Joseph Darnand
Aimé-Joseph Darnand fou un militar i polític francès (Coligny 1897 - Châtillon-sur-Seine 1945). Heroi militar durant la Primera i la Segona Guerra Mundial. Militant de l'extrema dreta, va col·laborar amb el règim de Vichy i va jurar fidelitat a Hitler. Va ser jutjat i condemnat a mort el 1945.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 març 1897  Coligny (França) | ||
| Mort | 10 octubre 1945 (48 anys) Châtillon (França) | ||
| Causa de mort | ferida per arma de foc | ||
| Sepultura | Cementiri des Batignolles | ||
 Ministre de l'interior Govern de Vichy | |||
| 14 juny 1944 – 19 agost 1944 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, militar | ||
| Activitat | 1916 - | ||
| Partit | Partit Popular Francès Action Française | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Schutzstaffel | ||
| Rang militar | tinent | ||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial | ||
| Participà en | |||
| 1940 | Col·laboracionisme a França |
||
| Altres | |||
| Condemnat per | traïció (1945) → (pena de mort) | ||
| Premis | |||
 | |||
Joventut
modificaVa néixer el 19 de març de 1897 a Coligny (l'Ain) en una família modesta, catòlica i tradicionalista. Tenia tres germans.[1] El seu pare era empleat dels ferrocarrils,[2] i la seva mare era mestressa de casa.[3]
Va estudiar a les escoles St. Louise de Bourg i Lamartine de Bellay. Va fer d'aprenent de forner a l'asil psiquiàtric de Bourg[4] i als 16 anys va entrar d'aprenent en un taller d'ebenisteria a Bourg.
Primera Guerra Mundial
modificaEl 8 de gener de 1916 es va incorporar al 35è Regiment d'Infanteria. L'abril de 1917 va ser nomenat caporal i més tard sergent. Va ser voluntari en múltiples accions i va actuar com un soldat exemplar.[4] El 30 de novembre de 1917 va rebre la primera menció. Més tard rebé també la Medalla Militar, que li va entregar el General Petain en persona, i la Creu de guerra belga.[1] Per la seva actuació durant el juliol de 1918 va ser condecorat amb la Legió d'honor, a mans del President Raymond Poincaré.[2] Acabada la guerra va seguir a l'exèrcit fins al 26 de juliol de 1921.
Període d'entre guerres
modificaUn cop abandonada la vida militar marxa primer cap a Bourg, on treballà com a cap de manteniment a la fàbrica de mobles Descher. El 25 de febrer de 1922 es casa amb la neboda del senyor Descher (Antoinette Foucachon), amb qui té dos fills.[5] El matrimoni es trasllada a Maillat, on Darnand treballa en una explotació forestal, i el 1923 marxen a Lió, on fa de venedor i decorador a la fàbrica de mobles Chalessyn. El 1925 marxa cap a Niça, on s'incorpora a diverses organitzacions nacionalistes d'extrema dreta, com Acció Francesa (1925), Creu de Foc (1928) i,especialment, "la Cagoule".[6] l[7]
A Niça també comença la seva carrera empresarial amb una empresa de transports i mudances. Entre 1929 i 1936 és director de l'empresa d'autobusos Societé des Autobus du Litoral.[6]
El 1936 ja és militant del Partit Popular Francès (PPF) de Jacques Doriot i cap de la zona sud-est de la Cagoule.[6]
El 1938 és detingut i empresonat per les seves activitats a la Cagoule, en concret pel tràfic d'armes entre França i Itàlia. Va ser posat en llibertat gràcies al seu passat gloriós com a soldat de la Gran Guerra.
Segona Guerra mundial
modificaEn declarar-se la guerra es va allistar com a voluntari i ben aviat va destacar per les seves actuacions. Va ser nomenat "el primer soldat de França" i el 15 de febrer de 1940 el van fer Oficial de la Legió d'Honor.[3]
La revista Match (posteriorment Paris Match) li va dedicar la portada el 21 de març de 1940.[1]
El 19 de juny de 1940 el van fer presoner a Sologne, però a l'agost va aconseguir escapar del camp de Pithiviers i tornà a Niça.[1]
Darnand col·laboracionista amb els alemanys
modificaMalgrat que va entendre els criteris de De Gaulle, Darnand va preferir seguir a Petain. Una visita a la Polònia ocupada el va acabar de convèncer que la salut de França passava per Alemanya, que era necessari destruir el bolxevisme i que en cap cas França no podia acabar com Polònia.[1] Gràcies als seus companys d'extrema dreta es va incorporar a la Legió Francesa del govern de Vichy. Allà va posar-se a les ordres de Petain i va obtenir el comandament de la Legió a la zona dels Alps Marítims.
A principis de 1941 inicia el seu col·laboracionisme, actiu[6] i entusiasmat per la invasió a Rússia per part dels alemanys. El mes d'agost va crear el SOL (Servei d'Ordre Legionari) amb la intenció d'agrupar els més joves i els més motivats per a la defensa de la "Revolució Nacional" de Petain.[3] El SOL va arribar a reunir més de 20.000 membres els quals eren una barreja d'anti-alemanys, anti-Gaullistes i anticomunistes.
El 30 de gener de 1943, la creació de la "Milice" substitueix al SOL sota la presidència de Laval i la gestió de Darnand com a secretari general. La Milice actua contra els maquis, la Resistència, els jueus[2] i els contraris al STO (Servei de Treball Obligatori) amb actuacions de gran brutalitat, les quals el mateix Petain va criticar a l'agost de 1944.[8] El 8 d'agost Darnand pren jurament de fidelitat a Hitler, a l'ambaixada d'alemanya a París, i rep el grau de Sturmführer (lloctinent) de la Waffen-SS.[1]
En l'àmbit polític, el 13 de juny de 1944 va ser nomenat Secretari d'Estat d'Interior del govern de Vichy.[6]
Jutjat i condemnat
modificaRefugiat a Alemanya l'agost de 1944 i a Itàlia després, el 25 de juny de 1945 va ser arrestat a la Toscana per agents anglesos,[1] qui l'extradiren a França i empresonaren a Fresnes. Malgrat el seu passat com a militar gloriós, va ser condemnat a mort i afusellat al fort de Châtillon el 10 d'octubre de 1945, a Fontenay-aux-Roses, a l'actual departament de Hauts-de-Seine.
Està enterrat al cementiri des Batignolles a París.
Referències i notes
modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «19 de març 1897: naissance de Joseph Darnand». [Consulta: maig 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Lagarrigue, Max. «Joseph Darnand, un zélé collaborateur» (en francès). [Consulta: maig 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Laurent, Daniel; Lenevette, Roger. «[histoquiz-contemporain.com La Milice]» (en francès). [Consulta: maig 2015].
- ↑ 4,0 4,1 Cousin, Roger. «Joseph Darnand» (en francès). [Consulta: maig 2015].
- ↑ Conan, Eric «La Cavale des Maudits». L'Express, 12-08-1993.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Bezias, Jean Rémy. «Dictionnaire Historique et Biographique. Darnand, Joseph» (en francès). [Consulta: maig 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ La Cagoule es el nom donat per la premsa de l'època al CSAR- Comité Secret d'Acció Revolucionaria- organització responsable de nombrosos actes terroristes.
- ↑ «Concours National de la Résistance et de la Déportation» (en francès). [Consulta: maig 2015].
Bibliografia
modifica
- Viel, Hugues. Darnand. La mort en chantant. Jean Picollec Editions. 1996. ISBN 9782864771272
- Gordon, Bertram. Un soldat du fascisme: L'évolution politique de Joseph Darnand. Revue d'histoire de la Deuxième Guerre mondiale, num. 108. Octubre 1977. Presses Universitaires de France
- Cointet, Michèle. La Milice française. Ed. Fayard 2013
- Azema, Jean Pierre. Cette France "allemande". L'Express, 16.4.2008
- Brunet,Eric. Un monstre à la française. JC Lattès Editions, 2015. ISBN 9782709647687