Joseph Sieyès

polític francès

Emmanuel-Joseph Sieyès. Comte de Sieyès, (Frejús, 3 de maig del 1748 - París, 20 de juny del 1836) va ser un polític, revolucionari, assagista i acadèmic francès, un dels teòrics de la Revolució Francesa i de l'era napoleònica.

Plantilla:Infotaula personaJoseph Sieyès
Imatge
(1817) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 maig 1748 Modifica el valor a Wikidata
Frejús (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juny 1836 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 30 48° 51′ 31″ N, 2° 23′ 44″ E / 48.858565°N,2.395585°E / 48.858565; 2.395585
Grave of Sieyès (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Seient 31 de l'Acadèmia Francesa
28 gener 1803 – 21 març 1816
← Jean Sylvain BaillyGérard de Lally-Tollendal →
President Sénat conservateur (en) Tradueix
27 desembre 1799 – 13 febrer 1800 – François Barthélemy →
Director
17 juny 1798 – 10 novembre 1799
← Jean-Baptiste Treilhard
President Consell dels Cinc-cents
21 novembre 1797 – 20 desembre 1797
← François-Toussaint VillersAntoine Jacques Claude Joseph Boulay de la Meurthe →
66è President de la Convenció Nacional
20 abril 1795 – 5 maig 1795
← François-Antoine de Boissy d'AnglasThéodore Vernier →
Afiliat Convenció Nacional
20 setembre 1792 – 2 novembre 1795
Afiliat États généraux de 1789
5 maig 1789 – 9 juliol 1798 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París
seminari de Saint-Sulpice Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprevere catòlic de ritu romà (1772–), teòric polític, escriptor de no-ficció, escriptor, diplomàtic, sociòleg, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitMaraise Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentIl·lustració Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
5 maig 1789Revolució Francesa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Altres
TítolComte (1808–) Modifica el valor a Wikidata
GermansJoseph-Honoré-Léonce Sieyès
Joseph-Barthélemy Sieyès Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 7811 Modifica el valor a Wikidata

Va néixer a Frejús, a la Provença, i va ser educat per l'Església a la Sorbona. Allí es va veure imbuït dels ensenyaments de John Locke, Étienne Bonnot de Condillac i altres pensadors polítics amb especial preferència per la Teologia. Malgrat això, va prendre les ordes, i la seva formació li proporcionà una ràpida promoció a vicari general i canceller de la diòcesi de Chartres. En 1788, la convocatòria dels Estats Generals de França, després d'un interval de més d'un segle i mig des de la darrera vegada, i la invitació de Jacques Necker als escriptors per a exposar els seus punts de vista per a la constitució dels Estats, va permetre a Sieyès publicar el seu celebrat pamflet: Qu'est-ce que le tiers état? (Què és el Tercer Estament?). Començava la seva resposta amb «Tot. Què ha estat fins ara en l'ordre polític? Gens. Que és el que desitja? Ser quelcom». Per aquestes paraules, es deia que estava en deute amb Chamfort. El pamflet va tenir molt d'èxit, i el seu autor, malgrat els dubtes per la seva vocació clerical, va ser triat com l'últim (el vintè) dels diputats de París en els Estats Generals.

Malgrat la seva poca habilitat com a orador, la seva influència va ser gran. Va ser un dels consellers fonamentals per a la constitució dels Estats en una càmera com l'Assemblea Nacional, però es va oposar a l'abolició dels títols i la confiscació de les terres de l'Església. Triat per al comitè especial sobre la Constitució, es va oposar al dret de veto absolut del Rei, enfrontant-se amb Mirabeau. A l'Assemblea va ser poc actiu, parlant molt rarament i generalment amb brevetat i ambigüitat oral. Va tenir una considerable influència en la formació de l'entramat dels Departaments, però després de la primavera de 1790, va ser eclipsat per altres.

Exclòs de l'Assemblea Legislativa per Robespierre, va reaparèixer a la Tercera Assemblea Nacional, coneguda com la Convenció Francesa (setembre de 1792- setembre de 1795). Aquí la seva continència va ser encara més remarcable, en part per disgust i en part per timidesa. Sempre va abjurar de la seva fe en l'època del Culte a la Raó; i més tard va caracteritzar el seu capteniment durant el Regnat del Terror amb aquesta frase irònica: J'ai vécu (vaig sobreviure). Va votar a favor de la mort de Lluís XVI, però no en els termes despectius que se li van atribuir.

Va conspirar per forçar la caiguda del Directori, i es diu que va considerar l'arribada al poder a París de personatges tan menyspreats com l'Arxiduc Carles i el Duc de Brunswick. Es va dedicar a minar la Constitució de 1795, i amb aquest ànim va fer que el ressuscitat Club Jacobí fos tancat. Va sondejar el general Joubert per a donar un cop d'estat. La mort de Joubert en la Batalla de Novi, i la tornada de Napoleó d'Egipte va canviar els seus plans, però finalment va arribar a una entesa amb el jove cors. Després del Cop d'estat del 18 de brumari,[1] Sieyès va produir la constitució perfecta que tant de temps havia planejat, solament per a ser completament remodelada per Bonaparte, qui d'aquesta manera, va donar un cop dins del cop.

Sieyès es va retirar aviat del lloc de cònsol provisional que havia acceptat després del cop de Brumari. Es va convertir en un dels tres Senadors Francesos, i veus probablement encertades, connecten el seu retir amb l'adquisició d'una bonica finca a Crósne. Durant l'Imperi, que li va concedir el títol de Comte, rarament va sortir del seu retir, però en l'època de la restauració borbònica (1814 i 1815), va abandonar França. Després de la Revolució de juliol de 1830 hi va tornar un altre cop.

Referències

modifica
  1. Hanson, Paul R. Historical Dictionary of the French Revolution (en anglès). Rowman & Littlefield, 2015, p. 47-48. ISBN 0810878925. 
  NODES
Project 2