Irène Jacob
Irène Jacob (París, Alts del Sena, 15 de juliol de 1966) és una actriu francosuïssa. Premi a la interpretació femenina al Festival de Canes 1991 pel seu paper a La Double Vie de Véronique.[1][2]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (mul) Irène Christine Jacob  15 juliol 1966 (58 anys)Suresnes (França) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actriu de teatre, actriu de cinema | ||
| Activitat | 1987 - | ||
| Obra | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Jérôme Kircher | ||
| Fills | Paul Kircher, Samuel Kircher | ||
| Pare | Maurice Jacob | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | irenejacob.net | ||
          
| |||
Biografia
modificaIrène Jacob va néixer a París.[3] Quan tenia tres anys la seva família es va traslladar a Ginebra, on el seu pare, Maurice Jacob -físic teòric-, treballava d'investigador al CERN.[4] Als divuit anys tornà a París, on es va dedicar al teatre. El seu debut en el cinema va ser interpretant una professora de piano a la pel·lícula Au revoir les enfants, dirigida per Louis Malle el 1987.[5]
| « | “El meu primer paper a la pel·lícula Au revoir les enfants, de Louis Malle, el vaig fer perquè sabia tocar el piano. Havia d'interpretar el Rondo Capriccioso, de Camille Saint-Saëns.” | » |
| — Irène Jacob[6] | ||
El 1991, el realitzador polonès Krzysztof Kieslowski la va escollir per al paper principal de la seva pel·lícula La double vie de Véronique, on explica les vides paral·leles de dues dones, una a França i l'altra a Polònia, pel qual va obtenir el premi a la millor interpretació femenina del Festival de Canes. Kieslowski li va donar també el paper principal de Valentine, estudiant i model a Tres colors: Vermell, al costat del jutge retirat interpretat per Jean-Louis Trintignant dins la seva trilogia Trois Couleurs.
Ha participat en films de directors internacionals i de prestigi com Michelangelo Antonioni, Wim Wenders (Al di là delle nuvole, 1995, coprotagonitzada amb John Malkovich, Sophie Marceau i Vincent Perez), Theo Angelopoulos (Trilogia II: I skoni tou hronou, 2008) o Claude Lelouch (Salaud, on t'aime, 2014) i pel·lícules nord-americanes com Incognito (1997); US Marshals (1998), protagonitzada per Wesley Snipes i Tommy Lee Jones; La gran roda del poder (1999), amb William Hurt.
El 2005 va rodar a Catalunya (al municipi de Viladrau)[7] La educación de las hadas, pel·lícula que el director José Luis Cuerda va situar al Montseny i que narra la història d'una parella amb un fill que després d'anys d'idíl·lica convivència veuen com Ingrid (Irène Jacob) decideix marxar.[8] El nen creu que només una fada (la cantant Bebe) pot salvar el matrimoni dels seus pares.[9][10]
És casada amb l'actor Jérôme Kircher, amb qui ha tingut dos fills.[10][11]
Cantant
modificaJacob va llançar el seu primer àlbum el 2011, titulat Je sais nager, amb una veu pròxima, càlida i d'acurat instint melòdic entre el jazz i la bossa nova [12] que va compondre conjuntament amb el seu germà guitarrista Francis Jacob.[5] Els temes del disc es refereixen a les coses banals del dia a dia que poden resultar extraordinàries, com el fet de recordar que saps nedar, que li dona el títol.[13] Van actuar a Barcelona el novembre del 2012 a la sala Luz de Gas participant en el cartell del Festival de Jazz de Barcelona.[14][15]
| « | “La música és una part important de la meva carrera” | » |
| — Irène Jacob[6] | ||
Filmografia
modifica- Au revoir les enfants, de Louis Malle (1987).
- La bande des quatre, de Jacques Rivette (1989).
- Erreur de jeunesse, de Radovan Tadic (1989).
- Les mannequins d'osier, de Francis de Gueltz (1989).
- La veillée, de Samy Pavel (1990)
- La double vie de Véronique, de Krzysztof Kieślowski (1991).
- Le Secret de Sarah Tombelaine, de Daniel Lacambre (1991).
- Enak, de Slawomir Idziakl (1992)
- Claude, de Cindy Lou Johnson (1993).
- The Secret Garden, d'Agnieszka Holland (1993).
- Predskazaniye, d'Eldar Ryazanov (1993).
- Tres colors: Vermell, de Krzysztof Kieślowski (1994).[16]
- Fugueuses, de Nadine Trintignant (1995).
- Al di là delle nuvole, de Michelangelo Antonioni i Wim Wenders (1995).
- All Men are Mortal, d'Ate de Jong (1995).
- Otel·lo (Othello), d'Oliver Parker (1995).
- Victory, de Mark Peploe (1996).
- Incognito, de John Badham (1997)
- U. S. Marshals, de Stuart Baird (1998).
- American cuisine (Cuisine américaine), de Jean-Yves Pitoun (1998).
- Jack's potes, d'Eric Théobald (1998) curtmetratge.
- La gran roda del poder, de George Hicklenlooper (1999).[17]
- My Life So Far, de Hugh Hudson (1999).
- History Is Made at Night, d'Ilka Jarvilaturi (1999).
- Cuisine chinoise, de Frédérique Feder (1999) curtmetratge.
- L'affaire Marcorelle, de Serge Le Péron (2000).
- Londinium, de Mike Binder (2001).
- Lettre d'une inconnue, de Jacques Deray (2001) telefilm.
- Mille millièmes, de Rémi Waterhouse (2002).
- Nés de la mère du monde, de Denise Chalem (2003) telefilm.
- La Légende de Parva, de Jean Cubaud (2003). Veu de la mare de Parva
- The Pornographer, A Love Story, d'Allan Wade (2004).
- Automne, de Ra'up McGee (2004).
- Nouvelle-France, de Jean Beaudin (2004).
- La educación de las hadas, de José Luis Cuerda (2006).
- The Inner Life of Martin Frost, de Paul Auster (2007).
- Nessuna qualità agli eroi, de Paolo Franchi (2007).
- Faits divers, de Bill Barluet (2007) curtmetratge.
- Trilogia II: I skoni tou hronou, de Theodoros Angelopoulos (2008).
- Els guapos, de Riad Sattouf (2009)[18]
- Déchaînées, de Raymond Vouillamoz (2009)
- Rio Sex Comedy, de Jonathan Nossiter (2010)
- La solitude du pouvoir, de Josée Dayan (2011) telefilm .
- Le clan des Lanzac, de Josée Dayan (2013) telefilm .
- Salaud, on t'aime, de Claude Lelouch (2014).
- L'art de la fugue, de Brice Cauvin (2014).
- Dying of the Light, de Paul Schrader (2014).
- Arnaud fait son 2e film, de Arnaud Viard (2015).
Teatre
modificaEn la seva faceta com a actriu de teatre[19] ha interpretat diversos papers, entre altres a les obres:
- 1991: Le Misanthrope, de Molière, dirigida per Christian Rist
- 2002: La Mouette, d'Anton Tchekhov, dirigida per Philippe Calvario
- 2008: Rêve d'automne, de Jon Fosse.
- 2010: Je l'aimais, d'Anna Gavalda, dirigida per Patrice Leconte.[20]
- 2013: Tout va bien en Amérique, de Benoît Delbecq i David Lescot,
Premis i Nominacions
modificaPremis
modificaNominacions
modifica- 1992: César a la millor actriu per La double vie de Véronique
- 1995: César a la millor actriu per Tres colors: Vermell
- 1995: BAFTA a la millor actriu per Tres colors: Vermell[21]
Referències
modifica- ↑ «Le Palmarès 1991: Compétition» (en francès). Festival de Cannes. [Consulta: 4 maig 2015].
- ↑ «Irène Jacob». HSB Noticias | Grupo Editorial El Periodico. Arxivat de l'original el 2021-05-13. [Consulta: 13 maig 2021].
- ↑ «Littérature: les choix de la comédienne Irène Jacob» (en francès). France Culture, 13-02-2015. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ «La double vie d'Irène (Jacob)» (Text introducció a video de 39 minuts) (en francès). Radio Télévision Suisse, 16-10-2014. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ 5,0 5,1 «Irène Jacob al Festival de Jazz de Barcelona» (video). TV3, 10-11-2012. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ 6,0 6,1 «Musiques: les choix de la comédienne Irène Jacob» (en francès). France culture, 12-02-2015. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ «Ricardo Darín espera rodar al costat d'Eduardo Mignogna». Vilaweb - Europa Press, 25-11-2005.
- ↑ «José Luis Cuerda busca un nen per protagonitzar 'La educación de las hadas' al costat de Ricardo Darín i Irene Jacob». Vilaweb -Europa Press, 03-09-2015. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ «José Luis Cuerda presenta a Barcelona el seu últim film, "La educación de las hadas"». CCMA -324. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ 10,0 10,1 Mora, Miguel. «El misterio transparente de Irene» (en castellà). El País, 25-06-2006. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ Chaine, Nathalie. «Irène Jacob: "Les femmes fortes sont celles animées par le désir"» (en francès). L'Express, 06-03-2013. [Consulta: 16 maig 2015].
- ↑ «Irène & Francis Jacob». TimeOut Barcelona.
- ↑ Vidal, G. «El poètic dia a dia». El Punt Avui, 10-11-2012. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ «Naturalidad y cercanía» (en castellà). El País, 13-11-2012. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ Fernández, Imma. «El jazz escalfa motors». El Periódico, 17-07-2012. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ «Tres colors:Vermell». Ésadir. Portal lingüístic de la CCMA.
- ↑ «La gran roda del poder». Ésadir. Portal lingüístic de la CCMA.
- ↑ «Els guapos (Les beaux gosses)». Ésadir. Portal lingüístic de la CCMA.
- ↑ «Le Paris des Arts d'Irène Jacob» (video) (en francès). France 24, 06-02-2015. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ «La vraie vie d'Irène Jacob» (en francès). Paris Match, 09-03-2010. [Consulta: 16 maig 2015].
- ↑ «BAFTA 1995». [Consulta: 17 maig 2015].
Enllaços externs
modifica