Guillem I de Borgonya

Guillem I de Borgonya dit Guillem el Gran o Cap Intrèpid (1020- 1087) de la dinastia dels Unròquides fou comte palatí de Borgonya, comte de Mâcon i pare del papa Calixt II.

Guillem I de Borgonya

Pintura de la catedral de Sant Joan de l'Arquebisbat de Besançon
Biografia
Naixement	1020 valor desconegut
Mort	12 novembre 1087 (66/67 anys) Besançon (França)
Sepultura	Catedral de Besançon
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Comte de Mâcon (1078–) Comte de Borgonya (1057–)
Família	Anscarici
Cònjuge	Estefania de Borgonya
Fills	Gisela de Borgonya, Ermentruda de Borgonya, Hug III de Borgonya, Octavià de Quingey, Renald II de Borgonya, Sibil·la de Borgonya, Esteve I de Borgonya, Calixt II, Ramon de Borgonya, Clemència de Borgonya, Berta de Lleó
Pares	Renald I de Borgonya   i Adelaida de Normandia
Germans	Guiu de Brionne Alberada de Buonalbergo

Comtat de Borgonya

Biografia

Nascut el 1020, era fill del comte Renald I de Borgonya i d'Adelaida de Normandia (filla de Ricard II).

Va succeir el 3 de setembre de 1057 al seu pare que havia mort. Guillem I de Borgonya i els seus fills grans Renald II de Borgonya després Esteve I de Borgonya, foren comtes palatins de Borgonya, molt poderosos, regnant sobre terres que sobrepassaven àmpliament els límits estrictes del poderós i vast comtat de Borgonya. Foren vassalls contra el seu grat del Sacre Imperi Romanogermànic a causa del testament del rei Rodolf III de Borgonya mort el 1032 i a la guerra de successió de Borgonya (1032-1034).

El 1039 l'arquebisbe de Besançon, Hug I de Salins, va esdevenir l'home de confiança favorit del nou emperador germànic, Enric III (nebot del precedent). L'emperador va concedir llavors una certa autonomia franca i el dret de ser autoadministrat pel seu propi govern al comtat de Borgonya del qual fou designat canceller i fou recompensat molt àmpliament per la seva total i absoluta col·laboració i per als seus serveis de vassall al seu senyor feudal.

El 1043 l'emperador germànic Enric III va anar a Besançon, per prometre's amb Agnès d'Aquitània, neboda del comte Renald I de Borgonya, i filla del duc Guillem V d'Aquitània. Per a aquesta ocasió, l'arquebisbe de Besançon, Hug I de Salins, va obtenir regalies sobre la ciutat de Besançon (drets jurídics, polítics, fiscals i econòmics...) sent nomenat príncep de l'imperi germànic (rang màxim abans d'emperador) i regnat en sobirà sobre la ciutat igual que els seus futurs successors, amb l'emperador i el papa Gregori VII per a únics superiors. Així Besançon va escapar al poder dels comtes de Borgonya

El 1076 l'emperador germànic Enric IV es va oposar als poders absoluts del papa Gregori VII i fou excomunicat per la Santa Seu la qual cosa el va desacreditar profundament a l'Europa cristiana on el papa tenia un gran poder sobre els caps coronats de llavors. Fou el començament de la lluita de poder entre l'emperador germànic i el papa coneguda com a lluita de les Investidures.

El 1078 el comte Guiu II de Mâcon es va fer monjo a l'Abadia de Cluny i va cedir el seu títol i les seves terres al seu cosí Guillem I de Borgonya.

El 1085 Guillem I de Borgonya s'havia afirmat com el personatge més important del comtat de Borgonya i va posar la mà sobre el poder eclesiàstic després de la defunció dels poderosos arquebisbes de Besançon, Hug I de Salins i Hug II, fent ordenar als seus fills Hug III de Borgonya com a arquebisbe de Besançon i Guiu de Borgonya (futur Papa sota el nom de Calixt II) com a administrador de la diòcesi del seu germà.

Va morir el 1087 a Besançon a l'edat de 67 anys i fou inhumat a la catedral de Saint-Étienne, reemplaçada al segle xviii per la catedral de Saint-Jean, on van ser transferides les sepultures dels comtes de Borgonya.

Els seus fills Renald II de Borgonya i Esteve I de Borgonya el van succeir i van morir en croada a Terra Santa, seguits en això pel seu germà Ramon de Borgonya, rei de Lleó i de Galícia, el que debilitarà altament el poder de la seva família.

Matrimonis i fills

Es va casar amb Estefania de Borgonya.

Va tenir els següents fills:

• Octavià († 1128), monjo a Pavia, a Lombardia i bisne de Savona, que fou sant declarat per l'Església catòlica.

• Eudes, del qual se sap que el seu pare Guillem va fer una donació a la catedral de Besançon el 1087 per al descans de la seva anima.

• Renald II († 1097 a la croada), comte palatí de Borgonya.

• Guillem.

• Ermentruda, casada el 1065 amb Thierry I, comte de Montbéliard, d'Altkirch i de Ferrette.

• Guiu o Guy, administrador de l'arquebisbat de Besançon després escollit papa el 1119 sota el nom de Calixt II.

• Esteve I (†1102 a Ascaló) comte palatí de Borgonya.

• Sibil·la (també dita Mahaut o Mafalda), casada el 1080 amb Eudes I, duc de Borgonya

• Ramon († 1107 a la península Ibèrica, casat el 1090 amb Urraca I, Reina de Castelle i de Lleó.

• Hug († 1103).

• Gisela, casada el 1090 amb Humbert II, comte de Savoia, i després, vers 1105, amb Reiner I de Montferrat.

• Clemència (°1078 - †1129), casada el 1092 amb Robert II, comte de Flandes, i després, vers 1125, amb Godofreu I, duc de Brabant

• Estefania, casada amb Lambert François, de Valença, senyor de Royans.

• (possible) Berta († 1097), esposa el 1093 d'Alfos VI (°1040 - †1109), rei de Castella i de Lleó.

Enllaços externs

• Les quartiers généalogiques d'Otte-Guillaume