Grosso mogul
Grosso mogul, o Il grosso mogul, o amb majúscules [Il] Grosso Mogul ([El] Gran Mogol), RV 208, és un concert per a violí en re major d'Antonio Vivaldi.[1][2][3] El concert, de tres moviments, és una feina primerenca del compositor venecià.[4] A mitjans de la dècada de 1710, Johann Sebastian Bach va transcriure el concert per a orgue (BWV 594), en do major.[5] Una versió simplificada del concert per a violí, RV 208a, sense cadències, apareix en versions del manuscrit del concert RV 208, i amb un moviment central diferent; va aparèixer publicat cap el 1920 a Amsterdam formant part dels Concerts op. 7.[4]
 Bach, el 1715, època en què hauria transcrit aquest concert per a orgue. | |
| Títol original | Il Grosso Mogul |
|---|---|
| Forma musical | concert solista |
| Tonalitat | re major  |
| Compositor | Antonio Vivaldi |
| Creació | 1713?
|
| Catalogació | RV 208 |
| Instrumentació | violí, orquestra de corda i continuo group (en)  |
| |
Història
modificaAquest concert per a violí, RV 208, sobreviu en tres manuscrits:[6][7]
- Una partitura autògrafa de Vivaldi, conservada a Torí.
- Una còpia de parts del concert, conservada en la Landesbibliothek Mecklenburg-Vorpommern Günther Uecker a Schwerin.[3][4]
- Una altra còpia de parts del concert conservada a Cividale del Friuli.[4]
El títol de Grosso Mogul apareix en el manuscrit de Schwerin, el qual és anterior a 1717.[3][4][7][8] Segons Michael Talbot, el nom del concert possiblement pot ser relacionat amb el llibret d'òpera de Domenico Lalli Il gran Mogol', que havia estat representat a Nàpols l'any 1713.[4][9][10] Versions posteriors d'aquest llibret apareixen en una òpera de Giovanni Porta, representada a Venècia el 1717, i en l'òpera Argippo de Vivaldi (RV 697) de 1730[11][12][13][14]
Les còpies del concert de Schwerin i de Cividale del Friuli contenen dues variants amb cadències per a violí sense acompanyament, en el primer i últim moviments del concert.[4][5][8] En la partitura autògrafa s'indica en quin lloc del concert es poden inserir les cadències, però no conté les esmentades cadències.[8] Un manuscrit amb l'escrit sense les cadències deuria circular abans de 1713–1714, època en què Bach va transcriure la seva versió per a orgue sol (BWV 594).[5][7][8]
Una versió primerenca del concert, RV 208a, fou compost probablement cap al 1712 o 1713.[7] Aquesta versió té un moviment central diferent que la versió del concert RV 208.[7][8] Sembla que Vivaldi no va fer cap supervisió de la col·lecció de concerts op. 7 que es van publicar al voltant de 1720 a Amsterdam per Estienne Roger, i en la que hi ha la versió antiga del concert RV 208a.[7] Aquesta versió del concert no conté ni les cadències, ni una indicació on caldria inserir les cadències.[15]
Moviments
modificaEl concert està instrumentat per a violí solista, corda (dues grups de violins i una grups de violes), i baix continu. Consta de tres moviments:[3]
- Allegro, en re major i compàs 2/2.
- Recitatiu: Grave, en si menor i compàs 2/2. Aquest moviment és interpretat pel violí solista acompanyat només pel baix continu.
- Allegro, en re major i compàs 3/4.
Referències
modifica- ↑ Brover-Lubovsky, 2008, p. 61.
- ↑ Talbot, 2011, p. 92, 211.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 RISM No. 240005251
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Talbot, 2011, p. 92.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Dirksen, 1992, p. 164.
- ↑ Heller, 1997, p. 73–74.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Rasch, 2017, p. 257.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Heller, 1997, p. 74.
- ↑ Il gran Mogol : drama per musica / di Domenico Lalli ; da rappresentarsi nel Teatro di S. Bartolomeo nel giorno 26. di desembre 1713 ; dedicato alla grandezza impareggiabile dell'Eccellentiss. signor conte VVirrico di Daun, vicerè, e capitan generale in questo regno di Napoli, &c. a la web de Trove.
- ↑ Carlo Antonio de Rosa marchese di Villarosa (1840). Memorie dei compositori di musica del regno di Napoli: raccolte dal marchese di Villarosa. Naples: Stamperia reale, p. 110.
- ↑ Talbot, 2011, p. 25, 92.
- ↑ RISM No. 212008590
- ↑ Mus.2444-F-1 a la web de Saxon State and University Library Dresden
- ↑ Freeman, Daniel E. (1995). "Antonio Vivaldi and the Sporck Theater in Prague", pp. 117–140 in Janáček and Czech Music: Proceedings of The International Conference (St. Louis 1988). Pendragon Press. ISBN 094519336X, pp. 122, 129.
- ↑ Heller, 1997, p. 73.
Fonts
modifica- Brover-Lubovsky, Bella. Tonal Space in the Music of Antonio Vivaldi. Bloomington: Indiana University Press, 2008. ISBN 978-0-253-35129-6.
- Dirksen, Pieter. «The Background to Bach's Fifth Brandenburg Concerto». A: The Harpsichord and its Repertoire: Proceedings of the International Harpsichord Symposium, Utrecht, 1990. Utrecht: STIMU Foundation for Historical Performance Practice, 1992, p. 157–185. ISBN 9072786033.
- Heller, Karl. Antonio Vivaldi: The Red Priest of Venice. Hal Leonard, 1997. ISBN 1574670158.
- Rasch, Rudolf. «La famosa mano di Monsieur Roger: Antonio Vivaldi and his Dutch Publishers». A: Vivaldi. Routledge, 2017, p. 241-290. ISBN 9781351537315.
- Talbot, Michael. The Vivaldi Compendium. Boydell Press, 2011. ISBN 9781843836704.
Enllaços externs
modifica- Concert per a violí en re major, RV 208 (Vivaldi), Concert per a orgue en do major, BWV 594 (Bach), Dotze concerts, op.7 (Vivaldi): Partitures lliures a l'IMSLP.
- Concert III en do major (BWV 594) per a flauta & corda Arxivat 2018-06-27 a Wayback Machine.
- Concert per a violí en re major RV 208a: Partitura a la web de MuseScore