Per a altres significats, vegeu «Sant Guillem (desambiguació)».

Guillem de Norwich (Norwich, ca. 1132 - 1144) va ser, segons una llegenda, un nen mort durant la Pasqua de 1144 a mans de jueus, i venerat localment com a sant per l'Església catòlica fins al 1965. És el primer cas de fals libel de sang creat per fomentar l'antisemitisme i la persecució dels jueus, habitual durant l'Edat mitjana.[1]

Plantilla:Infotaula personaGuillem de Norwich
Imatge
Pintura del s. XV Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) William of Norwich Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementWilliam of Norwich
2 febrer 1132 Modifica el valor a Wikidata
Norwich (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 març 1144 Modifica el valor a Wikidata (12 anys)
Norwich (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Norwich 
Activitat
Ocupacióaprenent Modifica el valor a Wikidata
nen, màrtir
  • 1588 - cap valor Modifica el valor a Wikidata
CelebracióEsglésia Catòlica Romana (culte suprimit en 1965)
Festivitat26 de març (culte suprimit en 1965)
IconografiaNen, amb una creu
Cronologia
1965supressió del culte Modifica el valor a Wikidata
 
Catedral de Norwich, on va tenir culte sant Guillem.

El nen, de dotze anys, era aprenent d'assahonador, i habitualment feia encàrrecs per als jueus de la ciutat, que s'hi havien establert cap al 1135. Va desaparèixer i el seu cos es va trobar a un bosc proper. Alguns vilatans, dirigits pel rector, van acusar els jueus d'haver-lo segrestat i mort en un sacrifici ritual. El corregidor va evitar el linxament dels jueus, que van ésser portats a judici. Van haver d'ésser alliberats, ja que no hi havia cap prova en contra i el crim va quedar sense resoldre; no obstant això, la història romangué com el primer dels libels de sang difosos en l'Europa medieval.

Veneració

modifica

Mentrestant, va començar el culte al nen entre els cristians de la ciutat, com a màrtir i símbol de la maldat dels jueus i els nobles que els donaven suport en contra dels pagesos i els bons cristians. Aviat van començar a narrar-se suposats miracles atribuïts a Guillem. El culte es va difondre ràpidament a Anglaterra. El bisbe de Norwich, William de Turbeville, tenia especial interès a promoure el culte al nen, principalment pels guanys econòmics que podia reportar a la diòcesi, que esdevindria un lloc de pelegrinatge. Per això, en 1173 encarregà a Thomas of Monmouth, un monjo benedicí de la ciutat que escrigués una vida del nen en llatí, Vida i miracles de Sant Guillem de Norwich. Aquesta obra, que demostra una gran credulitat de l'autor, és la base de tota la llegenda posterior.

El culte va tenir un abast local, i encara continuava al segle xvi. Va ésser suprimit en 1965 pel papa Pau VI. Fins llavors, la data assignada en el martirologi era la del 26 de març.

Vegeu també

modifica
  1. Altres casos contemporanis de nens suposadament sacrificats van ésser els dels Huguet de Lincoln a Anglaterra, Simó de Trento a Itàlia o els de Dominguito del Val o el Sant Nen de La Guardia a Espanya.

Bibliografia i enllaços

modifica
  1. Parkes, James, The Jew in the Medieval Community: a study of his political and economic situation. 2nd ed. New York: Hermon Press, 1976. p. 125.
  NODES
Community 1
Note 2
os 12