Gustave Boulanger

Gustave Boulanger
	Retrat de Boulanger
Biografia
Naixement	Gustave Rodolphe Clarence Boulanger; 5 abril 1824 ; antic 2n districte de París (França)
Mort	23 setembre 1888 (64 anys); rue Ballu (França) (en)
Causa de mort	pneumònia hipostàtica
Sepultura	cementiri de Montmartre
Professor École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
	1885 – 1888
Académie Julian
Dades personals
Nacionalitat	França
Formació	Acadèmia de França a Roma (1850–1854); École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Activitat
Camp de treball	Pintura
Ocupació	pintor
Ocupador	École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Membre de	Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France
Art	Pintura i escultura
Gènere	Retrat
Moviment	Orientalisme
Professors	Paul Delaroche i Pierre-Jules Jollivet
Alumnes	Georges-Antoine Rochegrosse, Louis-Robert Carrier-Belleuse, Paul Émile Chabas, Maurice Chabas, Édouard-Jean Dambourgez, Adolphe Déchenaud, Francis Tattegrain, François Maurice Lard, Lucien Doucet, Henry Tenré, Jacques Drogue, Jules Benoit-Lévy, Léon Richet, Louis Valtat, Marie Magdeleine Real del Sarte, Maurice Bompard, Maximilienne Guyon, Théophile Poilpot, Thomas Wilmer Dewing, Robert William Vonnoh, Gaston Thys i Herminie Waternau
Obra
Obres destacables	Obres destacables (dècada del 1840) parc de la villa Borghèse à Rome (fr) ; (1882) The Slave Market (en) ; (1884) Porteur d'eau juif, souvenir du vieil Alger (fr) ;
Premis
	Premi de Roma, (1849)
Obres destacables
	; El mercat d'esclaus.

Gustave Rodolphe Clarence Boulanger (París, 1824 – 1888), fou un pintor acadèmic i orientalista francès.^[1]

Gustave Boulanger, d'ascendència criolla (creole) per part dels seus pares, va quedar orfe als catorze anys. Va ser deixeble de Pierre Jules Jollivet (1754-1871) i de Paul Delaroche a l'Escola de Belles Arts el 1846. El 1849 va ser guardonat amb el Premi de Roma per la seva obra Ulisses reconegut per la seva dida Euriclea. Es va convertir en membre de l'Acadèmia de Belles Arts l'any 1882 i va ser professor de l'Acadèmia Julian. Va realitzar nombrosos encàrrecs oficials de decoració, entre els quals en destaquen el saló de la dansa (foyer de la danse) per a l'Òpera de París, part del decorat de l'Òpera de Montecarlo i el recinte municipal del XIII Districte de París.^[2]

Obres

Ulisses reconegut per Euriclea, la seva dida, 1849
Assaig a la casa del tràgic poeta, 1855
Cèsar arriba al Rubicó, 1857

Phryne (1850), Museu Van Gogh
Esclaus en Venda, Saló de París de 1888
L'harem del palau

Referències

↑ «Gustave Boulanger» (en anglès). Artcyclopedia.
↑ «Boulanger, Gustave». A: New International Encyclopaedia. volum 3. Dodd, Mead and Company, 1906, p. 861–62.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gustave Boulanger

[1] «Gustave Boulanger» (en anglès). Artcyclopedia.

[2] «Boulanger, Gustave». A: New International Encyclopaedia. volum 3. Dodd, Mead and Company, 1906, p. 861–62.

[1]

[2]