Ioruba

El ioruba és una de les llengües nigerocongoleses més parlades, amb més de 22 milions d'usuaris nadius repartits entre Nigèria (on és oficial), el Benín i Togo. Segons alguns autors, pertany al grup lingüístic kwa i, segons d'altres, al bènue-congolès.

Ioruba

èdèe Yorùbá
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	Més de 25 milions
Parlants nadius	37.800.000  (2019 )
Oficial a	Nigèria
Autòcton de	Nigèria, Benín, Togo, Estat de Lagos, Ogun, Estat d'Osun, Oyo, Estat Ekiti i Estat d'Ondo
Estat	Nigèria, Benín i Togo
Classificació lingüística
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües defoides llengües ioruboides
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	Sense regulació oficial
Codis
ISO 639-1	yo
ISO 639-2	yor
ISO 639-3	yor
SIL	yor
Glottolog	yoru1245
Ethnologue	yor
ASCL	9212
IETF	yo

Característiques

Sintàcticament, és una llengua tonal i l'ordre prototípic de la frase és subjecte, verb i objecte (tipologia VSO). El ioruba usa l'alfabet llatí, amb signes diacrítics per marcar els tons, per influència dels missioners cristians. Té unes oclusives labials i velars alhora com a tret fonètic distintiu. Morfològicament, hi destaca la reduplicació per formar mots compostos, un tret de molts idiomes africans i orientals. El lèxic té molts manlleus de l'hausa. La primera gramàtica va ser escrita el 1850 i va fixar les regles bàsiques de la varietat estàndard que s'ensenya en les escoles i s'usa en els mitjans de comunicació.

Varietats geogràfiques

Com en moltes llengües tradicionals, cal parlar de contínuum i no de blocs dialectals diferents, de manera que les variacions geogràfiques en són progressives i mútuament comprensibles. Actualment, s'hi distingeixen tres grans zones: la central, la del nord-oest i la del sud-est.

L'Ibolo és un dialecte del ioruba, similar al dialecte parlat a l'Estat d'Oyo. Els seus parlants s'anomenen ibolos. Es parla a l'estat de Kwara i a l'estat d'Osun.

L'igbomina és un dialecte de la llengua ioruba, classificat entre els dialectes iorubes centrals de les tres principals àrees dialèctiques iorubes. El dialecte igbomina es parla al nord de l'Estat d'Osun i a l'est de l'estat de Kwara a Nigèria. Les zones perifèriques de la regió dialèctica tenen algunes similituds amb els dialectes iorubes limítrofs ekiti, ijesha i oyo. L'igbomina o igbonna és una unitat dialectal notablement diferent del ioruba estàndard.

Literatura

La seva literatura inclou sobretot mites orals, cançons i petites peces teatrals. Tot i que hi ha testimonis que asseguren que es parla des del segle xvi, fins al 1819 no n'apareix el primer document escrit, una data tardana per a un idioma que ocupa una àrea tan àmplia.

Bibliografia

• Adetugbọ, Abiọdun. «Towards a Yoruba Dialectology». A: Afọlayan. Yoruba Language and Literature, 1982, p. 207–224. 
• Afọlayan, Adebisi (ed.). Yoruba language and literature. Ifẹ / Ibadan: University of Ifẹ Press / Ibadan University Press, 1982. 
• Ajayi, J.F. Ade «How Yoruba was Reduced to Writing». Odu: A Journal of Yoruba, Ẹdo and Related Studies, 8, 1960, pàg. 49–58.
• Bamgboṣe, Ayọ «Assimilation and contraction in Yoruba». Journal of West African Languages, 2, 1965a, pàg. 21–27.
• Bamgboṣe, Ayọ. Yoruba Orthography. Ibadan: Ibadan University Press, 1965b. 
• Bamgboṣe, Ayọ. «Yoruba». A: Elizabeth Dunstan. Twelve Nigerian Languages. Nova York: Africana Publishing Corp, 1969, p. 166. ISBN 0-8419-0031-0. 
• Fagborun, J. Gbenga. The Yoruba Koiné – Its History and Linguistic Innovations. München/Newcastle: LINCOM Europe, 1994. ISBN 3-929075-47-4. 
• Fresco, Max. Topics in Yoruba Dialect Phonology. Los Angeles: University of California, Dept. of Linguistics/ASC, 1970. 
• Ladipọ, Duro. Ọba kò so (The king did not hang) — Opera by Duro Ladipọ. Ibadan: Institute of African Studies, University of Ibadan, 1972. 
• Oyètádé, B. Akíntúndé & Buba, Malami (2000) 'Hausa Loan Words in Yorùbá', in Wolff & Gensler (eds.) Proceedings of the 2nd WoCAL, Leipzig 1997, Köln: Rüdiger Köppe, 241-260.
• Oyenuga, Soji www.YorubaForKidsAbroad.com. «Yoruba». A: Soji and Titi Oyenuga. Yoruba For Kids Abroad - Learn Yoruba In 27 Days. Saskatoon, Canada: Gaptel Innovative Solutions Inc, 2007, p. 27 days. 

Història

• Adetugbọ, Abiọdun. «The Yoruba Language in Yoruba History». A: Biobaku, S.O.. Sources of Yoruba History, 1973, p. 176–204. 
• Biobaku, S.O. (ed.). Sources of Yoruba History. Oxford: Clarendon Press, 1973. 
• Hair, P.E.H.. «The Early Study of Yoruba, 1825-1850». A: The Early Study of Nigerian Languages. Cambridge: Cambridge University Press, 1967. 
• Law, R.C.C.. «Contemporary Written Sources». A: Biobaku, S.O.. Sources of Yoruba History, 1973a, p. 9–24. 
• Law, R.C.C.. «Traditional History». A: Biobaku, S.O.. Sources of Yoruba History, 1973b, p. 25–40. 

Diccionaris

• Abraham, Roy Clive. Dictionary of Modern Yoruba. Londres: University of London Press, 1958. 
• CMS (Canon C.W. Wakeman, ed.). A Dictionary of the Yoruba language. Ibadan: University Press, 1950. 
• Delanọ, Oloye Isaac. Atúmọ̀ ede Yoruba [short dictionary and grammar of the Yoruba language]. Londres: Oxford University Press, 1958. 
• Sachnine, Michka. Dictionnaire yorùbá-français, suivi d'un index français-yorùbâ. París: Karthala, 1997. 

Gramàtiques

• Adéwọlé, L.O.. Beginning Yorùbá (Part I). Cape Town: CASAS, 2000. 
• Adéwọlé, L.O.. Beginning Yorùbá (Part II). Cape Town: CASAS, 2001. 
• Bamgboṣe, Ayọ. A Grammar of Yoruba. Cambridge: Cambridge University Press, 1966. 
• Barber, Karin. Yorùbá Dùn ún So: a beginners' course in Yorùbá. 1st. New Haven: Yale University Press, 1985. ISBN 978-0300029581. 
• Crowther, Samuel Ajayi. Yoruba Grammar. London, 1852.  The first grammar of Yoruba.
• Rowlands, E.C.. Teach Yourself Yoruba. Londres: The English Universities Press, 1969. 
• Ward, Ida. An introduction to the Yoruba language. Cambridge: W. Heffer & Sons, 1952. 
• Yetunde, Antonia; Schleicher, Folarin Colloquial Yoruba. Londres: Taylor & Francis Ltd (Routledge), 2006.