Hannah Höch
Hannah Höch (Gotha, Alemanya, 1 de novembre de 1889-Berlín, 31 de maig de 1978) va ser una artista plàstica i fotògrafa alemanya integrada en el moviment dadà que va utilitzar com a manera d'expressió el fotomuntatge,[1] i fou considerada pionera en aquesta tècnica fotogràfica.[2]
 Nelly van Doesburg, Piet Mondrian i Hannah Höch (dreta) a l'estudi de Theo van Doesburg, en una foto de 1924  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Anna Therese Johanne Höch 1r novembre 1889 Gotha (Imperi Alemany) |
| Mort | 31 maig 1978 (88 anys) Berlín Oest (Alemanya Occidental) |
| Sepultura | Heiligensee (en)  |
| Altres noms | Höch, Hannah |
| Grup ètnic | Alemanys |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura i fotografia |
| Lloc de treball | Berlín Roma La Haia |
| Ocupació | fotògrafa, artista gràfica, collagista, dibuixant, pintora, artista |
| Gènere | Fotomuntatge i retrat |
| Moviment | Dadaisme |
| Representada per | Artists Rights Society |
| Participà en | |
| 1920 | First International Dada Fair (en) |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| |
Era la més gran de cinc germans i va abandonar els estudis als quinze anys per tenir cura de la seva germana, però, el 1912 va començar estudis d'arts gràfiques i dibuix sobre vidre a l'Escola d'Arts i Oficis de Berlín, i tingué com a mestre Harold Bergen. En començar la Primera Guerra Mundial va oferir els seus serveis a la Creu Roja, tot i que aviat va començar a estudiar amb Emil Orlik i el 1915 va conèixer Raoul Hausmann, amb el qual va tenir una aventura extramatrimonial amb resultats «artísticament productius però amb una relació turbulenta».[3] També va conèixer Kurt Schwitters, que va suggerir que es canviés el nom de Johanne per Hannah, i Johannes Baader, que la va anomenar «la dadàsofa» pel fet de ser la companya del «dadàsof», com li deien a Raoul Hausmann; a partir d'aquest moment es va implicar activament en el moviment dadà.
Una de les seves preocupacions era la presentació d'una «dona nova» a la República de Weimar i la denúncia d'una societat masclista i misògina. Va ser l'única dona que va participar en el moviment dadà i col·laborà amb Jefim Golyscheff en la seua Antisimfonia actuant com a percussionista. També va participar en la primera exposició dadà a Berlín el 1919 i en la presentació de les seves nines dadà a la Fira internacional Dadà de 1920.[1]
Després de passar pel dadaisme es va integrar al Novembergruppe i participà en totes les exposicions del grup fins a 1931, i es va aproximar al grup De Stijl; el 1937 va patir la prohibició del govern nazi,per la qual cosa va haver d'exposar a l'estranger. A partir dels anys quaranta el seu treball es va centrar en els fotomuntatges en color.[1] Entre els temes que va abordar hi ha l'androgínia i l'amor lèsbic, que els va abordar des de l'experiència personal pel fet de mantenir una relació amb l'escriptora holandesa Til Brugman durant nou anys, entre 1926 i 1935.[2] Entre 1938 i 1944 va estar casada amb el pianista Kurt Matthies.
Referències
modifica