Jean Charest

polític canadenc

Jean Charest (Sherbrooke, 24 de juny de 1958) és un advocat i polític del Quebec.

Plantilla:Infotaula personaJean Charest
Consell Privat del Rei per al Canadà Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juny 1958 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Sherbrooke (Quebec) Modifica el valor a Wikidata
29è Primer Ministre del Quebec
29 abril 2003 – 19 setembre 2012
← Bernard LandryPauline Marois →
Membre de l'Assamblea Nacional del Quebec
30 novembre 1998 – 17 setembre 2012
← Marie MalavoySerge Cardin →
Circumscripció electoral: Sherbrooke (en) Tradueix
Líder de l'Oposició al Quebec
30 abril 1998 – 29 abril 2003
← Monique Gagnon-TremblayBernard Landry →
Sots-primer ministre del Canadà
25 juny 1993 – 4 novembre 1993
← Don MazankowskiSheila Copps →
Ministre de Medi Ambient
21 abril 1991 – 24 juny 1993
← Robert de CotretPierre H. Vincent →
Membre de la Cambra dels Comuns del Canadà
4 setembre 1984 – 30 novembre 1998
← Irénée PelletierSerge Cardin →
Legislatura: 36th Canadian Parliament (en) Tradueix

Circumscripció electoral: Sherbrooke (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaMontreal Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Sherbrooke Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Ottawa Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMcCarthy Tétrault (en) Tradueix (2013–)
TC Energy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal del Quebec
Partit Conservador Progressista Modifica el valor a Wikidata
Participà en
21 gener 2004Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMichèle Dionne Modifica el valor a Wikidata
FillsAntoine Dionne Charest Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


X: JeanCharest_ Modifica el valor a Wikidata

Fou vicepresident del Canadà l'any 1993 i va esdevenir el màxim líder del partit liberal l'any 1998. Més tard, fou escollit primer ministre del Quebec després de guanyar les eleccions de 2003. El 4 de setembre de 2012, Pauline Marois va assolir el càrrec en les eleccions celebrades.[1]

Primer ministre del Quebec

modifica

Va aconseguir esdevenir primer ministre del Quebec al segon intent, després de guanyar les eleccions de 2003 (les eleccions de l'any 1998 s'havia imposat en el vot popular, però havia perdut en nombre d'escons). Els seus tres mandats consecutius (2003-2012) van estar marcats per un auge de les polítiques de caràcter neoliberal, la qual cosa va comportar la crítica dels sectors més progressistes de la "belle province".

Primer mandat

modifica

Les seves primeres mesures van estar carregades de polèmica, ja que va intentar limitar el poder dels sindicats, va limitar el dèficit públic, i va abaixar els impostos a les rendes més altes.

Segon mandat

modifica

A les eleccions de 2007, el Partit Liberal del Quebec va patir una gran davallada en nombre de vots i diputats, de manera que Charest no va aconseguir obtenir majoria per formar govern. Tot i això, va aconseguir formar un govern en minoria. La inestabilitat política motivada per la fragmentació política del parlament quebequès va empentar al país a unes eleccions anticipades.

Tercer mandat

modifica

A les eleccions de 2008, Charest va aconseguir novament la majoria absoluta, la qual li va permetre governar amb tranquil·litat en els últims anys. Entre les seves primeres mesures va estar la de reduir les despeses públiques en 220 milions de dòlars canadencs.

Derrota

modifica

El Partit Liberal del Quebec va perdre les eleccions de 2012 per un escàs 0,75% dels vots enfront del Partit Quebequès, liderat per Pauline Marois, qui va esdevenir la primera dona que ocupava el càrrec de primera ministra del Quebec amb un govern en minoria. Després de la derrota, Jean Charest va anunciar que abandonava la política.

Referències

modifica
  1. «El sobiranisme tornarà a governar al Quebec». Vilaweb, 05-09-2012. [Consulta: 5 setembre 2012].
  NODES
Project 2