Jan Mostaert, conegut com el Mestre d'Oultremont (Haarlem, c.1474-1552/53), fou un pintor de retrats i retaules neerlandès, sent un dels primers artistes dels Països Baixos dels quals es coneix el nom gràcies a la biografia que li va dedicar Karel van Mander.

Plantilla:Infotaula personaJan Mostaert
Biografia
Naixement1475 Modifica el valor a Wikidata
Haarlem (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort1555 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Haarlem (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Haarlem Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsJacob Janszen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorMargarida d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Biografia

modifica

Mostaert va néixer probablement a Haarlem, fill d'un moliner acomodat encara que Van Mander afirmés que procedia de família noble. Sent jove, entra a casa del pintor Jacques de Haarlem com a aprenent. Contreu matrimoni amb Angnyese (Agnes) Martijnsdr (vídua of Claes Claesz Suycker). Se li cita com a pintor per primera vegada en 1498, en un document de compra d'una casa. Va ingressar en 1502 en la Guilda de sant Lluc, el gremi dels artistes de la ciutat. Existeixen abundants dades de la seva pertinença al gremi, del que va ser triat degà en 1507, i del seu treball en el relicari perdut de l'església de Sant Bavón. Amb tot, de 1516 a 1526 no es tenen notícies de Mostaert en els registres de Haarlem, havent-se suposat que es desplacés a Malines cridat per Margarida d'Àustria a la seva cort. Encara que no s'ha pogut documentar que exercís efectivament el paper de pintor de cambra que li va atribuir Van Mander, algunes dades confirmen que va pintar retrats de la regent i del seu espòs Filibert II de Savoia en 1521 (Museu del Prado), encara que el duc en aquesta data havia mort feia alguns anys pel que necessàriament havia de tractar-se d'una còpia.

En 1526 reapareix en els registres de Haarlem, d'on no es va absentar mai per molt temps. De 1542 a 1543 va tornar a exercir el càrrec de degà del gremi i en 1549 va treballar per a la catedral.

Segons Karel van Mander, Gossaert hauria sol·licitat la seva col·laboració per concloure la pintura de l'abadia de Middelburg, però ell s'hauria negat per estar al servei d'una gran dama (Margarida d'Àustria).[1]

Va morir abans de la Pasqua de 1553.[2]

L'estil de la pintura de Mostaert es relaciona amb el de Geertgen tot Sint Jans, una generació més gran, al punt que algunes obres, com l'Arbre de Jessé del Rijksmuseum d'Amsterdam ha estat atribuït indistintament a un o un altre. De fet, Mostaert sembla haver exercit el paper de pont entre les tradicions flamenques, amb el seu enèrgic realisme i el seu amor als detalls, i els nous corrents en el decoratiu arribades d'Itàlia, que ell va a emprar sempre de manera superficial. Aquesta incapacitat per incorporar les noves tendències i l'absència d'evolució farà que al final de la seva llarga carrera la seva pintura s'hagués vist superada per l'obra dels anomenats manieristes de Haarlem.

A partir de les descripcions de Karel van Mander recognoscibles en alguna obra subsistent, fonamentalment el Ecce Homo del Museu Puixkin de Moscou a grandària natural, s'ha arribat a establir un corpus d'entre trenta i quaranta obres atribuïdes, no exemptes de polèmica. Van Mander esmenta també una pintura inacabada d'un «paisatge de les Índies Occidentals amb molts nus, un aflorament rocós i cases d'estranys», que sol identificar-se des del seu descobriment en 1909 amb la taula que actualment es coneix com a Paisatge amb episodi de la conquesta d'Amèrica, en el qual se suposa hauria representat una escena de l'expedició de Coronat a Nou Mèxic i Arizona, encara que no faltin crítics que dubtin d'aquesta identificació. En tot cas, aquest paisatge és representatiu de les influències que va rebre de Joachim Patinir a partir de 1520, com s'adverteix en algunes de les seves restants obres.

Els seus retrats de tres quarts, fins i elegants, s'acompanyen amb freqüència d'al·lusions a motius religiosos. És el cas del que se suposa retrat de Margarida d'Àustria en el Museu Thyssen-Bornemisza, amb La baixada de Crist al Limb segons l'Evangeli Apócrif de Nicodemo, que s'ha posat en relació amb obres ascéticas espanyoles, però que es troba de la mateixa manera en els retrats d'Abel van der Coulster i el d'una dama desconeguda de Berlín, amb la Visió d'Augusto i la sibila Tiburtina al fons, o els retrats d'un home jove de la Walker Art Gallery de Liverpool i d'una dona desconeguda en el Rijksmuseum, davant paisatges en els quals es representa la llegenda de sant Huberto.[3]

Obres cèlebres

modifica

Mostaert, en acompanyar a Margarida d'Àustria en nombrosos dels seus viatges retratant a diversos membres de la seva cort, va tenir ocasió de relacionar-se amb persones de la reialesa. En aquest cas es representa alguna cosa poc vista en l'època; un home de pell negra d'identitat desconeguda. Aquest apareix representat amb luxós abillament i fent un conat de blandir l'espasa, indicant la seva posició social. En el barret una insígnia al·ludint als seus possibles orígens hispà-portuguesos.

  • Retrat d'un cortesà (1520 - 1530)

Conegut també com a retrat de Carlos VIII (rei de França). Va ser trobat en 1941 i requisat als Nazi i retornat als seus propietaris originals, descendents de Ludwika Maria Czartoryska nee Krasińska (s'exposa en el museu dels mateixos).

  • Paisatge d'un episodi de la conquesta d'Amèrica (1520 - 1530)

Al no haver viatjat mai al recentment conquistat Nou Món, va haver d'imaginar-ho a l'hora de representar-ho. Es mostra en la manera de representar el paisatge la clara influència de Joachim Patinir. Malgrat el gran nombre de teories existents sobre l'escena que aquest representa, la més plausible afirma narrar la cerca de Coronat de la ciutat de Cíbola (actual Mèxic), feta d'or pur segons narra la llegenda.

Imatge Títol Data Tècnica Mesures Museu
  Retrat de Jacob Jansz. van der Meer ca. 1505 oli sobre taula 40 x 28.5 cm Statens Museum for Kunst, Copenhaguen
  Tríptic del Judici Final ca. 1510-1514 oli sobre taula 109 x 71 cm (panell central)115 x 35 cm (portes laterals)


Rheinisches Landesmuseum, Bonn
  Tríptic del Judici Final, portes tancades ca. 1510-1514 oli sobre taula 115 x 35 cm (cada porta) Rheinisches Landesmuseum, Bonn
  Retrat d'Abel van der Coulster ca. 1510-1515 oli sobre taula 89,5 x 56 cm Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica
  Ecce Homo ca. 1510-1515 oli sobre taula 29.2 x 21 cm Metropolitan Museum of Art
  Crist Home de Dolores ca. 1510-1525 oli sobre taula 44.2 x 33.4 cm Kunsthalle Hamburg
  Cap de sant Juan Bautista ca. 1510-1525 oli sobre taula 26 x 17.1 cm National Gallery de Londres
  Ecce Homo ca. 1515 oli sobre taula 55,7 x 47,3 cm Saint Louis Art Museum, Sant Luis (Missouri)
  Tríptic de la Lamentació La taula central podria no pertànyer a Mostaert


ca. 1515-1520 oli sobre taula 73,5 x 58,2 cm (taula central)73.5 x 21.5 cm (cadascuna de les portes)


Museu Frans Hals
  Tríptic de la Passió de Crist (Tríptic de Oultremont)


ca. 1515-1520 oli sobre taula 134 x 97,5 cm (panell centra)140,5 x 45,5 cm (porta esquerra)139.5 x 45 cm (porta dreta)




Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica
  Retrat d'home desconegut ca. 1520 oli sobre taula 42 x 29 cm Gemäldegalerie, Berlín
  Paisatge amb sant Cristóbal ca. 1520 oli sobre taula 108 x 142,2 cm Museum Mayer van den Bergh, Anvers
  Retrat de Joost van Bronckhorst ca. 1520 oli sobre taula 43,5 x 28 cm Petit Palais de París
  Retrat de dona, possiblement Ana de Bretanya ca. 1520 oli sobre taula 42,2 x 32,4 cm Parador actual desconegut.
  Retrat d'home jove ca. 1520 oli sobre taula 53 x 37 cm Museu del Prado
  Dues portes laterals d'un tríptic amb donants ca. 1520 oli sobre taula cada porta 79.7 x 37.7 cm


Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica
  Retrat de Jan II van Wassenaer ca. 1520-1522 oli sobre taula 47 x 33 cm Museu del Louvre
  Adoración dels mags ca. 1520-1525 oli sobre taula 51 x 36.5 cm Rijksmuseum
   Díptic. Aparició de Crist a la seva mare amb les ànimes del Limb (esquerra) i Ànimes del Limb i donant, possiblement María de Borgoña (dreta) ca. 1520-1525 oli sobre taula cada taula 26,7 x 18,8 cm


Rijksmuseum Twenthe, Enschede (esquerra)Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid (dreta)


  Ecce Homo ca. 1520-1530 oli sobre taula 120,5 x 95,5 cm Museu de Belles Arts Puixkin
  Retrat d'un cortesà també conegut com a Retrat de Carlos VIII


ca. 1520-1530 oli sobre taula 42 x 32.5 cm Museu Czartoryski, Cracovia
  Abraham acomiada a Agar i Ismael ca. 1520-1530 oli sobre taula 94 x 131 cm Museu Thyssen-Bornemisza
  Retrat d'una dona desconeguda (tallat) ca. 1520-1530 oli sobre taula 48 x 32 cm Gemäldegalerie, Berlín
  Paisatge amb un episodi de la conquesta d'Amèrica ca. 1520-1530 oli sobre taula 86,5 x 152,5 cm Rijksmuseum, Amsterdam[4]
  Retrat de dona desconeguda ca. 1525 oli sobre taula 64,3 x 49,5 cm Rijksmuseum
  Retrat d'un africà ca. 1525-1530 oli sobre taula 30,8 x 21,2 cm Rijksmuseum, Amsterdam
  Retrat d'un home jove ca. 1525-1530 oli sobre taula 96,6 x 73,7 cm Walker Art Gallery, Liverpool
  La crucifixión ca. 1530 oli sobre taula 114,6 x 74,6 cm Museu d'Art de Filadèlfia

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Pita Andrade, José Manuel; Borovia Guerrero, María del Mar. Mestres antics del Museu Thyssen-Bornemisza, 1992, p. 245. ISBN 84-88474-02-4. 
  • Van Mander, Kaerl. Vida de pintors flamencs. Madrid: Casimiro, 2012. ISBN 978-84-15715-02-3. 
  NODES
Project 2