Guillem V d'Orange-Nassau

Guillem V d'Orange-Nassau també conegut com a Guillem V Batava (La Haia, 8 de març de 1748 - Brunsvic, 9 d'abril de 1806), va ser fill de Guillem IV d'Orange-Nassau i d'Anna de Gran Bretanya (filla de Jordi II). Príncep d'Orange, Duc de Nassau-Dietz i Estatúder de les Províncies Unides (1751 - 1795).

Plantilla:Infotaula personaGuillem V d'Orange-Nassau

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(nl) Willem V van Oranje-Nassau Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 març 1748 Modifica el valor a Wikidata
la Haia (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 1806 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Brunsvic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaesglésia nova de Delft Modifica el valor a Wikidata
  Príncep d'Orange
22 d'octubre de 1751 – 9 d'abril de 1806
  Stadtholder de les Províncies Unides
22 d'octubre de 1751 – 9 d'abril de 1806
Abolit →
Dades personals
ReligióProtestantisme
Activitat
Camp de treballPolítica i governança Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball La Haia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, aristòcrata, col·leccionista d'art, estadista Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolPríncep d'Orange Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa d'Orange-Nassau Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFrederica Guillemina de Prússia Modifica el valor a Wikidata
Fillsunnamed son von Nassau-Dietz, Lluïsa d'Orange-Nassau, unnamed child von Nassau-Dietz, Guillem I dels Països Baixos, Guillem Jordi Frederic d'Orange-Nassau Modifica el valor a Wikidata
ParesGuillem IV d'Orange Modifica el valor a Wikidata  i Anna, Princesa Reial i d'Orange Modifica el valor a Wikidata
GermansCarolina d'Orange-Nassau Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 10295 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Guillem V va néixer a la Haia. El 22 d'octubre de 1751, Guillem IV va morir, sent succeït pel seu fill Guillem de tot just 3 anys, amb el nom de Guillem V. Els seus regents van ser:

Guillem va ser el 568e Cavaller de l'Orde de la Lligacama el 1752. Asumió la posición de estatúder -cap ejecutiu i comandant militar- el 1766. A l'octubre de 1767 el príncep Guillem es va casar amb la princesa Frederica Guillemina de Prússia , germana del rei Frederic Guillem II de Prússia. En un principi, es va mostrar com un líder prudent i capaç, però amb el transcurs del temps el seu govern es va tornar tirànic i impredictible.

Va mantenir la neutralitat de les Províncies Unides durant la Guerra de la Independència dels Estats Units, liderant la facció probritànica del govern holandès i bloquejant els intents de la facció pro-revolucionaria i posteriorment profrancesa, de portar al govern a declarar la guerra a Gran Bretanya. Tanmateix, no va poder evitar les hostilitats entre neerlandesos i britànics quan l'intent de les Províncies Unides d'unir-se a la Lliga de la Neutralitat Armada -dirigida per Rússia- va provocar l'esclat de la quarta guerra Anglo-Holandesa el 1780. Les Províncies Unides no van reconèixer la independència dels Estats Units fins al 1782, després d'un intens debat polític i esforç diplomàtic de francesos i nord-americans.

Després de quatre anys, la guerra va acabar amb la derrota holandesa i el país havia resultat empobrit. Un grup de joves revolucionaris nomenats «facció dels patriotes» va desafiar l'autoritat de Guillem V. Davant els tumults, Guillem va decidir retirar la seva cort al Comtat de Gueldre, una província allunyada del centre polític, però no va realitzar accions decisives contra els seus adversaris, malgrat les advertències de la seva enèrgica esposa Guillemina, que pretenia viatjar a la Haia i restablir l'ordre. Guillemina va ser detinguda pels patriotes i obligada a tornar a Gueldre amb el seu espòs.

Per a Guillemina i el seu germà Frederic Guillem II de Prússia aquesta acció dels revolucionaris neerlandesos va constituir un insult. Frederic va Invasió prussiana d'Holandaenviar un exèrcit prussià per atacar els dissidents. Els patriotes neerlandesos van fugir a França, arribant durant la caiguda del rei Lluís XVI de França i l'ascens del «poder del poble»". Davant la Revolució francesa Guillem V es va mostrar hostil i es va aliar amb la resta dels monarquies europees per aturar els revolucionaris.

L'any 1795 va ser desastrós per als estatúders de les Províncies Unides. Recolzats per l'exèrcit francès, els «patriotes» holandesos van regressar des de París per estendre la revolució. Derrotades les tropes lleials a l'estatúder a l'actual Bèlgica, el seu país va patir la consegüent invasió francesa. Al no poder repel·lir la invasió va fugir el 12 de gener de 1795 a Anglaterra. En el seu país es va establir, sota protecció francesa, la República Batava.[1][2] Va donar instruccions perquè les colònies neerlandeses fossin cedides als britànics i no caiguessin en mans franceses. L'últim dels estatúders neerlandesos va morir a l'exili a Brunsvic, actualment a Alemanya. El seu cos va ser traslladat a la cripta de la família reial a l'Església nova de Delft el 29 abril de 1958.

L'asny 1813 el seu fill Guillem I dels Països Baixos va regressar a les Províncies Unides tornant a la Casa d'Orange-Nassau al poder i amb el temps assumint el títol de rei. Malgrat tot, el primer monarca de facto dels Països Baixos va ser Louis Bonaparte (1778-1846).

Descendència

modifica

Guillem V i Guillemina de Prússia van ser pares de cinc fills:

Referències

modifica
  1. Israel, 1995, p. 1121.
  2. Schama, 1992, p. 190-191.

Bibliografia

modifica
  • Israel, J.I.. The Dutch Republic. Its Rise, Greatness, and Fall 1477-1806 (en anglès). Clarendon Press, 1995. 
  • Schama, Simon. Patriots and Liberators. Revolution in the Netherlands 1780-1813 (en anglès). Vintage books, 1992. 
  NODES
os 27