Jakob Johann von Uexküll (* Keblaste, Estònia, 8 de setembre de 1864 - Capri, 25 de juliol de 1944) va ser un biòleg i filòsof alemany del Bàltic. Va ser un dels pioners de l'etologia abans de Konrad Lorenz i és famós sobretot per l'ús del concepte Umwelt, que pot traduir-se com món perceptiu, medi ambient o entorn, i fa referència a allò que percep un ésser viu d'allò que l'envolta i amb què es relaciona.

Plantilla:Infotaula personaJakob von Uexküll
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Jakob Johann von Uexküll Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 setembre 1864 Modifica el valor a Wikidata
Koonga Rural Municipality (Estònia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juliol 1944 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Capri (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCimitero acattolico Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Imperial de Dorpat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBiologia, fisiologia i filosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiòleg, zoòleg, filòsof, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Família
FamíliaUexküll Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGudrun von Uexküll (1903–) Modifica el valor a Wikidata
FillsThure von Uexküll, Gösta von Uexküll Modifica el valor a Wikidata
ParesAlexander von Uexküll Modifica el valor a Wikidata  i Sophie von Hahn Modifica el valor a Wikidata
Premis

Va ser un biòleg amb grans realitzacions en els camps de la fisiologia muscular i cibernètica de la vida. "Considerat un dels màxims zoòlegs del segle xx i un dels fundadors de l'ecologia, va ser privat del seu patrimoni durant la Primera guerra Mundial. Abans ja havia estat investigador lliure a Heidelberg i després a la Reserva zoològica de Nàpols, quan va conquerir una discreta reputació científica per les seves investigacions sobre la fisiologia i el sistema nerviós dels invertebrats.

Estudis posteriors com els de Kalevi Kull, connecten els estudis de von Uexküll amb algunes àrees de la filosofia com la fenomenologia i l'hermenèutica, influenciant en els treballs dels filòsofs Martin Heidegger, José Ortega y Gasset, Maurice Merleau-Ponty, Ernst Cassirer, Gilles Deleuze i Félix Guattari, entre d'altres.

  • Leitfaden in das Studium der experimentellen Biologie der Wassertiere (1905)
  • Umwelt und Innenwelt der Tiere (1909)
  • Bausteine zu einer biologischen Weltanschauung. Gesammelte Aufsätze, herausgegeben und eingeleitet von Felix Gross (1913)
  • Biologische Briefe an eine Dame (1920)
  • Staatsbiologie: Anatomie-Physiologie-Pathologie des Staates (1920)
  • Theoretische Biologie (1920)
  • Natur und Leben (1928)
  • Die Lebenslehre (1930)
  • Streifzüge durch die Umwelten von Tieren und Menschen: Ein Bilderbuch unsichtbarer Welten (1934)
  • Niegeschaute Welten. Die Umwelten meiner Freunde. Ein Erinnerungsbuch (1936)
  • Der unsterbliche Geist in der Natur. Gespräche (1938)
  • Bedeutungslehre (1940)
  • Der Stein von Werder (1940)
  • Die ewige Frage: Biologische Variationen über einen platonischen Dialog (1944)
  NODES
mac 1
os 5