Hotel Chelsea

hotel de Nova York

L'Hotel Chelsea és un hotel situat al barri de Chelsea a l'illa de Manhattan a Nova York. Està situat al 222 West del carrer 23 entre la setena i la vuitena Avinguda. Construït el 1883, l'hotel és conegut pels artistes que s'hi van estar, de vegades durant diversos anys.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Hotel Chelsea
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(en) Hotel Chelsea Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusHotel Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteHubert, Pirsson & Company (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obertura1905
1884 Modifica el valor a Wikidata
Úshotel Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicneogòtic Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaManhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciócarrer 23, 222 Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 44′ 40″ N, 73° 59′ 49″ O / 40.7444°N,73.9969°O / 40.7444; -73.9969
Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics
Tipusedifici del NRHP
Data27 desembre 1977
Identificador77000958
Lloc d'interès de Nova York
Data15 març 1966
Identificador0215
Lloc webhotelchelsea.com Modifica el valor a Wikidata

Facebook: hotelchelseaofficial Instagram: hotelchelsea Modifica el valor a Wikidata
L'Hotel Chelsea

Història

modifica

L'hotel ha estat sempre un centre important per a la vida artística novaiorquesa. Ha estat el primer edifici de ser inscrit per la ciutat de New York a la llista dels edificis a preservar pel seu interès històric i cultural.

L'edifici on hi ha l'Hotel Chelsea va ser construït el 1883, i va obrir el 1884. Va ser una de les primeres cooperatives d'habitatge privat.[1] En aquesta època, el carrer era el barri dels teatres. Les dificultats econòmiques i el desplaçament dels teatres van provocar la bancarrota de la cooperativa.

El 1905, l'edifici va ser transformat en hotel. Aquest hotel acull sobretot persones durant estades llargues. De 1939 a 2007, va ser dirigit per la família Bard, prenent la successió del seu pare Stanley Bard el 1955.[2] Stanley Bard era conegut per albergar gratuïtament nombrosos artistes durant diversos anys. Milos Forman va residir així a l'hotel durant dos anys després de la seva arribada als Estats Units. El 18 de juny de 2007 Stanley Bard va dimitir de les seves funcions d'empresari de l'hotel a l'edat de 74 anys. La seva família (no té més d'un 40% de l'hotel) va ser posada en minoria per Marlene Krauss i David Elder, els dos altres copropietaris de l'hotel. Stanley Bard va ser reemplaçat per la companyia PG. Hotels NY, L.L.C.[1]

El 1977, l'Hotel Chelsea va ser inscrit al Nacional Register of Historic Places. Dylan Thomas hi va morir d'alcoholisme el 4 de novembre de 1953 (dos dies abans declarava He begut divuit whiskies seguits, crec que és el meu record[3]) i Charles R. Jackson, autor de The Lost Weekend, s'hi va suïcidar el 21 de setembre de 1968. Nancy Spungen, companya de Sid Vicious, hi va ser trobada morta el 12 d'octubre de 1978 a la cambra 100.[4]

Persones que han viscut al Chelsea

modifica

Escriptors i intel·lectuals

modifica
 
Les escales de l'Hotel Chelsea

Mark Twain,[1] Herbert Huncke,[5] Jack Kerouac (qui hi va escriure A la carretera[5]), O. Henry, Dylan Thomas,[1] Arthur C. Clarke (qui hi va escriure Odissea de l'espai[3]), Paul Bowles, William S. Burroughs, Gregory Corso, Leonard Cohen, Arthur Miller, Quentin Crisp, Gore Vidal, Tennessee Williams,[1] Allen Ginsberg, Robert Hunter, Jack Gantos, Brendan Behan, Robert Oppenheimer, Simone de Beauvoir,[3] Jean-Paul Sartre,[3] Bill Landis, Michelle Clifford, Thomas Wolfe, Charles Bukowski, Matthew Richardson, Peggy Biderman, Raymond Foye et René Ricard.

Actors i realitzadors

modifica

Stanley Kubrick, Shirley Clarke, Cyndi Coyne, Mitch Hedberg, Miloš Forman, Lillie Langtry, Ethan Hawke, Dennis Hopper, Eddie Izzard, Kevin O'Connor, Uma Thurman, Elliott Gould, Jane Fonda, Rebecca Miller que hi ha crescut, Gaby Hoffmann i sa mare Viva, musa d'Andy Warhol i Edie Sedgwick.

Músics

modifica

The Libertines, Tom Waits, Patti Smith, Virgil Thomson, Dee Dee Ramone dels The Ramones, Henri Chopin, John Cale, Édith Piaf, Joni Mitchell, Marty Connolly, Bob Dylan (que hi va escriure Sad Eyed Lady of the Lowlands), Janis Joplin, Jimi Hendrix, Sid Vicious,[1] Richard Hell, Ryan Adams, Jobriath, Rufus Wainwright, Abdullah Ibrahim/Sathima Bea Benjamin, Leonard Cohen, Keren Ann, el grup The Kills[4] i Anthony Kiedis (dels Red Hot Chili Pepper).

Artistes plàstics

modifica

Larry Rivers, Brett Whiteley, Christo, Arman, Richard Bernstein, Francesco Clemente, Philip Taaffe, Michele Zalopany, Ralph Gibson, Robert Mapplethorpe, Frida Kahlo, Diego Rivera, Robert Crumb, Jasper Johns, Claes Oldenburg, Vali Myers, Donald Baechler, Herbert Gentry, Willem De Kooning, John Dahlberg i Henri Cartier-Bresson. Harry Smith va morir a l'hotel. El pintor Alphaeus Cole hi va viure 35 anys abans de morir-hi el 1988 a l'edat de 112 anys (era en aquell temps el degà dels Estats Units[6]).

  • Elizabeth Peyton va fer la seva primera exposició a una de les cambres de l'hotel. Els visitants havien de demanar la clau a la recepció.
  • Charles James, un dels primers grans modistes americà hi va viure de 1964 fins a la seva mort d'una pneumònia el 1978.
  • Alguns supervivents del Titanic s'hi han quedat, estant situat l'hotel prop del moll on el paquebot havia d'atracar.

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica
  NODES
admin 1
Project 3