Hélène Cixous

Hélène Cixous
	(2011)
Biografia
Naixement	5 juny 1937 (87 anys); Orà (Algèria)
Formació	Facultat d'Art de París - doctorat (–1968)
Director de tesi	Roger Asselineau
Activitat
Camp de treball	Filosofia feminista, ficció literària, filologia anglesa i feminisme
Lloc de treball	París
Ocupació	poetessa, crítica literària, filòsof del llenguatge, professora d'universitat, filòsofa, guionista de cinema, escriptora, anglicista, activista pels drets de les dones, assagista, dramaturga, actriu de cinema
Ocupador	Universitat Cornell ; European Graduate School ; Universitat de París 8
Gènere	Literatura de ficció, assaig, teatre i poesia
Alumnes	Tomasz Kitliński
Influències	Sigmund Freud, Jacques Lacan i Jacques Derrida
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1977) La Venue à l'écriture ;
Estudiant doctoral	Jérôme Prieur, Laurent Dubreuil, Frédéric Regard i Doina Petrescu
Premis
	(29 novembre 2023) Gran oficial de l'Orde Nacional del Mèrit; (2021) The prize of the BNF (en) ; (2018) médaille Justus-Möser (fr) ; (2017) premi Francine i Antoine Bernheim per les arts, les lletres i les ciències; (13 setembre 2016) Comanador de les Arts i les Lletres; (2016) premi Marguerite Yourcenar; (11 juliol 2014) Oficial de la Legió d'Honor; (2014) Premi de la llengua francesa; (13 novembre 2009) Comandant de l'Orde Nacional del Mèrit; (10 novembre 1997) Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit; (31 desembre 1993) Dama de la Legió d'Honor; (1969) premi Médicis; premi del Sindicat de la Crítica; doctor honoris causa per la Queen's University; doctor honoris causa per la Universitat d'Alberta; doctor honoris causa per l'University College de Londres; docteure honoris causa de l'université d'York (fr) ; Doctor honoris causa per la Universitat de St Andrews; doctor honoris causa per la Universitat de Georgetown; Grand prix du théâtre (en) ;

Hélène Cixous (Orà, Algèria, 5 de juny de 1937) és una escriptora, dramaturga, assagista i professora francesa, d'origen algerià.

Biografia

Hélène Cixous va néixer a Orà (Algèria) el 1937. El seu pare, Georges Cixous (nascut a Algèria, 1908-1948) era metge i la seva mare Ève Klein (refugiada, 1910-2013) era llevadora.^[1] Va néixer en una família laica de tradició jueva, Ashkenazi per la mare, sefardita pel pare. Després de la mort de Georges Cixous, el 1954 la seva família va marxar d'Algèria.

El 1955 es casa amb Guy Berger, amb qui té tres fills, Georges (1959-1961), Anne-Emmanuelle (1960), Stéphane (1961).

Carrera universitària

Hélène Cixous supera el concurs d'agregació en llengua i literatura anglesa el 1959. Propera al cercle de Jean-Jacques Mayoux i sota la direcció de Roger Asselineau, escriu una tesi sobre James Joyce i obté el doctorat en lletres el 1968.

El 1969 participa en la fundació de la revista Poétique, amb Tzvetan Todorov i Gérard Genette.

Conjuntament amb Raymond Las Vergnas, el 1974 funda el centre universitari de Vincennes, després del maig del 68.^[2] Aquest centre és l'antecessor de l'actual Universitat Paris 8 Vincennes-Saint Denis. En aquell mateix any obté la càtedra i funda el Centre d'Estudis de la Dona i Estudis de Gènere,^[3] el primer centre de recerca d'estudis femenins d'Europa.

Aproximadament des d'aquell any i de forma ininterrompuda, Hélène Cixous dirigeix un seminari, el qual va portar el títol de "Poètica de la diferència sexual" durant molts anys.^[4] Des de fa quaranta anys, el Collège International de Philosophie s'encarrega d'acollir el seminari d'Hélène Cixous, que actualment té lloc a la Maison Heinrich Heine a París. Al llarg de les seves més de quatre dècades, Hélène Cixous ha reflexionat sobre nombrosos autors i autores de la literatura universal i de la literatura francesa, per exemple, Marcel Proust, Franz Kafka, Clarice Lispector, Jean Genet o Marguerite Duras. A més de ser una referència freqüent, anualment Jacques Derrida, filòsof i amic d'Hélène Cixous, participava al seminari de l'autora. El 2020 l'editorial Gallimard inicia el projecte de publicació dels seminaris de Cixous sota l'edició de Marta Segarra.^[5]

Carrera literària

A finals dels anys 60, Hélène Cixous es dona a conèixer com a escriptora i inicia la seva carrera literària, composta per més d'una seixantena de títols que han estat publicats principalment per Grasset, Gallimard, Des femmes i Galilée. El seu primer llibre, Prénoms de Dieu, es va publicar el 1967. L'any seguent va guanyar el Premi Médicis amb la seva obra Dedans.

Hélène Cixous també s'ha dedicat profusament a la dramatúrgia. Les seves obres han estat dirigides per Simone Benmussa al Théâtre d'Orsay o per Daniel Mesguich al Théâtre de la Ville. La seva col·laboració teatral més estreta és amb la directora del Théâtre du Soleil, Ariane Mnouchkine, amb qui col·labora des de 1984. La darrera peça que han signat plegades és L'Île d'Or (2021).

Compromís militant i amistat amb Derrida

El 1963, Cixous va conèixer Jacques Derrida, amb qui va mantenir una llarga amistat i va compartir nombroses activitats polítiques i intel·lectuals, com la creació de la Universitat de París-VIII, el Centre national des lettres, el Parlament Internacional d'Escriptors, el Comitè Anti-Apartheid, col·loquis, o fins i tot seminaris al Collège International de Philosophie. Comparteixen certes publicacions comunes o creuades, com Voiles, amb dibuixos d'Ernest Pignon-Ernest, (Galilée, 1998), Retrat de Jacques Derrida com a jove sant jueu (Galilée, 2001), HC pour la vie, c'est à dir... (Galilée, 2002). Derrida, per la seva banda, veu Hélène Cixous com la més gran escriptora viva en llengua francesa.

Hélène Cixous va militar activament durant el Maig de 1968 i va ser membre del Groupe d'information sur les prisons (GIP), fundat per Michel Foucault i on van participar nombrosos intel·lectuals i militants de l'època com Gilles Deleuze, Jean-Paul Sartre, Jean Chesneaux, Maurice Clavel, Pierre Halbwachs.

Bibliografia

Ficció

Le Prénom de Dieu (Grasset, 1967)
Dedans (Grasset, 1969)
Le Troisième corps (Grasset, 1970)
Les commencements (Grasset, 1970)
Neutre (Grasset, 1972)
Tombe (Seuil, 1973)
Portrait du Soleil (Denoël, 1974)
Révolutions pour plus d'un Faust (Seuil, 1975)
Souffles (Des Femmes, 1975)
La (Gallimard, 1976)
Rencontre terrestre (2005) avec Frédéric-Yves Jeannet

Assaigs

L'Exil de Joyce ou l'Art du remplacement (Grasset, 1968)
Prénoms de Personne (le Seuil, 1974)
Entre l'écriture (Des femmes, 1986)
L'heure de Clarice Lispector (Des femmes, 1989)

Teatre

La Pupille (Cahiers Renaud-Barrault, 1971)
Portrait de Dora (Des femmes, 1975) Mise en scène, scénographie, décor et costumes de Simone Benmussa. Création au Théâtre d'Orsay, Paris (saison 195/76). - Londres 1979.
La Prise de l'école de Madhubaï (Avant-Scène, 1984)
L’Histoire terrible mais inachevée de Norodom Sihanouk, roi du Cambodge (Théâtre du Soleil, 1985; nouvelle édition corrigée 1987)
L’Indiade, ou l’Inde de leurs rêves, et quelques écrits sur le théâtre (Théâtre du Soleil, 1987)
Les Euménides d'Eschyle (traduction, Théâtre du Soleil, 1992)
La Ville parjure ou le réveil des Erinyes (Théâtre du Soleil, 1994)
Et soudain, des nuits d'éveil (Théâtre du Soleil, 1997)
Tambours sur la digue, sous forme de pièce ancienne pour marionnettes jouée par des acteurs (Théâtre du Soleil, 1999)
Rouen, la Trentième Nuit de Mai '31 (Galilée, 2001)
Les Naufragés du Fol Espoir (Théâtre du soleil, 2010)
La Fiancée aux yeux bandés (réécriture d'Hamlet, CNSAD, 2011)
Une chambre en Inde (cocréation avec la troupe du Théâtre du Soleil, 2016)
L'Île d'Or (cocréation avec la troupe du Théâtre du Soleil, 2021)

Referències

↑ Encyclopædia Universalis. «Hélène Cixous». Encyclopædia Universalis. [Consulta: 30 gener 2014].
↑ Voir sur ipt.univ-paris8.fr.
↑ «Site officiel du Centre d'études féminines-Paris VIII.». Arxivat de l'original el 10 d’agost 2016. [Consulta: 21 febrer 2020].
↑ Cixous, Hélène. Marta Segarra (ed.). Lettres de fuite : séminaire 2001-2004. París: Gallimard, 2020. ISBN 978-2-07-285906-9.
↑ «Marta Segarra, auteur sur AOC media - Analyse Opinion Critique» (en francès). [Consulta: 1r febrer 2023].

[Universalis-1] Encyclopædia Universalis. «Hélène Cixous». Encyclopædia Universalis. [Consulta: 30 gener 2014].

[2] Voir sur ipt.univ-paris8.fr.

[3] «Site officiel du Centre d'études féminines-Paris VIII.». Arxivat de l'original el 10 d’agost 2016. [Consulta: 21 febrer 2020].

[4] Cixous, Hélène. Marta Segarra (ed.). Lettres de fuite : séminaire 2001-2004. París: Gallimard, 2020. ISBN 978-2-07-285906-9.

[5] «Marta Segarra, auteur sur AOC media - Analyse Opinion Critique» (en francès). [Consulta: 1r febrer 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]