Va formar-se a l'Escola Tècnica Artística (Tekniska Skolan, avui Konstfack) i a l'Acadèmia de Belles Arts (Konstakademien) d'Estocolm, i aviat va esdevenir una gran pintora, respectada per la qualitat dels seus retrats i paisatges, que exposava la seva obra habitualment, tant a Suècia com en diverses ciutats d'Europa; així, doncs, va poder guanyar-se la vida amb la seva feina des de 1887, però va mantenir el que ella anomenava «la gran obra», la seva veritable indagació pictòrica i metafísica, com una activitat relativament privada.[6][2]
Forwards, Parcifal Series, Group 2, Section 4: The Convolute of the Physical Plane (1916), d'Af Klint
Durant els seus estudis va conèixer la paisatgista Anna Cassel, que la introduiria en el grup de Les Cinc (De Fem), format per donesartistes interessades en l'espiritualitat –que creien en la importància d'intentar contactar amb els anomenats «Alts Mestres», sovint mitjançant sessions d'espiritualitat–, i en el si del qual es va interessar en una pintura no figurativa, experimentant en la pintura i l'escriptura automàtiques, amb l'objectiu de transmetre idees espirituals i metafísiques.
En aquells anys, Af Klint es va incorporar al cercle espiritual de la Societat Edelweiss, va assistir a conferències dels teòsofs Annie Besant i Rudolf Steiner, i es va interessar pels escrits d'Helena Blavatski i la seva teosofia,[7] que també van influir en el seu interès per l'abstracció i el simbolisme en la pintura. El 1904 s'uní a la Societat Teosòfica i després va formar part de la Societat Antroposòfica, fundada per Steiner el 1913.[2]
Les primeres obres no figuratives d'Af Klint són les que s'apleguen en el conjunt conegut com Les pintures per al Temple, que aspirava a instal·lar en un temple construït en espiral, tot i que aquest projecte mai va arribar a culminar. Elaborades entre els anys 1906 i 1915, aquestes obres responen a un intent per articular una visió mística de la realitat i, estilísticament, són un esforç per explorar nous enfocaments de la forma, la composició i el color, i una clara experimentació en el que després s'anomenaria pintura abstracta.[8] Partint d'una dimensió espiritual de l'existència, af Klint va voler indagar per la via teosòfica –l'exploració espiritual que tenia a l'abast en la seva època– el que hi ha més enllà del que és visible, i dissoldre els límits del que anomenem realitat.[5] La seva sòlida formació científica la feia coneixedora de la radioactivitat, les ones de ràdio o les partícules atòmiques, per exemple, presents en la realitat i, en canvi, invisibles a l'ull humà. I va voler comprendre i plasmar amb la geometria, l'art i el color, una realitat que no pot assolir el cervell humà només amb els sentits.[8][6]
En el conjunt de la seva obra, que arriba a tenir mil tres-centes peces, Hilma af Klint va mantenir ocultes les seves pintures abstractes i les exposà –privadament, en cercles afins– en molt poques ocasions. En el seu testament demanava que no es mostressin fins passats vint anys de la seva mort, convençuda que el món no estava preparat per comprendre aquesta nova forma d'art, segons que mostren les anotacions en els més de cent quaderns que recullen les seves reflexions i documenten la seva creació.[8][2] El seu nebot, que n'era l'hereu, i la seva família, tampoc va ser conscient de la importància d'aquesta pintora, fins passats els anys.[1]
El 1970 una part de les seves pintures van ser cedides al Museu d'Art Modern d'Estocolm, el Moderna Museet, que les gestiona juntament amb la fundació que porta el seu nom.[5][2]
L'obra abstracta de Hilma af Klint es va mostrar per primera vegada a l'exposició The Spiritual in Art, Abstract Painting 1890–1985, organitzada per Maurice Tuchman a Los Angeles l'any 1986; seria el punt de partida del seu reconeixement internacional.
L'any 2018 l'exposició del Museu Solomon R. Guggenheim, Hilma Af Klint: Paintings for the Future, va ser la més visitada en els 60 anys d'història del museu, amb més de 600.000 visitants.[8][9][2][10]
1988-1989 - Hilma af Klint imatges secretes, Nordic Art Association, Sveaborg Helsinki Finland
1989-1991 - Pintor oculta i pioner abstracta, Moderna museet, Estocolm
1991-1992 - Okkultismus und abstraction, Die Malerin Hilma af Klint, Albertina, Wien. Kunsthaus Graz, Àustria; Modern Museum Passau, Alemanya
1999-2000 - Målningarna till templet (Les pintures del temple), Liljevalchs konsthall, Estocolm
2005–2006 - 3 x Abstraction: New Methods of Drawing, exposició col·lectiva d'Hilma af Klint, l'expressionista abstracta minimalista Agnes Martin i la dibuixanta abstracta Emma Kunz. The Drawing Center, New York; Santa Monica Museum of Art; Irish Museum of Modern Art, Dublin.
2006 - An Atom in the Universe, Camden Arts Centre, Londres.
2007-2008 - The Alpine Cathedral and The City-Crown, Josiah McElheny. Moderna Muséet, Estocolm
2008 - The Message. The Medium as artist - Das Medium als Künstler, Bochum, Alemanya
2008 - Hilma af Klint – Une modernité rélévée Centre Culturel Suédois, París
2008-2009 - Traces du Sacré Haus der Kunst, Múnic
2010 - De geheime schilderijen van Hilma af Klint, Museum voor Moderne Kunst, Arnhem
Exposició del 2018 al Guggenheim2013 -2014 Hilma af Klint, a Pioneer of Abstraction, Moderna Museet, Estocolm; Hamburger Bahnhof – Museum für Gegenwart, Berlín; Museo Picasso, Màlaga
Un llargmetratge documental de la directora alemanya Halina Dyrschka, titulat Beyond the Visible — Hilma of Clint (Més enllà del visible – Hilma af Klint, 2019), es proposa corregir aquest oblit; i no tan sols resseguir la biografia de l'artista, sinó també «investigar el paper atorgat a les dones en la història de l'art i revelar com i per què se li va negar escandalosamente a Hilma af Klint l'estatus de pionera de l'art modern».[15]
La seva obra es presenta al curtmetratge Point and Line to Plane (2020), de Sofia Bohdanowicz. Inclou l'exposició del 2018 del Museu Solomon R. Guggenheim Hilma Af Klint: Paintings for the Future, que es veu a mitja instal·lació.[16]
, artista 
Chaos - Núm. 2, 1906
The seven pointed star, Núm. 2, 1908
Evolution, Núm. 13, Group VI, 1908
Group X, Núm. 1, Altarpiece, 1915
Group X, Núm. 2, Altarpiece, 1915
Group IX/UW, Núm. 25, The Dove, No. 1, 1915
Group IX/SUW, The Swan, Núm. 1, 1915
Group IX/SUW, The Swan, Núm. 7, 1915
Group IX/SUW, The Swan, Núm. 9, 1915
The Swan, Núm. 10, Group IX/SUW, 1915
The Swan, Núm. 12, Group IX/SUW, 1915
The Swan, Núm. 16, Group IX/SUW, 1915
The Swan, Núm. 18, Group IX/SUW, 1915
Quadern, 2–11 Juliol de 1919
Buddha's Standpoint in the Earthly Life, Núm. 3a, Series XI, 1920
