Hipólito Gómez de las Roces

Hipólito Gómez de las Roces (Nava, Astúries, 18 de maig de 1932) és un polític aragonès, diputat al Congrés dels Diputats en la Legislatura Constituent, I, II i III, president de la Diputació de Saragossa i president del govern d'Aragó.

Hipólito Gómez de las Roces

Biografia
Naixement	18 maig 1932 (92 anys) Nava (Astúries)
President del Govern d'Aragó
3 agost 1987 – 12 juliol 1991 ← Santiago Marraco – Emilio Eiroa →
Diputat al Congrés dels Diputats
15 juliol 1986 – 7 juliol 1987 – Isaías Zarazaga Burillo → Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986
Diputat a les Corts d'Aragó
20 maig 1983 – 6 juliol 1999 Circumscripció electoral: província de Saragossa
Diputat al Congrés dels Diputats
10 novembre 1982 – 23 abril 1986 Legislatura: segona legislatura espanyola Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982
Diputat al Congrés dels Diputats
23 març 1979 – 31 agost 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979
Diputat al Congrés dels Diputats
2 juliol 1977 – 2 gener 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977
Diputat al Congrés dels Diputats
2 juliol 1977 – 7 juliol 1987 – Isaías Zarazaga Burillo → Circumscripció electoral: Saragossa
Diputació Provincial de Saragossa
8 febrer 1976 – 21 abril 1977 ← Gaspar Castellano y de Gastón – Gaspar Castellano y de Gastón →
Procurador a Corts
24 juny 1974 – 30 juny 1977 ← Pedro Baringo Rosinach Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Diputació Provincial de Saragossa
29 març 1974 – 28 gener 1976 ← Ricardo Malumbres Logroño – Gaspar Castellano y de Gastón →
Dades personals
Formació	Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	advocat, polític, advocat de l'Estat
Partit	Partit Aragonès
Membre de	Cos d'Advocats de l'Estat
Premis
Orde del Mèrit Constitucional

Orígens

Estudià dret a la Universitat Complutense de Madrid, i ha estat membre del Cos d'Advocats de l'Estat i membre del Cos Jurídic Militar. Del 1974 al 1977 fou president de la Diputació Provincial de Saragossa. Es presentà a les eleccions generals espanyoles de 1977 per la Candidatura Aragonesa Independiente de Centro, a partir de la qual posteriorment es fundaria el Partido Aragonés Regionalista. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou elegit diputat pel PAR dins de la Coalició Popular, cosa que es repetí a les eleccions de 1982 i 1986. El 1987 renuncià a l'escó per a incorporar-se com a diputat a les Corts d'Aragó després de les eleccions a Corts d'Aragó de 1987.

President de la Diputació General d'Aragó (1987-1991)

Aquest mateix mes va ser escollit segon president de la Diputació General d'Aragó després de comptar amb els vots de Alianza Popular (12) i el PAR (19) en la seva investidura. El Centre Democràtic i Social (CDS) —amb sis diputats— es va abstenir, ja que candidat Juan Monserrat havia estat elegit president de les Corts Aragoneses per unanimitat, però amb els vots en contra del PSOE (27) i IU (1).

Gómez de las Roces va formar un govern monocolor (malgrat les exigències d'AP de formar part del govern) el que ocasionaria no poc problemes al llarg de tota la II Legislatura. En 1989, després de la signatura d'un pacte de govern, nomena a dos consellers del Partit Popular: Santiago Lanzuela i José Urbieta.

Durant la seva presidència es va nomenar Emilio Gastón Sanz primer Justícia d'Aragó. Van continuar les obres de l'edifici Pignatelli el director del qual, l'arquitecte Saturnino Cisneros va ser destituït al disparar-se les despeses molt per sobre de les previsions. Al llarg de la II Legislatura, es va aprovar el salari d'inserció social i la Llei d'Espais Protegits; es va elaborar la Llei de Caixes i es van investigar els comptes de la nova Fira de Mostres de la capital aragonesa; es van constituir el Servei Aragonès de Salut, el Consell Econòmic i Social i l'Institut Aragonès del Medi ambient. Es van construir 45 centres de Salut i 32 residències de la tercera edat, es va crear la Xarxa de Biblioteques Públiques i la Biblioteca d'Aragó a Saragossa.

La promoció turística del territori aragonès va ser una de les preocupacions de l'executiu; innivación artificial, candidatura de la ciutat de Jaca per a l'organització dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1998 (Jaca 98), o les campanyes «Aragón, sí» i «Aragón por todos los caminos». Ressaltar a més com a grans projectes i infraestructures els regadius i l'obertura del Canfranc (els projectes del Túnel de Somport i la autovia Somport-Sagunt) i la inauguració de la primera autovia que va tenir Aragó, la que uneix a Saragossa amb Madrid (A-2), la qual va costar més de 75 000 milions de pessetes. Per finalitzar es va reprendre el vell projecte de crear una televisió autonòmica.

Malgrat els constants enfrontaments polítics tant amb el Partit Popular com amb el govern central del PSOE, es va mantenir com a diputat i donà suport a la coalició a les eleccions 1991 i 1995. El 1998, degut a les discrepàncies amb el seu propi partit pel que feia als pactes amb el Partit Popular, va dimitir, abandonà l'escó parlamentari i es retirà de la política activa.

Vida posterior després de la seva retirada de la política

És col·laborador habitual de El Periódico de Aragón en les pàgines del qual escriu tots els diumenges el seu article d'opinió. Gómez de las Roces ha tornat a l'advocacia i actualment representa el Bisbat de Barbastre-Montsó en el litigi sobre les obres d'art de la Franja de Ponent reclamades al Museu Diocesà de Lleida.

Obres

• Hablando por Aragón
• La Autonomía a la vista

Enllaços externs

• «Hipólito Gómez de las Roces». Gran Enciclopedia Aragonesa. Saragossa: DiCom Medios SL, sota llicència Creative Commons.