Ilià Txavtxavadze
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Ilià Txavztxavadze (georgià ილია ჭავჭავაძე) (Kvareli, Kakhètia 1837 - Tsitsamuri, als afores de Mtskhétha, 1907) fou un polític i escriptor georgià, considerat un dels pares de la Geòrgia moderna conjuntament amb Akaki Tsereteli i Niko Nikoladze. També és sant de l'església ortodoxa georgiana, amb el nom de Sant Ilià el Just.
  | |
| Nom original | (ka) ილია ჭავჭავაძე |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 27 octubre 1837 (Julià) Kvareli (Imperi Rus) |
| Mort | 30 agost 1907 (Julià) (69 anys) Tsitsamuri (Imperi Rus) |
| Causa de mort | homicidi |
| Sepultura | Panteó Mtatsminda |
| Membre del Consell d'Estat de l'Imperi Rus | |
| | |
| Dades personals | |
| Residència | Tbilisi |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escriptura creativa i professional i periodisme d'opinió |
| Ocupació | polític, escriptor, historiador, periodista, filòsof, poeta, editor, periodista d'opinió |
| Moviment | Literatura realista |
| Enaltiment | |
| Altres | |
| Títol | Kniaz |
| Família | Chavchavadze (en)  |
| Cònjuge | Olga Chavchavadze |
Signatura  | |
 | |
Era descendent de nobles que serviren amb Irakli II de Kartli i Kakhètia. Estudià dret a Sant Petersburg i tornà a Geòrgia, on va distingir-se per les activitats públiques i literàries: va fundar diverses institucions teatrals i dramàtiques, i va escriure el text original de l'obra de Xota Rustaveli. Va dirigir també els diaris Sakartvelos Moambe (1863-1877) i Iveria (1877-1905).
Partidari de la democràcia i del nacionalisme civil, era admirador de les Revolucions de 1848 i en particular de Giuseppe Garibaldi, però donava suport a la independència de l'església georgiana, raó per la qual se li oposaren els marxistes menxevics de Noe Jordània. Com a representant a la Duma per Geòrgia, reclamà l'abolició de la pena de mort. Fou assassinat per nacionalistes russos el 30 d'agost del 1907.
Va escriure obres com Kaçia adamiani (Això és un home?, 1863), Glkikhis naambobi (El conte del comptador), Gandeghili (L'ermità) i la novel·la El llac de Basaleti.
