vaamonde, C., Godfray, H.C.J. and Cook, J.M. (2003). Evolutionary dynamics of host-plant usi in a genus of leaf-mining moths. Evolution, 57(8): 1804-1821. Resum
  • Lopez-Vaamonde, C., Wikström, N., Labandeira, C., Godfray, H.C.J., Goodman, S.J. and Cook, J.M. 2006. Fossil-calibrated molecular phylogenies reveal that leaf-mining moths radiated millions of years after their host plants. Journal of Evolutionary Biology, 19 (4): 1314-1326.Resum

Enllaços externs

modifica
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gracil·làrids&oldid=33645251»
  NODES
eth 1
see 1
Story 1