Viquipèdia

Julian Assange

programador i activista australià

Julian Paul Assange (/əˈsɑːnʒ/;[1] 3 de juliol de 1971) és un programador australià, fundador i editor de WikiLeaks.[2] Assange va començar WikiLeaks el 2006, però no va despertar l'atenció internacional fins al 2010, quan WikiLeaks va publicar documents a través de Chelsea Manning. Aquestes filtracions incloïen el vídeo Collateral Murder (abril de 2010),[3][4] els diaris de guerra de l'Afganistan (juliol de 2010) i els de la guerra de l'Iraq (octubre de 2010), i la filtració de documents diplomàtics dels Estats Units coneguda com CableGate (novembre de 2010). Després de les filtracions de 2010, el Govern federal dels Estats Units va iniciar una investigació criminal sobre WikiLeaks i va demanar suport a les nacions aliades.[5]

Plantilla:Infotaula personaJulian Assange

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Julian Paul Assange Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Julian Paul Hawkins Modifica el valor a Wikidata
3 juliol 1971 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Townsville (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Residènciaambaixada d'Equador a Londres (2012–2019)
Magnetic Island
Melbourne Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaLlibertarisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Central de Queensland
Universitat de Melbourne
Townsville State High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciberactivista, presentador, periodista, empresari, alertador, presentador de televisió, escriptor, productor de televisió, furoner, director de televisió, programador, informàtic, editor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1987 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorWikiLeaks Modifica el valor a Wikidata
Partitcandidat independent (2015–)
Partit Wikileaks (2012–2015) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaProff
Mendax Modifica el valor a Wikidata
Altres
CònjugeStella Assange (2022–) Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Shipton Modifica el valor a Wikidata  i Christine Ann Assange Modifica el valor a Wikidata
Condemnat per24 delicte informàtic (1996)
incompareixença (2019)
→ (empresonament)
conspiració per cometre espionatge (2024)
→ (sentència ja complerta) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
23 març 2022casament
11 abril 2019acusació i detenció de Julian Assange
1999divorci
1989casament
Estats Units d'Amèrica vs. Julian Paul Assange Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4006677 Allocine: 602140 Allmovie: p737465 TMDB.org: 150882
X: julianassange TED: julian_assange Musicbrainz: 6b5e6501-4753-4894-9009-0e6984767b4e Discogs: 3759609 Goodreads author: 4553283 Project Gutenberg: 37994 Modifica el valor a Wikidata

El novembre de 2010, Suècia va activar una ordre d'arrest internacional d'Assange.[6] Havia estat interrogat tres mesos abans per acusacions d'agressions sexuals i violació.[7] Assange ho va negar, i va expressar preocupació per la possibilitat de ser extradit de Suècia als Estats Units a causa del seu paper en la publicació de documents confidencials americans.[8] Assange es va lliurar a la policia britànica el 7 de desembre de 2010, i fou retingut durant deu dies abans de ser alliberat sota fiança. Després de perdre el cas sobre la seva extradició, va trencar la seva fiança i va partir. L'Equador li va concedir asil l'agost de 2012, i de llavors ençà residí a l'ambaixada equatoriana a Londres fins a la seva detenció el 2019. El 12 de desembre de 2017 li fou concedida la nacionalitat equatoriana.[9]

Durant les primàries presidencials de 2016 del Partit Demòcrata dels Estats Units, WikiLeaks va publicar correus enviats i rebuts per la candidata Hillary Clinton des del seu servidor privat de correus quan era Secretària d'Estat.[10] Segons dos politòlegs, WikiLeaks va publicar els correus estratègicament quan Clinton millorava els seus resultats segons les enquestes.[11] Després que el Partit Demòcrata, juntament amb experts en ciberseguretat, afirmessin que agents d'intel·ligència russos havien accedit a correus relacionats amb la campanya de Clinton i els havien filtrat a WikiLeaks, Assange digué que Clinton estava causant "histèria sobre Rússia."[12][13] Va negar repetidament qualsevol connexió o cooperació amb Rússia en relació amb les filtracions.[14][15][16]

El 19 de maig de 2017, la fiscalia sueca va aturar la seva investigació sobre l'acusació de violació d'Assange i va demanar revocar l'euroordre de detenció.[17] Tot i que era lliure per sortir de l'ambaixada, podia ser detingut per haver trencat les condicions de fiança.[18] La policia metropolitana de Londres va indicar que seguia havent-hi una ordre de detenció d'Assange per això.[19] El 27 de juliol de 2018 el president de l'Equador Lenín Moreno va anunciar que havia començat a conversar amb les autoritats britàniques sobre la retirada de l'asil a Assange.[20]

El desembre, Assange va rebutjar una oferta que el permetia sortir de l'ambaixada amb la garantia que el Regne Unit no l'extradiria a qualsevol país amb pena de mort.[21] L'11 d'abril de 2019, Assange fou detingut per la policia metropolitana dins de l'ambaixada equatoriana.[22] El fundador de WikiLeaks va ser portat a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, al sud de Londres, acusat del trencament de la llibertat provisional.

Nils Melzer, relator especial de l'ONU sobre la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, considerà que no tindria un judici just, considerant que es tractava d’un greu cas de persecució política.[23] Per a Amnistia Internacional, que s'oposà també a la possibilitat que fos extradit als EUA, Assange estaria seriosament exposat a patir condicions inhumanes d’empresonament, en un aïllament total equiparable al maltractament i la tortura.[24]

Biografia

modifica

Primers anys

modifica

Nascut a Townsville, Queensland,[25][26] Assange és fill de Christine Ann Hawkins,[27] una artista visual,[28] i John Shipton, un activista anti-guerra i constructor.[29] La parella s'havia separat abans del naixement d'Assange.[29]

Quan tenia un any, la seva mare es va casar amb Richard Brett Assange,[30][31][32] un actor amb qui tenia una petita companyia teatral.[33] Es van divorciar al voltant de 1979. Christine Assange va començar una relació amb Leif Meynell, també conegut com a Leif Hamilton, membre d'un culte australià, amb qui va tenir un fill abans que se separessin el 1982.[25][34][35] Assange va tenir una infantesa nòmada, i havia viscut en més de trenta[36][37] ciutats australianes durant la seva adolescència, fins que es va establir amb la seva mare i el seu germanastre a Melbourne, Victòria.[30][38]

Va estudiar en diverses escoles, entre les quals la Goolmangar Primary School a Nova Gal·les del Sud (1979–1983)[33] i la Townsville State High School,[39] i també va ser educat a casa.[31] Va estudiar programació, matemàtiques i física a la Universitat Central de Queensland (1994)[40][41] i a la Universitat de Melbourne (2003–2006),[30][42] però no va completar cap grau.[43]

Durant la seva adolescència, Assange es va casar amb Teresa, amb qui va tenir un fill el 1989, Daniel Assange, actualment dissenyador de programari.[30][43][44] La parella es va separar i inicialment es van disputar la custòdia del seu fill.[31] Assange va ser el cuidador principal durant la major part de la infantesa de Daniel.[45] Assange té altres fills; en una carta oberta al president francès François Hollande, va afirmar que el seu fill més petit viu a França amb la seva mare. També va dir que la seva família havia rebut amenaces de mort a causa de la seva feina, fet que els havia portat a canviar d'identitat i reduir el contacte amb ell.[46]

Furoner

modifica

Assange va començar com a furoner el 1987 sota el nom Mendax.[31][47] Juntament amb "Trax" i "Prime Suspect", Assange va formar un grup de furoners que van anomenar International Subversives.[31] Durant aquest període, va accedir al Pentàgon i altres parts del Departament de Defensa dels Estats Units, MILNET, la Marina dels Estats Units, la NASA, l'Overseas Telecommunications Commission d'Austràlia; Citibank, Lockheed Martin, Motorola, Panasonic, i Xerox; a més de la Universitat Nacional Australiana, la Universitat La Trobe i SRI International de la Universitat Stanford.[48] El referèndum era un compromís dins el manifest electoral del partit laborista de Tony Blair i va tenir lloc després que aquest partit guanyés les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1997.[49] Es creu que Assange va estar involucrat amb el cuc WANK (Worms Against Nuclear Killers) que va afectar la NASA el 1989, malgrat que no ho reconeix.[50][51]

El setembre de 1991, Assange fou descobert mentre accedia a l'estació mestra de Melbourne de Nortel, una multinacional canadenca de telecomunicacions.[31] La Policia Federal Australiana va punxar la línia telefònica d'Assange, va entrar al seu domicili a finals d'octubre,[52] i el 1994 el va acusar de 31 càrrecs de pirateria i altres crims relacionats.[31] El desembre de 1996, es va declarar culpable de 25 càrrecs (els altres sis es van descartar), i va haver de pagar 2.100 dòlars australians en reparacions. Fou alliberat per bona conducta,[50][53] evitant una pena més dura a causa de la percebuda absència d'intencionalitat mercenària o malintencionada, i dels problemes que havia tingut durant la infantesa.[53][54][55][56][57]

Programació

modifica
 
Assange, c. 2006

El 1993, Assange va donar suport tècnic a la Unitat d'Explotació Infantil de la Policia de Victòria, i va col·laborar amb els fiscals.[58] El mateix any, va implicar-se en la creació dels primers proveïdors de servei d'Internet públics d'Austràlia.[30][59] Va començar a programar el 1994, escrivint o coescrivint l'escàner de ports lliure strobe.c (1995);[60][61] va col·laborar amb la base de dades de codi obert PostgreSQL (1996);[62][63] amb el servei NNTPCache (1996);[64] el xifratge de negació Rubberhose (1997),[65][66] que reflecteix el seu creixent interès en la criptografia;[67] i Surfraw, una interfície per cercadors (2000).[68] Durant aquest període, també va moderar el fòrum AUCRYPTO;[67] va muntar Best of Security, una web que oferia consells sobre seguretat informàtica que arribava als 5.000 subscriptors el 1996;[69] i va contribuir fent recerca al llibre Underground de Suelette Dreyfus sobre els furoners australians, incloent-hi els International Subversives.[47][70] El 1998, va cofundar la companyia Earthmen Technology.[56]

Assange va afirmar que havia registrat el domini leaks.org el 1999, però que "no havia fet res amb ell."[56] Tanmateix, sí que va publicitar una patent atorgada a la National Security Agency l'agost de 1999, amb tecnologia capaç de capturar informació de veu: "Aquesta patent hauria de fer amoïnar la població. Les trucades internacionals de tothom s'estan punxant, o es podrien punxar properament, transcrivint i arxivant a les entranyes d'una agència d'espionatge estrangera irresponsablement."[67] L'abús sistemàtic de la tecnologia per part de governs contra les llibertats fonamentals va seguir sent una preocupació per Assange — més d'una dècada després, a la introducció del llibre Cypherpunks (2012), Assange va resumir: "Internet, la nostra eina més cabdal per emancipar-nos, s'ha transformat en el facilitador més perillós del totalitarisme que mai hem vist."[71]

WikiLeaks

modifica
Article principal: WikiLeaks
 
Assange i Daniel Domscheit-Berg al 26C3, a Berlín el desembre 2009

Després del seu període com a estudiant a la Universitat de Melbourne, Assange i altres van establir WikiLeaks el 2006. Assange és membre del consell assessor de l'organització[72] i es descriu a si mateix com a editor en cap.[73] Entre el 2007 i el 2010, Assange va viatjar repetidament per WikiLeaks, visitant Àfrica, Àsia, Europa i Amèrica del Nord.[31][37][74][75][76]

WikiLeaks va filtrar informació i notícies secretes,[77] a més de contingut classificat de fonts anònimes.[78] El 2015, WikiLeaks havia publicat més de 10 milions de documents i anàlisis associades; Assange l'havia descrit com una "gran llibreria dels documents més perseguits del món".[79] El material publicat entre el 2006 i el 2009 va atreure graus diversos de publicitat,[80] però no va ser fins que va començar a publicar documents subministrats per Chelsea Manning que WikiLeaks va donar-se a conèixer àmpliament.[81] Entre el contingut de Manning hi havia el vídeo Collateral Murder (abril de 2010),[3] on es veu com soldats nord-americans disparen fatalment 18 persones des d'un helicòpter a l'Iraq,[4] els diaris de guerra de l'Afganistan (juliol de 2010), els diaris de guerra de l'Iraq (octubre de 2010), 250.000 missatges diplomàtics (novembre de 2010), i els fitxers de Guantánamo (abril de 2011). El Pentàgon va disposar d'un equip de 120 persones per frenar els efectes de les seves filtracions,[82] argumentant que posaven en perill la vida de moltes persones.[83][84][85][86][87]

L'opinió pública d'Assange en aquell moment era dividida. La primera ministra australiana Julia Gillard va descriure les seves activitats com a "il·legals",[88] però la policia va dir que no havia trencat cap llei d'Austràlia.[89] El vicepresident dels Estats Units Joe Biden i altres el van considerar un "terrorista",[90][91][92][93][94] i alguns van demanar-ne la seva execució o assassinat.[95][96][97][98] Assange va rebre suport de personalitats, entre les quals el president brasiler Luiz Inácio Lula da Silva,[99][100] el president de l'Equador Rafael Correa,[101] el president rus Dmitri Medvédev,[102][103] el líder del Partit Laborista Britànic Jeremy Corbyn (llavors membre del parlament sense càrrec de responsabilitat),[104] el líder de Podem Pablo Iglesias,[105] l'Alta Comissària per als Drets Humans de les Nacions Unides Navi Pillay,[106] l'ambaixadora argentina al Regne Unit Alicia Castro,[107] i activistes i celebritats com Tariq Ali,[108] John Perry Barlow,[109] Daniel Ellsberg,[110][111] Mary Kostakidis,[112] John Pilger,[113][114] Ai Weiwei,[115] Michael Moore,[116] Noam Chomsky,[115] Vaughan Smith[117][118] i Oliver Stone.[119]

Gravacions de l'atac aeri del 12 de juliol de 2007 a Bagdad, on es veu la mort de Namir Noor-Eldeen per un helicòpter dels Estats Units.

L'any 2010 va culminar amb el premi Sam Adams, que Assange va acceptar l'octubre,[120] i una sèrie de distincions el desembre—la tria dels lectors de Le Monde com a persona de l'any,[121][122] la tria dels lectors de la revista Time com a persona de l'any,[123][124] un acord per la publicació de la seva autobiografia per almenys 1,3 milions de dòlars,[125][126][127] i la selecció de l'edició italiana de Rolling Stone com a "estrella del rock de l'any".[128]

Assange va anunciar que seria candidat al Senat d'Austràlia el març de 2012 sota el nou Partit WikiLeaks,[129][130] i es va publicar el llibre Cypherpunks el novembre.[71] El 2012, Assange va conduir un programa de televisió a RT (anteriorment coneguda amb el nom Russia Today), una organització finançada pel govern rus.[131] El mateix any, va analitzar els cables Kissinger guardats als Arxius Nacionals dels Estats Units, i els va publicar en un format indexat.[132] El 15 de setembre de 2014, va comparèixer per videoconferència a la trobada Moment of Truth, organitzada per Kim Dotcom a Auckland.[133]

El següent febrer va guanyar la Medalla d'Or de la Sydney Peace Foundation, prèviament només lliurada a Nelson Mandela, al Dalai Lama i al líder espiritual budista Daisaku Ikeda.[134] Dues setmanes després, va demanar registrar la marca "Julian Assange" a Europa, que s'havia de fer servir per "parlaments en públic; serveis com a reporter de notícies; publicació de text més enllà de textos publicitaris; serveis educatius; serveis d'entreteniment."[135][136][137] Durant diversos anys va ser membre del sindicat de periodistes australià i encara n'és membre honorari,[138][139][140] va guanyar el premi Martha Gellhorn per Periodisme el juny,[141][142] i el premi Walkley per la contribució més excepcional al periodisme el novembre,[143][144] havent guanyat anteriorment el UK Media Award d'Amnistia Internacional el 2009 per l'exposició d'uns assassinats extrajudicials a Kenya en la investigació titulada The Cry of Blood ('El plor de la sang').[145][146]

Investigació criminal als Estats Units

modifica
 
Assange parla a les escales de la Catedral de Saint Paul a Londres el 16 d'octubre de 2011.

Després que WikiLeaks publiqués el material Manning, les autoritats nord-americanes van començar a investigar WikiLeaks i Assange per perseguir-los per espionatge.[147] El novembre de 2010, el fiscal general Eric Holder va afirmar que hi havia "una investigació criminal activa en progrés" sobre WikiLeaks.[5] A través de documents legals filtrats es va saber que Assange i la resta eren investigats per un grand jury a Alexandria (Virgínia).[148][149] Un correu d'un empleat de la consultora d'intel·ligència Strategic Forecasting, Inc. (Stratfor) el 2012 es va filtrar que tenien "una acusació segellada contra Assange."[150] El govern americà va negar l'existència de tal acusació.[151][152]

El desembre de 2011, els fiscals del cas Manning van revelar l'existència de xats entre Manning i un suposat interlocutor de WikiLeaks que creien que era Assange;[153][154] ell ho va negar,[155][156] titllant la suposada connexió de "disbarats absoluts".[157] Els registres de xat es van presentar com a prova al tribunal militar de Manning el juny-juliol de 2013.[158] Els fiscals van argumentar que havien mostrat com WikiLeaks va ajudar a Manning per fer enginyeria inversa amb una contrasenya, si bé les proves que l'interlocutor era Assange eren circumstancials, i Manning insistí que actuava sola.[159]

Separadament, Assange era investigat per "diverses agències governamentals" a part del gran jurat, més notablement, per la FBI.[160] Els documents legals publicats el maig de 2014 suggereixen que Assange seguia sota investigació alhora.[161]

Alguns documents Snowden publicats el 2014 mostren que el govern nord-americà va situar Assange a la "Cronologia de persecució de 2010",[162] i al mateix període va demanar als seus aliats que obrissin investigacions criminals sobre Assange.[163] Als mateixos documents hi havia una proposta de la National Security Agency (NSA) per designar WikiLeaks un "actor estranger amb males intencions", incrementant així la seva vigilància a l'organització.

El 26 de gener de 2015, WikiLeaks va informar que Google havia notificat tres membres de l'organització que l'empresa havia complert amb una ordre federal d'un tribunal de districte nord-americà i havia entregat els seus correus i metadades el 5 d'abril de 2012.[164] En aquell moment, l'ordre del tribunal prohibia a Google revelar l'existència de l'ordre, però una ordre subsegüent sí que els donava permís per notificar WikiLeaks de l'existència de l'ordre i que Google l'havia complert. Les ordres citaven les seccions 371, 641, 793(d), 793(g) i 1030 del Codi Penal Nord-Americà, que inclouen espionatge, conspiració per intentar fer espionatge, robatori o conversió de propietat pertanyent al govern dels Estats Units, violació de la llei de frau i abús informàtic, i conspiració general. Segons declaracions de WikiLeaks, les suposades ofenses podrien arribar als 45 anys de presó per Assange i la resta de membres de WikiLeaks.

En una sol·licitud al tribunal el 15 de desembre de 2015, els Estats Units van confirmar la "naturalesa sensitiva del procediment actiu sobre la qüestió de WikiLeaks."[165] El 20 d'abril de 2017, el govern dels Estats Units va dir a la CNN que s'estaven preparant per presentar càrrecs formals contra Assange.[166]

Acusacions d'agressions sexuals a Suècia

modifica
 
Manifestació en solidaritat amb Assange davant de l'Ajuntament de Sydney, el 10 de desembre de 2010.

Assange va visitar Suècia l'agost de 2010. Durant la visita, dues dones amb qui havia mantingut relacions sexuals el van acusar d'agredir-les sexualment. Després de ser interrogat, inicialment es va tancar el cas, i va poder marxar del país. El novembre de 2010, però, una fiscal especial va reobrir el cas per interrogar Assange sobre dos càrrecs d'assetjament sexual, un de coerció il·legal i un altre de "violació de menor grau" (mindre grov våldtäkt). Assange va negar les acusacions i va dir que no tindria problemes per ser interrogat al Regne Unit.[7][167]

El 2010, la fiscal va dir que la llei de Suècia no li permetia interrogar ningú per videoconferència o a l'ambaixada de Londres. El març de 2015, després de crítiques públiques d'altres advocats suecs, va canviar de parer i va accedir a interrogar Assange a l'ambaixada equatoriana de Londres, amb les entrevistes començant el 14 de novembre 2016.[168] La policia, els fiscals suecs i autoritats equatorianes es van involucrar en les entrevistes, que es van acabar publicant a Internet.[169] En aquell moment, tots els tres càrrecs menors havien prescrit. Com que la fiscal sueca no havia interrogat Assange el 18 d'agost de 2015, la interrogació només pertanyia a la investigació oberta de "violació de menor grau", que no prescriu fins al 2020.[170][171][172][173][174]

El 19 de maig de 2017, les autoritats de Suècia van aturar la seva investigació contra Assange, afirmant que no podien esperar que l'Ambaixada de l'Equador es comuniqués de forma fiable amb Assange en relació amb el cas. La fiscal general Marianne Ny va revocar oficialment la seva ordre d'arrest, però va dir que la investigació es podia reprendre si Assange visitava Suècia abans de l'agost del 2020. Va afegir que "no farem cap pronunciament sobre la seva culpabilitat."[175][176][17]

Asil polític i vida a l'ambaixada equatoriana

modifica
 
Assange al balcó de l'ambaixada equatoriana a Londres el 2012

El 19 de juny de 2012, el ministre d'afers exteriors de l'Equador Ricardo Patiño va anunciar que Assange havia demanat l'asil polític al país, que el seu govern estava considerant la petició, i que Assange era a l'ambaixada equatoriana de Londres.[177][178][179][180] Assange i els seus seguidors van afirmar que no es preocupaven pels procediments de Suècia, però creien que la seva deportació a Suècia podria portar a una eventual extradició política als Estats Units, on podria enfrontar-se a penes greus per les seves activitats relacionades amb WikiLeaks.[4]

 
El ministre d'exteriors equatorià Ricardo Patiño en una trobada amb Julian Assange a l'ambaixada equatoriana el 16 de juny de 2013.

El 16 d'agost de 2012, Patiño va anunciar que l'Equador concedia l'asil polític a Assange a causa de l'amenaça que representava la investigació secreta dels Estats Units contra ell i de les diverses amenaces de mort que havia rebut.[181][182][183][184] En la seva declaració formal, l'Equador raonava que "a conseqüència de la defensa reiterada [d'Assange] de la llibertat d'expressió i de la llibertat de premsa... en qualsevol moment, es podria donar una situació en què la seva vida, seguretat o integritat personal corri perill".[185] Els estats de l'Amèrica llatina van expressar el seu suport a Equador.[186][187][188][189] El president Rafael Correa va confirmar el 18 d'agost que Assange podia romandre indefinidament a l'ambaixada,[190][191][192] i l'endemà Assange va fer el seu primer discurs des del balcó.[193][194][195][196] Els seguidors d'Assange van perdre 293.500£ en la fiança.[197][197][198] Des de llavors, resideix en una oficina convertida en estudi amb l'equipament bàsic d'una residència.[199][200][201]

Abans que es concedís l'asil a Assange, el govern britànic va escriure al ministre Patiño dient que sota la llei britànica la policia podia entrar a l'ambaixada i detenir Assange.[202] Patiño va criticar el que va dir era una amenaça, afirmant que "tals accions ignorarien descaradament la Convenció de Viena". Entre el juny de 2012 i l'octubre de 2015 hi havia oficials del Metropolitan Police Service per detenir Assange si sortia de l'ambaixada; es van acabar retirant per motius de cost, si bé la policia va dir que seguirien intentant detenir-lo. El cost de la vigilància podria haver arribat als 12,6 milions de lliures.[203]

L'abril de 2015, durant una videoconferència per promoure el documental Terminal F sobre Edward Snowden, l'ambaixadora de Bolívia a Rússia, María Luisa Ramos Urzagaste, va acusar Assange de posar en risc la vida del president bolivià Evo Morales donant rumors falsos intencionadament als Estats Units segons els quals Snowden era a l'avió del president quan va haver d'aterrar a Viena el juliol del 2013. L'ambaixadora va dir a Assange que "és possible que en aquest gran joc que vas començar el meu president no hi jugués un paper crucial, però el que vas fer no és important pel meu president, però sí per a mi i per als ciutadans del nostre país. I tinc fe que quan vas planejar aquest joc vas considerar-ne les conseqüències". Assange va afirmar que el pla "no era completament honest, però sí que vam considerar que el resultat final hauria justificat les nostres accions. No esperàvem aquest resultat. La intervenció dels Estats Units va causar aquest resultat. Només podem lamentar el que ha passat."[204] Més endavant, en una entrevista[205] amb Democracy Now!, Assange va explicar la història de l'aterratge de l'avió de Morales, dient que després que els Estats Units cancel·lessin el passaport de Snowden, WikiLeaks va pensar altres estratègies per portar-lo a l'Amèrica Llatina, i van considerar fer servir els avions privats dels presidents dels països que havien ofert el seu suport. El jet previst era el del president de Veneçuela Nicolás Maduro, però Assange va afirmar que "en el nostre llenguatge en clau que fèiem servir canviàvem deliberadament el jet presidencial que consideràvem pel jet bolivià [...] i en algunes de les nostres comunicacions, vam parlar deliberadament sobre això en línies obertes amb advocats als Estats Units. I no hi vam donar més importància. [...] No crèiem que fos més que una simple distracció." Finalment, no es va aplicant el pla i, aconsellat per Assange, Snowden va demanar asil a Rússia.

 
Manifestació fora de l'ambaixada equatoriana a favor de l'alliberament d'Assange, 16 de juny de 2013.

El diari francès Le Monde, a la seva edició del 3 de juliol de 2015, va publicar una carta oberta d'Assange al president francès François Hollande en què Assange demanava al govern francès que li concedís l'estatus de refugiat.[206] Assange va escriure que "només França té ara la capacitat d'oferir-me la protecció necessària contra, i només contra, la persecució política de la que ara sóc objecte."[207] A la carta, Assange afegí que "acollint-me, França faria un gest humanitària i probablement també simbòlic, encoratjant tots els periodistes i reveladors de secrets ... Només França pot ara oferir-me la protecció necessària ... Si ho vol, França pot actuar."[206][207] En declaracions del Palau de l'Elisi el 3 de juliol, en resposta a la carta, el president francès va dir que "França no pot complir la seva petició. La situació del senyor Assange no presenta un risc immediat de perill."[208]

El 4 de juliol, en resposta a la negativa de França, un portaveu d'Assange va negar que Assange hagués fet oficialment una petició d'asil a França. En representació d'Assange, Baltasar Garzón, cap del seu equip legal, va dir que Assange havia enviat la carta oberta al president François Hollande; però Assange només havia expressat el seu desig "de ser acollit a França si, i només si, les autoritats competents prenien la iniciativa."[207]

El 16 d'agost de 2016, l'advocat d'Assange al Regne Unit, John Jones, fou trobat mort, segons informacions inicials, després de ser atropellat per un tren en un aparent suïcidi.[209] Una investigació posterior va trobar que l'advocat havia saltat a la via sense ningú al seu voltant, i que havia estat admès des del març a un hospital psiquiàtric privat amb diversos problemes de salut mental, incloent-hi un trastorn bipolar.[210] Juntament amb la mort de l'advocat de WikiLeaks Michael Ratner d'un càncer el maig, la mort dels dos advocats en un curt termini va suscitar teories de la conspiració, i una piulada de WikiLeaks el 21 d'agost deia que la investigació va determinar que no era un suïcidi. Alguns usuaris de Twitter van creure que això implicava un assassinat, però l'article que s'hi enllaçava explicava que la investigació trobava que l'hospital n'era el culpable en deixar que Jones sortís, ja que cal competència mental per a un suïcidi.[211] L'endemà, el 22 d'agost, un home va escalar les parets de l'ambaixada, però fou capturat pels cossos de seguretat de l'ambaixada.[212]

El setembre de 2016, Assange va dir que acceptaria ser empresonat als Estats Units a canvi que el president Barack Obama indultés Chelsea Manning.[213] Obama va commutar la sentència de Manning el 17 de gener de 2017.[214] L'endemà, a la seva última roda de premsa com a president, va afirmar que "no paro massa atenció a les piulades del senyor Assange, així que en aquesta ocasió no hi vaig fer cas."[215] El mateix dia, l'advocat als Estats Units d'Assange Barry Pollack va dir que Assange "havia demanat l'indult de Chelsea Manning i que fos alliberada immediatament." Així, Pollack va mantenir que la commutació de la pena —que especificava que Manning quedaria en llibertat quatre mesos després — no complia les condicions d'Assange.[216] El 17 de maig de 2017, Manning fou alliberada.[217] Dos dies després, Assange va aparèixer al balcó de l'ambaixada i va dir al públic que, malgrat que s'havia aturat la investigació a Suècia, romandria a l'ambaixada per evitar l'extradició als Estats Units.[218]

El 17 d'octubre 2016, WikiLeaks va anunciar que un "partit estatal" havia tallat la connexió a Internet a l'ambaixada equatoriana.[219] El govern equatorià va dir que havia tallat "temporalment" la connexió a Internet d'Assange a causa de la publicació de documents a WikiLeaks "que impactaven al campanya electoral als Estats Units".[220] En una entrevista publicada el 29 de desembre, Assange va afirmar que "Internet havia retornat".[221]

A les eleccions generals equatorianes de 2017, el candidat conservador Guillermo Lasso va prometre que si guanyava "demanaria cordialment al senyor Assange que marxés" en 30 dies després que assumís la presidència. El candidat va afegir que l'ambaixada "no és un hotel" i que l'Equador no pot finançar la seva estada allà. Després dels resultats preliminars a la segona volta de les eleccions, segons els quals Lasso perdia, Assange li va respondre amb el mateix llenguatge. Va piular: "Invito cordialment Lasso a marxar de l'Equador (amb els seus milions en paradisos fiscals o sense)".

El 6 de juny de 2017, Assange va donar el seu suport a la filtradora de la NSA Reality Winner a través de Twitter,[222] i va oferir 10.000 dòlars com a recompensa per informació d'un reporter de The Intercept que suposadament hauria ajudat el govern americà a identificar Winner com la filtradora.[223] Assange va penjar a Twitter: "Reality Leight [sic] Winner no és un Clapper o Petraeus amb 'immunitat d'elit'. És una dona jove contra un mur per parlar amb la premsa."[224]

El 28 de març de 2018, l'Equador va tornar a tallar la connexió a Internet d'Assange "per prevenir més danys potencials". Els oficials van dir que les publicacions recents a les xarxes socials denunciant la detenció de Carles Puigdemont "posava en risc" les relacions de l'Equador amb les nacions europees. Actualment, Assange no és actiu a cap xarxa social.[225] El maig de 2018, The Guardian va informardurant cinc anys, l'Equador s'havia gastat almenys 5 milions de dòlars a través de pressupostos en intel·ligència per protegir Assange a la seva ambaixada, "fent servir una companyia de seguretat internacional i agents secrets per monitorar els seus visitants, membres de l'equip de l'ambaixada i fins i tot la policia britànica." Entre els visitants hi havia "individus relacionats amb el Kremlin." Les autoritats equatorianes també haurien previst ajudar Assange a escapar si les autoritats britàniques empraven la força per entrar a l'ambaixada i capturar-lo. The Guardian també va informar que documents i "una font que preferia ser anònima" indicaven que el 2014, Assange havia "compromès" el sistema de comunicacions de l'ambaixada i havia establert el seu propi enllaç a Internet per satèl·lit. "Penetrant al tallafoc de l'ambaixada," Assange podria haver "accedit i interceptat les comunicacions oficials i privades del personal." Segons The Guardian, això va ser negat per WikiLeaks i titllat de "difamació anònima alineada amb la persecució britànica-americana contra el senyor Assange."[226]

Detenció, empresonament i judici

modifica

L'11 d'abril de 2019, Assange fou detingut per la policia metropolitana dins de l'ambaixada equatoriana.[22] Assange fou empresonat a la presó de Belmarsh, i el 2 de maig de 2019 es van iniciar les audiències sobre la sol·licitud del govern dels Estats Units d'extradir-lo.[227]

La jutgessa Vanessa Baraitser en rebutjà l'extradició el dia 4 de gener de 2021 per motius de salut mental, al·legant que "hi ha un risc real de suïcidi" que "no impedirien" les dures condicions de les presons nord-americanes.[228]

A finals del juny de 2021 en un reportatge d'un diari islandès es donava a conèixer que un testimoni clau de la causa plantejada pel Departament de Justícia dels Estats Units contra Assange havia mentit i testificat en fals per evitar-se l'obertura d'una causa contra la seva persona.[229]

L'abril del 2022 la justícia britànica va presentar formalment l'ordre d’extradició de Julian Assange.[230]

El 24 de juny de 2024 Julian Assange fou alliberat en arribar a un acord amb el qual es declarava culpable de violar la llei d'Espionatge i la sentència de 62 mesos de presó que se li imposaria es donaria per complerta pel temps que ja havia complert empresonat al Regne Unit des de l'any 2019[231] i se li permetria el retorn a Austràlia.[232][233]

Valoració del cas Assange per part de les Nacions Unides i Amnistia Internacional

modifica

El 5 de febrer de 2016, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides va concloure que Assange havia estat subjecte d'una detenció arbitrària pels governs britànic i suec des del 7 de desembre de 2010, incloent-hi la seva estada a la presó, la llibertat condicional i l'ambaixada equatoriana. Segons el grup, Assange hauria de ser lliure i rebre una compensació.[234][235]

Ambdós governs van rebutjar l'afirmació.[236] El Secretari d'Estat britànic, Philip Hammond, va dir que era "ridícul" i que el grup estava "compost per gent comuna", i va considerar Assange "un fugitiu de la justícia" que "pot marxar quan vulgui."[237] La fiscalia britànica i sueca va dir que la conclusió del grup era irrellevant.[238][239] El Regne Unit va dir que detindria Assange si sortia de l'ambaixada.[240] Mark Ellis, director executiu de la International Bar Association, va declarar que la conclusió "no és vinculant segons la llei britànica."[241] Zeid Ra'ad al Hussein, Alt Comissariat pels Drets Humans a les Nacions Unides, va afirmar que el resultat es basa en lleis internacionals vinculants.[242]

Per a Amnistia Internacional, que s'oposà frontalment a la possibilitat que Julian Assange fos extradit als EUA, el fundador de WikiLeaks estaria seriosament exposat a patir condicions inhumanes d’empresonament, en un aïllament total equiparable al maltractament i la tortura. A més, l'organització defensora dels drets humans va considerar que el fet d'haver estat objecte d'una campanya de criminalització per part de les autoritats nord-americanes perjudicava clarament el seu dret a la presumpció d'innocència, i comportava un evident risc de que no s’arribés a fer mai un judici just.[24]

WikiLeaks i les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016

modifica

Assange va escriure a WikiLeaks el febrer de 2016: "tinc anys d'experiència amb Hillary Clinton i he llegit milers dels seus missatges diplomàtics. Hillary no té un bon criteri i portarà els Estats Units en infinites guerres estúpides que escampen el terrorisme... certament, no hauria de ser presidenta dels Estats Units."[243] El 25 de juliol, després de la Convenció Nacional Republicana (RNC en anglès), durant una entrevista amb Amy Goodman, Assange va dir que triar entre Hillary Clinton i Donald Trump era com triar entre còlera i gonorrea, afegint que "personalment, preferiria cap dels dos."[244][245][246] L'editora de WikiLeaks, Sarah Harrison, va dir que la web no triava quines documents perjudicials publicava, sinó que publicaven la informació que els estava a l'abast.[247]

L'octubre de 2017 es va revelar que durant les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016, la donant del Partit Republicà i Cambridge Analytica Rebekah Mercer havia proposat la creació d'una base de dades indexada de domini públic amb els correus de Hillary Clinton, i va enviar la proposta a diverses persones, entre les quals l'executiu en cap de Cambridge Analytica Alexander Nix, que va contactar personalment amb Assange pels correus de Clinton.[248][249] Assange va respondre a les informacions dient que havia rebutjat la proposta de Nix.[250]

El 4 de juliol de 2016, durant les primàries presidencials del Partit Demòcrata, WikiLeaks va publicar informació i contingut de correus enviats o rebuts per la candidata Hillary Clinton des del seu servidor de correus privat quan era Secretària d'Estat,[10] originalment alliberats pel Departament d'Estat el febrer del 2016 basant-se en una petició FOIA.

 
Debbie Wasserman Schultz va dimitir com a presidenta del Comitè Nacional Demòcrata després de les filtracions de WikiLeaks on se suggeria un biaix contra la campanya de Bernie Sanders.

El 22 de juliol de 2016, WikiLeaks va filtrar correus i documents del Comitè Nacional Demòcrata (DNC) on aparentment es presentaven maneres per afeblir Bernie Sanders i afavorir Clinton, fet que va portar a la dimissió de la presidenta del partit, Debbie Wasserman Schultz.[251][252] The New York Times va informar que "Assange acusava la senyora Clinton d'haver estat entre aquells que demanaven el seu processament..." i que Assange havia programat les filtracions per coincidir amb la Convenció Nacional Demòcrata del 2016.[253] En una entrevista amb Robert Peston d'ITV News Assange va suggerir que va veure Hillary Clinton com a enemiga personal.[244][254]

El 26 d'agost de 2016, Assange va parlar amb Fox News i va dir que Clinton estava causant "histèria sobre Rússia" després que el Partit Demòcrata, juntament amb nombrosos experts en ciberseguretat, afirmés que agents d'intel·ligència russos havien accedit als correus i els havien filtrat a WikiLeaks.[12][13] El mitjà de difusió rus RT va fer ressò de les declaracions d'Assange.[255]

El 4 d'octubre de 2016, en una trobada per celebrar l'aniversari de WikiLeaks a Berlín, on Assange va assistir per mitjà de videoconferència des de l'ambaixada equatoriana, els periodistes van parlar d'una suposada promesa per revelar més informació contra Hillary Clinton per tal d'afeblir la seva candidatura, anomenant la informació "La Sorpresa d'Octubre".[256] El 7 d'octubre, Assange va publicar una nota de premsa a WikiLeaks filtrant més de 2.000 correus del director de campanya de Clinton, John Podesta.[257] Els correus, que daten entre el 2007 i el 2016, revelen fragments d'un discurs de Clinton per Goldman Sachs el 2013.[258] Als correus, Clinton explicava la seva relació amb Wall Street i com prèviament havia representat la comunitat: "tot i que vaig representar [les persones involucrades en finances] i vaig fer tot el que vaig poder per assegurar-me que seguirien prosperant, vaig demanar tancar una llacuna d'interessos meritats i adreçar els augments vertiginosos dels salaris d'executius en cap. Així que quan vaig avisar d'hora sobre les hipoteques subprime i vaig demanar regular derivades i productes financers complexos, no vaig tenir grans problemes, perquè la gent va dir, no, això té sentit."[259][260]

Segons el politòleg de Harvard Matthew Baum i el politòleg del College of the Canyons Phil Gussin, WikiLeaks va publicar estratègicament els correus relacionats amb la campanya de Clinton quan aquesta millorava els seus resultats segons les enquestes.[11] El vespre de les eleccions presidencials, Assange va escriure una nota de premsa adreçant les crítiques rebudes per publicar el material sobre Clinton a WikiLeaks. "Publiquem el material que se'ns proporciona si és d'importància política, diplomàtica, històrica o ètica, i si no s'ha publicat mai abans. Quan tenim material que compleix aquests criteris, publiquem." Assange va explicar que la web va rebre informació pertinent relacionada amb les filtracions del DNC i de la campanya de Clinton, però que no en va rebre de Donald Trump, Jill Stein o Gary Johnson, i que per tant no podia publicar res al respecte.[261] Assange ha denegat consistentment qualsevol connexió o cooperació amb Rússia en relació amb les filtracions que van afeblir Clinton i el Partit Demòcrata.[14][15][16]

Acusacions d'antisemitisme

modifica

L'editor Ian Hislop va afirmar que Assange "va dir que jo i Private Eye hauríem d'avergonyir-nos per formar part de la conspiració internacional per desprestigiar WikiLeaks" i que el seu article "era un intent evident de privar Assange i la seva organització de suport i donacions jueves."[262][263] Assange va respondre a les acusacions de la revista dient que eren falses i que provenien de "distorsions" d'Ian Hislop. L'1 de març de 2011, Assange va publicar una nota on deia que "Hislop ha distorsionat, inventat o recordat malament gairebé tota afirmació o frase significativa. Especialment, la 'conspiració jueva' és totalment falsa, en esperit i en paraules. És seriós i molest. Valorem el nostre fort suport i personal jueu, de la mateixa manera que valorem el suport dels activistes per la democràcia panàrabs i altres que comparteixen la nostra esperança per un món just."[262][264]

Premis i reconeixements

modifica

El 2008 dintre dels "Freedom of Expression Awards" entregats per la publicació "Index Magazine", Julian Assange va rebre el "The Economist New Media Award".[265]

Assange va rebre el "Premi Amnistia Internacional dels Mitjans britànics" del 2009,[266] atorgat per denunciar els assassinats extrajudicials a Kenya amb la investigació titulada The Cry of Blood – Extra Judicial Killings and Disappearances.[267] En acceptar el premi, va dir: "És un reflex de la valentia i la fortalesa de la societat civil de Kenya que aquesta injustícia es documentés. A través de l'enorme tasca d'organitzacions com la Fundació Oscar, KNHCR, Mars Group Kenyai i d'altres comptem amb el suport principal que necessitàvem per exposar aquests assassinats al món."[268]

El 2010 Assange va ser guardonat amb el Premi Sam Adams.[269] Al setembre de 2010, Assange va ser elegit com el número 23 entre "Les 50 figures més influents del món del 2010" per la revista britànica New Statesman.[270] La revista Utne Reader, en la seva edició de novembre-desembre, va classificar a Assange com un dels "25 visionaris que estan canviant el seu món".[271] També el 2010 va ser el personatge més votat pels lectors de la revista Time a l'enquesta de la "Persona de l'Any de la Revista Time".[272] Els lectors del diari francès Le Monde també el van escollir com a personatge de l'any 2010 amb el 56% dels vots.[273]

Les publicacions del portal Wikileaks li van fer guanyar el Premi Martha Gellhorn de periodisme el 2011, en anglès "Martha Gellhorn Prize for Journalism".[274]

El 2011 la Sidney Peace Foundation li va atorgar la medalla d'or per la pau en la justícia, en anglès "Gold medal for Peace with Justice", pel seu coratge i iniciativa excepcional en la defensa dels drets humans.[275]

L'any 2013 l'artista i activista Yoko Ono va guardonar Assange amb el "Courage Award for the Arts", un premi creat i entregat per ella mateixa.[276]

El 2020 la Comissió de la Dignitat va fer públic que entregava el "Premi Dignitat" del 2019 a Julian Assange entre d'altres.[277]

Referències

modifica
  1. ↑   "The Julian Assange Show: Cypherpunks Uncut (p.1)" a YouTube
  2. ↑ Leigh i Harding, 2013.
  3. ↑ 3,0 3,1   Collateral Murder a YouTube, 5 April 2000. Retrieved 28 March 2014.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Q&A: Julian Assange and the law». BBC News, 13-03-2015. Arxivat de l'original el 22 de juny 2022. [Consulta: 5 febrer 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 Yost, Pete. «Holder says WikiLeaks under criminal investigation». Londres: The Guardian, 29-11-2010. [Consulta: 15 març 2014].
  6. ↑ «Wikileaks' Assange faces international arrest warrant». BBC News, 20-11-2010.
  7. ↑ 7,0 7,1 Nick Davies «10 days in Sweden: the full allegations against Julian Assange». The Guardian [Londres], 17-12-2010 [Consulta: 7 maig 2015]. Arxivat 9 de desembre 2016 a Wayback Machine.
  8. ↑ «What next for Julian Assange?», 05-02-2016. [Consulta: 27 juliol 2018].
  9. ↑ «Ecuador grants WikiLeaks founder Julian Assange citizenship» (en anglès). The Independent, 11-01-2018 [Consulta: 11 gener 2018].
  10. ↑ 10,0 10,1 «WikiLeaks publishes more than 1,000 Hillary Clinton war emails». The Independent [UK], 04-07-2016 [Consulta: 5 juliol 2016]. Arxivat 5 de novembre 2017 a Wayback Machine.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Why it's entirely predictable that Hillary Clinton's emails are back in the news». [Consulta: 12 novembre 2016].
  12. ↑ 12,0 12,1 Lake, Eli «Cyber-Experts Say Russia Hacked the Democratic National Committee». Bloomberg View, 25-07-2016 [Consulta: 23 octubre 2016]. Arxivat 1 de febrer 2018 a Wayback Machine.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Assange blasts media for 'politicization' of election campaign in Fox interviews». Fox News, 26-08-2016 [Consulta: 25 maig 2017]. Arxivat 9 de febrer 2018 a Wayback Machine.
  14. ↑ 14,0 14,1 Jim Sciutto, Nicole Gaouette, Ryan Browne. «US finds growing evidence Russia feeding emails to WikiLeaks». CNN, 14-10-2016. [Consulta: 14 octubre 2016].
  15. ↑ 15,0 15,1 Hannity, Sean «Julian Assange on Sean Hannity». Fox News, 03-01-2017 [Consulta: 21 maig 2017].
  16. ↑ 16,0 16,1 Goodman, Amy «Julian Assange on Trump, DNC Emails, Russia, the CIA, Vault 7 & More». Democracy now, 12-04-2017.
  17. ↑ 17,0 17,1 Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Avila, Renata. «Human Rights Lawyer: Sweden Dropping Investigation of WikiLeaks' Assange is "Long Overdue Decision"», 19-05-2017. Arxivat de l'[ original] el 22 de maig 2017. [Consulta: 22 maig 2017].
  18. ↑ «Q&A: Julian Assange and the law», 13-03-2015. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2018. [Consulta: 27 juliol 2018].
  19. ↑ ; Ward, Victoria «Julian Assange 'to seek asylum in France' after rape investigation dropped by Swedish prosecutors». The Daily Telegraph, 19-05-2017 [Consulta: 19 maig 2017]. Arxivat 25 April 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
  20. ↑ Barnes, Tom. «Assange will be removed from London embassy 'eventually', Ecuador says». The Independent, 27-07-2018. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2018. [Consulta: 29 juliol 2018].
  21. ↑ Forrest, Adam. «WikiLeaks founder rejects deal allowing him to leave Ecuador embassy in London after six years». The Independent, 07-12-2018. Arxivat de l'original el 2019-01-31. [Consulta: 31 gener 2019].
  22. ↑ 22,0 22,1 «Wikileaks co-founder Julian Assange arrested» (en anglès). BBC, 11-04-2019 [Consulta: 11 abril 2019]. Arxivat 2019-09-03 a Wayback Machine.
  23. ↑ Bachmann, Daniel Ryser-Republik / Yves. «Los detalles del caso Assange, según el investigador de la ONU: "Cuatro países se han coordinado para quemarle en la hoguera sin que nadie proteste"» (en castellà), 26-02-2020. Arxivat de l'original el 2021-08-13. [Consulta: 15 juliol 2021].
  24. ↑ 24,0 24,1 «US/UK: Drop charges and halt extradition of Julian Assange» (en anglès). Arxivat de l'original el 2024-07-12. [Consulta: 15 juliol 2021].
  25. ↑ 25,0 25,1 Glenda Kwek "Magnet for trouble: how Assange went from simple island life to high-tech public enemy number one," Arxivat 2016-01-30 a Wayback Machine. The Sydney Morning Herald, 8 December 2010. Retrieved 16 March 2014.
  26. ↑ "Wikileaks founder Julian Assange a born and bred Queenslander," Arxivat 2012-04-18 a Wayback Machine. The Courier-Mail, 29 July 2010. Retrieved 16 March 2014.
  27. ↑ "Family notices," Arxivat 2024-07-12 a Wayback Machine. The Sydney Morning Herald, 10 March 1951. Retrieved 17 March 2014.
  28. ↑ Leigh i Harding, 2013, p. 34.
  29. ↑ 29,0 29,1 Richard Guilliatt, "For John Shipton, the Wikileaks Party isn't just a political cause," Arxivat 2015-02-22 a Wayback Machine. The Australian, 15 June 2013. Retrieved 16 March 2014.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 Robert Manne «The cypherpunk revolutionary: Julian Assange». The Monthly, 3-2011 [Consulta: 16 març 2014]. «By the time he was addressing audiences worldwide, his 'father'—which Assange informed me is an amalgam of Brett Assange and John Shipton, created to protect their identities» Arxivat 11 de març 2022 a Wayback Machine.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 31,5 31,6 31,7 Raffi Khatchadourian, "No secrets: Julian Assange's mission for total transparency," Arxivat 2012-09-04 at Archive.is The New Yorker, 7 June 2010. Retrieved 16 March 2014.
  32. ↑ "The secret life of Julian Assange," Arxivat 2013-06-17 a Wayback Machine. CNN, 2 December 2010. Retrieved 16 March 2014.
  33. ↑ 33,0 33,1 Dominic Feain, "WikiLeaks founder's Lismore roots," Arxivat 2011-10-05 a Wayback Machine. Northern Star, 29 July 2010. Retrieved 16 March 2014.
  34. ↑ «Julian Assange: 'We just kept moving'», 23-09-2011. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2011. [Consulta: 28 juliol 2018].
  35. ↑ Leigh i Harding, 2013, p. 37-38.
  36. ↑ Massimo Calabresi, "WikiLeaks' war on secrecy: truth's consequences," Arxivat 2016-02-25 a Wayback Machine.. Time, 2 December 2010. Retrieved 16 March 2014.
  37. ↑ 37,0 37,1 Hans Ulrich Obrist, "In conversation with Julian Assange, Part I," Arxivat 2011-05-07 a Wayback Machine. e-flux, May 2011. Retrieved 14 March 2014.
  38. ↑ Andrew O'Hagan, "Ghosting: Julian Assange," Arxivat 2014-03-02 a Wayback Machine. London Review of Books, vol. 36, no. 5 (6 March 2014), pp. 5–26. Retrieved 15 March 2014.
  39. ↑ "Jeremy Geia first Australian to interview Assange," Arxivat 2014-01-26 a Wayback Machine. Gilimbaa, 24 October 2012. Retrieved 16 March 2014.
  40. ↑ «Revelaciones en WikiLeaks documentan crímenes tolerados por EU en Iraq» (en castellà). CNN Mèxic, 22-10-2010. Arxivat de l'original el 2010-11-29. [Consulta: 1r desembre 2010].
  41. ↑ Frazer Pearce, "Assange studied at CQU," Arxivat 2010-12-20 a Wayback Machine., The Morning Bulletin, 18 December 2010. Retrieved 16 March 2014.
  42. ↑ "Meet the Aussie behind Wikileaks," Arxivat 2018-07-28 a Wayback Machine. Stuff, 7 August 2008. Retrieved 21 March 2014. First published in The Sydney Morning Herald.
  43. ↑ 43,0 43,1 Sarah Whyte, "Driven to dissent—like father, like son," Arxivat 2017-11-13 a Wayback Machine. The Sydney Morning Herald, 6 December 2010. Retrieved 21 March 2014.
  44. ↑ Nick Johns-Wickberg, "Daniel Assange: I never thought WikiLeaks would succeed," Arxivat 2010-12-08 a Wayback Machine. Crikey, 17 September 2010. Retrieved 18 March 2014.
  45. ↑ "Assange fears for his children's safety," Arxivat 2013-10-24 a Wayback Machine. News Online, 30 September 2012. Retrieved 18 March 2014.
  46. ↑ «Julian Assange: "En m'accueillant, la France accomplirait un geste humanitaire"», 03-07-2015. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2015. [Consulta: 8 juliol 2015].
  47. ↑ 47,0 47,1 Suelette Dreyfus, Underground: Tales of Hacking, Madness and Obsession on the Electronic Frontier Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., with research by Julian Assange (Sydney: Random House, 1997).
  48. ↑ Weinberger, Sharon. «Who is behind WikiLeaks?» (en anglès). AOL News, 07-04-2010. Arxivat de l'original el 18 de desembre 2010. [Consulta: 29 abril 2016].
  49. ↑ Kerr, Andrew. «Scottish devolution referendum: The birth of a parliament» (en anglès). BBC, 08-09-2017. Arxivat de l'original el 29 de juny 2022. [Consulta: 12 juliol 2024].
  50. ↑ 50,0 50,1 Bernard Lagan, "International man of mystery," Arxivat 2016-01-30 a Wayback Machine. The Sydney Morning Herald, 10 April 2010. Retrieved 17 March 2014.
  51. ↑ Leigh i Harding, 2013, p. 42.
  52. ↑ Richard Guilliatt, "Rudd Government blacklist hacker monitors police," Arxivat 2012-05-27 at Archive-It The Australian, 30 May 2009. Retrieved 17 March 2014.
  53. ↑ 53,0 53,1 Leigh, David; Harding, Luke. «Julian Assange: the teen hacker who became insurgent in information war» (en anglès). The Guardian, 30-01-2011. Arxivat de l'original el 16 de setembre 2016. [Consulta: 17 març 2014].
  54. ↑ Adrian Lowe, "For lonely teenager Assange, a computer was his only friend," Arxivat 2018-07-28 a Wayback Machine. The Sydney Morning Herald, 15 January 2011. Retrieved 31 March 2014.
  55. ↑ Lauren Wilson, "Assange's hacking offences laid bare," The Australian, 17 January 2011. Retrieved 31 March 2014.
  56. ↑ 56,0 56,1 56,2 Stuart Rintoul and Sean Parnell, "Julian Assange, wild child of free speech", Arxivat 2015-09-05 a Wayback Machine. The Australian, 11 December 2010. Retrieved 17 March 2014.
  57. ↑ Leigh i Harding, 2013, p. 44.
  58. ↑ Steve Butcher, "Assange helped our police catch child pornographers," Arxivat 2018-01-02 a Wayback Machine. The Age, 12 February 2011. Retrieved 17 March 2014.
  59. ↑ Suburbia Public Access Network. Arxivat 2018-07-11 a Wayback Machine. Retrieved 17 March 2014.
  60. ↑ Julian Assange, "Strobe v1.01 super optimised TCP port surveyor," Arxivat 2021-02-11 a Wayback Machine. Seclists.org, 9 March 1995. Retrieved 17 March 2014.
  61. ↑ "Strobe 1.06: A super optimised TCP port surveyor," Arxivat 2021-02-11 a Wayback Machine. HP-UX Porting and Archive Centre. Retrieved 17 March 2014.
  62. ↑ "Contributor profiles," Arxivat 2019-04-11 a Wayback Machine. Postgresql.org. Retrieved 29 November 2010.
  63. ↑ "PostgreSQL commits," Arxivat 2024-07-12 a Wayback Machine. Git.postgresql.org. Retrieved 17 March 2014.
  64. ↑ NNTPCache Mailing List. Arxivat 2016-10-07 a Wayback Machine. Retrieved 17 March 2014.
  65. ↑ Ryan Singel, "Immune to critics, secret-spilling WikiLeaks plans to save journalism ... and the world," Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine. Wired, 3 July 2008. Retrieved 17 March 2014.
  66. ↑ Suelette Dreyfus, The Idiot Savants' Guide to Rubberhose. Arxivat 2014-03-19 a Wayback Machine. Retrieved 17 March 2014.
  67. ↑ 67,0 67,1 67,2 Suelette Dreyfus, "Network: This is just between us (and the spies)," Arxivat 2019-05-09 a Wayback Machine. The Independent, 15 November 1999.
  68. ↑ Surfraw: Shell Users' Revolutionary Front Rage Against the Web. Arxivat 2018-05-17 a Wayback Machine. Retrieved 17 March 2014.
  69. ↑ Leigh i Harding, 2013, p. 45.
  70. ↑ Annabel Symington, "Exposed: Wikileaks' secrets," Arxivat 2014-06-16 a Wayback Machine. Wired, 1 September 2009. Retrieved 17 March 2014.
  71. ↑ 71,0 71,1 Julian Assange, Jacob Appelbaum, Andy Müller-Maguhn, and Jérémie Zimmermann, Cypherpunks: Freedom and the Future of the Internet (New York and London: OR Books, 2012).
  72. ↑ WikiLeaks' Advisory Board. Arxivat 2010-06-08 a Wayback Machine. WikiLeaks. Retrieved 17 March 2014.
  73. ↑ "Julian Assange answers your questions," Arxivat 2016-12-09 a Wayback Machine. The Guardian, 3 December 2010. Retrieved 17 March 2014.
  74. ↑ Hans Ulrich Obrist, "In conversation with Julian Assange, Part II," Arxivat 2016-04-02 a Wayback Machine. e-flux, 30 March 2008. Retrieved 18 March 2014.
  75. ↑ Julian Assange, "Julian Assange: 'I knew my life would never be the same'," Arxivat 2014-01-24 a Wayback Machine. The Independent, 22 September 2011. Retrieved 18 March 2014.
  76. ↑ Philip Shenon, "Wikileaks founder Julian Assange hunted by Pentagon over massive leak," Arxivat 2017-04-11 a Wayback Machine. The Daily Beast, 10 June 2010. Retrieved 18 March 2014.
  77. ↑ Karhula, Päivikki. «What is the effect of WikiLeaks for Freedom of Information?». International Federation of Library Associations and Institutions, 05-10-2012. Arxivat de l'original el 30 de juny 2012. [Consulta: 11 octubre 2012].
  78. ↑ Editors, The «WikiLeaks – The New York Times». Topics.nytimes.com, 16-08-2012 [Consulta: 24 agost 2012]. Arxivat 16 de setembre 2012 at Archive.is
  79. ↑ Der Spiegel - Interview with Julian Assange: 'We Are Drowning in Material' Arxivat 2024-07-12 a Wayback Machine., 20 July 2015
  80. ↑ Leaks by Year Arxivat 2024-07-12 a Wayback Machine., WikiLeaks. Retrieved 15 March 2014.
  81. ↑ Greg Mitchell, The Age of WikiLeaks: From Collateral Murder to Cablegate (and Beyond), (Nova York: Sinclair Books, 2011), ch. 1.
  82. ↑ «El Pentágono se prepara para una nueva filtración de Wikileaks sobre Irak» (en castellà). RTVE, 16-10-2010. Arxivat de l'original el 2024-03-27. [Consulta: 12 juliol 2024].
  83. ↑ «Julian Assange, el incordio del Pentágono – Video» (en castellà). El País, 23-10-2010. Arxivat de l'original el 2024-07-12. [Consulta: 1r desembre 2010].
  84. ↑ «Suecia reabre el caso contra el fundador de Wikileaks por violación» (en castellà). La Vanguardia, 01-09-2010. Arxivat de l'original el 2024-07-12. [Consulta: 1r desembre 2010].
  85. ↑ «Suecia rechaza el permiso de residencia solicitado por Julian Assange» (en castellà). Europa Press, 18-10-2010. Arxivat de l'original el 2010-11-21. [Consulta: 1r desembre 2010].
  86. ↑ «El Pentágono permanece en alerta tras la publicación de las filtraciones de Wikileaks» (en castellà). El País, 23-10-2010. Arxivat de l'original el 2024-07-12. [Consulta: 1r desembre 2010].
  87. ↑ Elola, Joseba. «Cita secreta con el hombre que hace temblar al Pentágono» (en castellà). El País, 24-10-2010. Arxivat de l'original el 2010-12-11. [Consulta: 1r desembre 2010].
  88. ↑ "WikiLeaks acting illegally, says Gillard," Arxivat 2024-05-15 a Wayback Machine. Sydney Morning Herald, 2 December 2010. Retrieved 17 March 2014.
  89. ↑ Dylan Welch, "Julian Assange has committed no crime in Australia: AFP," Arxivat 2017-12-03 a Wayback Machine. The Sydney Morning Herald, 17 December 2010. Retrieved 17 March 2014.
  90. ↑ Ewen MacAskill, "Julian Assange like a hi-tech terrorist, says Joe Biden," Arxivat 2013-09-10 a Wayback Machine. The Guardian, 20 December 2010. Retrieved 17 March 2014.
  91. ↑ Tom Curry, "McConnell optimistic on deals with Obama," Arxivat 2018-08-21 a Wayback Machine. NBC News, 5 December 2010. Retrieved 17 March 2014. Senate Minority Leader Mitch McConnell.
  92. ↑ Shane D'Aprile, "Gingrich: Leaks show Obama administration 'shallow,' 'amateurish'," Arxivat 2010-12-08 a Wayback Machine. The Hill, 5 December 2010. Retrieved 17 March 2014. Former House Speaker Newt Gingrich.
  93. ↑ Martin Beckford, "Sarah Palin: hunt WikiLeaks founder like al-Qaeda and Taliban leaders," Arxivat 2018-06-14 a Wayback Machine. The Daily Telegraph, 30 November 2010. Retrieved 17 March 2014. Former Vice-Presidential candidate and Fox News commentator Sarah Palin.
  94. ↑ Kathleen Troia McFarland, "Yes, WikiLeaks is a terrorist organization and the time to act is now" Arxivat 2015-03-31 a Wayback Machine., Fox News, 30 November 2010. Retrieved 17 March 2014. Fox News commentator and former Pentagon advisor Kathleen Troia McFarland.
  95. ↑ Smith, Charlie. «Flanagan regrets WikiLeaks assassination remark». CBC News, 01-12-2010. Arxivat de l'original el 20 de març 2014. [Consulta: 17 març 2014].
  96. ↑ "Fox News' Bob Beckel calls for 'Ilegally' [sic] killing Assange: 'A dead man can't leak stuff'," The Huffington Post, 7 December 2012. Retrieved 17 March 2014. Fox News commentator Bob Beckel.
  97. ↑ Haroon Sidiqqui and Matthew Weaver, "US embassy cables culprit should be executed, says Mike Huckabee," Arxivat 2024-07-12 a Wayback Machine. The Guardian, 1 December 2010. Retrieved 17 March 2014. Former Governor of Arkansas and Fox News commentator Mike Huckabee.
  98. ↑ Amy Davidson, "Michael Grunwald and the Assange precedent problem," The New Yorker, 18 August 2013. Retrieved 17 March 2014. Time correspondent Michael Grunwald.
  99. ↑ "President Lula shows support for Wikileaks," Arxivat 2019-01-13 a Wayback Machine. YouTube, 9 December 2010. Retrieved 17 March 2014.
  100. ↑ "Wikileaks: Brazil President Lula backs Julian Assange," Arxivat 2018-10-21 a Wayback Machine. BBC News, 10 December 2010. Retrieved 10 December 2010.
  101. ↑ "When Wikileaks founder Julian Assange met Ecuadorean president Rafael Correa Arxivat 2018-07-28 a Wayback Machine.". The Daily Telegraph. 20 June 2012.
  102. ↑ 'Russia: Julian Assange deserves a Nobel Prize' ," Arxivat 2018-07-29 a Wayback Machine. The Jerusalem Post, 12 November 2010.
  103. ↑ Harding, Luke. «Julian Assange should be awarded Nobel peace prize, suggests Russia» (en anglès). The Guardian, 09-12-2010. [Consulta: 17 març 2014].
  104. ↑ "Jeremy Corbyn: “I think we have to think in terms of the disillusioned who didn't vote” Arxivat 2018-07-29 a Wayback Machine.". New Statesman. 29 July 2015.
  105. ↑ "Podemos denuncia en Londres la "terrible persecución" que sufre Assange Arxivat 2016-08-16 a Wayback Machine.". Terra España. 8 November 2014.
  106. ↑ Nebehay, Stephanie «UN rights boss concerned at _targeting of WikiLeaks». Reuters, 09-12-2010. Arxivat 26 de gener 2011 a Wayback Machine.
  107. ↑ "Assange recognizes Argentine support Arxivat 2016-01-30 a Wayback Machine.". Buenos Aires Herald. 24 September 2012.
  108. ↑ "Craig Murray and Tariq Ali speak in support of WikiLeaks' Julian Assange outside Ecuadorean embassy," Arxivat 2015-12-13 a Wayback Machine. Democracy Now!, 20 August 2012. Retrieved 21 March 2014.
  109. ↑ James Ball, "WikiLeaks supporters plan US foundation to restore funding," Arxivat 2014-01-06 a Wayback Machine. Support Julian Assange Website, 20 April 2012. Retrieved 21 March 2014.
  110. ↑ "Whistleblower Daniel Ellsberg: Julian Assange is not a terrorist," Arxivat 2018-07-29 a Wayback Machine. Democracy Now!, 31 December 2010. Retrieved 17 March 2014.
  111. ↑ "Ex-intelligence officers, others see plusses in WikiLeaks disclosures," Arxivat 2018-07-28 a Wayback Machine. Institute for Public Accuracy, Media Release, 7 December 2010. Retrieved 17 March 2014.
  112. ↑ "Julian Assange: sign the petition," Arxivat 2018-07-28 a Wayback Machine. GetUp! Action for Australia, 2012. Retrieved 21 March 2014.
  113. ↑ John Pilger, "The war on WikiLeaks: a John Pilger investigation and interview with Julian Assange," Arxivat 2021-01-28 a Wayback Machine. John Pilger Website, 13 January 2011. Retrieved 19 March 2014.
  114. ↑ John Pilger, "WikiLeaks is a rare truth-teller. Smearing Julian Assange is shameful," Arxivat 2021-01-17 a Wayback Machine. John Pilger Website, 14 February 2013. Retrieved 19 March 2014.
  115. ↑ 115,0 115,1 "'Angry' Julian Assange starts fifth year living in Ecuador’s London embassy". The Guardian. 19 June 2016.
  116. ↑ "Film-maker Michael Moore visits Julian Assange at embassy". Belfast Telegraph. 10 July 2016.
  117. ↑ "Julian Assange's guardian angel," Arxivat 2016-12-02 a Wayback Machine. The Daily Beast, 2 November 2011. Retrieved 21 March 2014.
  118. ↑ Charles M. Sennott, "A bold stand in support: Vaughan Smith on Julian Assange," Arxivat 2016-06-10 a Wayback Machine. Global Post, 15 July 2012. Retrieved 17 March 2014.
  119. ↑ Michael Moore and Oliver Stone, "WikiLeaks and free speech," Arxivat 2013-05-11 a Wayback Machine. The New York Times, 21 August 2012. Retrieved 17 March 2014.
  120. ↑ Ray McGovern, "Julian Assange honored at London press conference," Arxivat 2010-10-28 a Wayback Machine. The Real News, 25 October 2010. Retrieved 19 March 2014.
  121. ↑ Sylvie Kauffmann, "WikiLeaks: défis et limites de la transparence," Arxivat 2018-07-29 a Wayback Machine. Le Monde, 24 December 2010. Retrieved 17 March 2014.
  122. ↑ "Assange named Le Monde Man of the Year," Arxivat 2019-06-07 a Wayback Machine. ABC News, 24 December 2010. Retrieved 17 March 2014.
  123. ↑ Megan Friedman, "Julian Assange: readers' choice for Time’s person of the year 2010," Arxivat 2013-10-27 a Wayback Machine. Time Newsfeed, 13 December 2010. Retrieved 17 March 2014.
  124. ↑ Barton Gellman, "Runners-Up Julian Assange," Arxivat 2018-07-18 a Wayback Machine. Time, 15 December 2010. Retrieved 17 March 2014.
  125. ↑ Paul Sonne, "Assange memoir sold in U.S., U.K.," The Wall Street Journal, 27 December 2010. Retrieved 16 March 2014.
  126. ↑ Ravi Somaiya, "WikiLeaks founder signs book deal," The New York Times, 27 December 2010. Retrieved 16 March 2014.
  127. ↑ Kevin Dolak, "Julian Assange signs $1.3 million book deal," Arxivat 2018-07-29 a Wayback Machine. ABC News, 26 December 2010. Retrieved 16 March 2014.
  128. ↑ Nick Squires, "WikiLeaks: Julian Assange crowned 'Rock Star of the Year' by Italian Rolling Stone," Arxivat 2018-07-29 a Wayback Machine. The Daily Telegraph, 14 December 2010. Retrieved 19 March 2014.
  129. ↑ "Julian Assange to run for Australian senate", The Guardian, 17 March 2012. Retrieved 18 March 2014.
  130. ↑ Misha Schubert, "Assange on the run ... for the Senate," Arxivat 2017-12-04 a Wayback Machine. The Sydney Morning Herald, 18 March 2012. Retrieved 18 March 2014.
  131. ↑ Erlanger, Jo Becker, Steven; Schmitt, Eric «How Russia Often Benefits When Julian Assange Reveals the West's Secrets». The New York Times, 31-08-2016 [Consulta: 6 gener 2017]. Arxivat 26 de juliol 2019 a Wayback Machine.
  132. ↑ "Kissinger Cables: Wikileaks publishes 1.7m US diplomatic documents from 1970s," Arxivat 2017-12-03 a Wayback Machine. The Daily Telegraph, 8 April 2013. Retrieved 22 March 2014.
  133. ↑ Michael Safi & Hannah Jane Parkinson «Kim Dotcom accuses New Zealand government of mass spying – live updates». The Guardian, 15-09-2014. Arxivat 7 de gener 2017 a Wayback Machine.
  134. ↑ Isabel Hayes, "Julian Assange awarded Sydney peace medal," Arxivat 2014-01-06 a Wayback Machine. The Sydney Morning Herald, 2 February 2011. Retrieved 17 March 2014.
  135. ↑ "Word mark Number 009734096: Julian Assange," Arxivat 2013-10-22 a Wayback Machine. Markify. Application filed 14 February 2011, trademark registered 23 June 2011. Retrieved 16 March 2014.
  136. ↑ Josh Halliday, "WikiLeaks founder Julian Assange applies to trademark his name," The Guardian, 28 February 2011. Retrieved 16 March 2014.
  137. ↑ Patrick Barkham, "Why is Julian Assange trademarking his name?" The Guardian, 1 March 2011. Retrieved 16 March 2014.
  138. ↑ "Journalists' union shows support for Assange," Arxivat 2019-04-20 a Wayback Machine. ABC News, 23 December 2010. Retrieved 17 March 2014.
  139. ↑ Alex Massie, "Yes, Julian Assange is a journalist," Arxivat 2014-03-19 a Wayback Machine. The Spectator, 2 November 2010. Retrieved 17 March 2014.
  140. ↑ "Star lawyer Alan Dershowitz: Assange is a new kind of journalist," Der Spiegel, 22 February 2011. Retrieved 17 March 2014.
  141. ↑ Jason Deans, "Julian Assange wins Martha Gellhorn journalism prize," Arxivat 2024-07-12 a Wayback Machine. The Guardian, 2 June 2011. Retrieved 17 March 2014.
  142. ↑ Joel Gunter, "Julian Assange wins Martha Gellhorn Prize for Journalism," Arxivat 2018-07-14 a Wayback Machine. Journalism.co.uk, 2 June 2011. Retrieved 17 March 2014.
  143. ↑ Glenn Greenwald, "WikiLeaks wins major journalism award in Australia," Arxivat 2018-07-29 a Wayback Machine. Salon, 27 November 2011. Retrieved 17 March 2014.
  144. ↑ Margaret Simons, "Walkley Awards decide Julian Assange is a journalist," Arxivat 2018-07-29 a Wayback Machine. Crikey, 28 November 2011. Retrieved 17 March 2014.
  145. ↑ «Julian Assange: The Cry of Blood» (en anglès). Mars Group Kenya. Arxivat de l'original el 2010-12-14. [Consulta: 1r desembre 2010].
  146. ↑ Dan Nystedt, "Wikileaks leader talks of courage and wrestling pigs," Arxivat 2014-03-19 a Wayback Machine. Computerworld, 27 October 2009. Retrieved 17 March 2014.
  147. ↑ Philip Dorling, "Are Assange's fears justified?" The Sydney Morning Herald, 23 June 2012. Retrieved 15 March 2014.
  148. ↑ Glenn Greeenwald, "FBI serves grand jury subpoena likely relating to WikiLeaks". Arxivat 2018-07-27 a Wayback Machine. Salon. 27 April 2011. Retrieved 15 March 2014.
  149. ↑ Glenn Greeenwald, "WikiLeaks grand jury investigation widens". Arxivat 2011-09-27 a Wayback Machine. Salon. 9 June 2011. Retrieved 15 March 2014.
  150. ↑ "Fw: Assange-Manning Link Not Key to WikiLeaks Case, 2011-01-26," Arxivat 2018-11-07 a Wayback Machine. WikiLeaks. Retrieved 16 March 2014.
  151. ↑ Mark Hosenball, "Despite Assange claims, U.S. has no current case against him". Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine. Reuters, 22 August 2012. Retrieved 28 March 2014.
  152. ↑ Sari Horwitz, "Assange not under sealed indictment, U.S. officials say", Arxivat 2022-10-27 a Wayback Machine. The Washington Post. 18 November 2013. Retrieved 15 March 2014.
  153. ↑ Kim Zetter, "Jolt in WikiLeaks case: Feds found Manning-Assange chat logs on laptop," Arxivat 2014-02-08 a Wayback Machine. Wired, 19 December 2011. Retrieved 15 March 2014.
  154. ↑ Ellen Nakashima, "Bradley Manning case: Investigators show evidence of WikiLeaks link, Assange chats," Arxivat 2014-04-05 a Wayback Machine. The Washington Post, 20 December 2011. Retrieved 16 March 2014.
  155. ↑ Gretchen Gavett "New evidence of Assange-Manning link," Arxivat 2014-07-08 a Wayback Machine. PBS, 19 December 2011. Retrieved 15 March 2014.
  156. ↑ "Interview Julian Assange," Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine. Frontline, PBS, 4 April 2011. Retrieved 16 March 2014. The interview is also available at WikiLeaks. Arxivat 2019-03-25 a Wayback Machine. Retrieved 16 March 2014.
  157. ↑ David Usborne, "Bradley Manning court-martial hears 'evidence of online chats' with Wikileaks founder Julian Assange". Arxivat 2015-09-25 a Wayback Machine. The Independent (London). 12 June 2013. Retrieved 15 March 2014.
  158. ↑ Adam Klasfield, "The only chats recovered between Pfc. Bradley Manning and an online chat buddy," Courthouse News Service, 12 June 2013. Retrieved 15 March 2014
  159. ↑ David Carr and Ravi Somaiya, "Assange, back in news, never left U.S. radar", Arxivat 2013-11-27 a Wayback Machine. The New York Times, 24 June 2013. Retrieved 15 March 2014.
  160. ↑ Philip Dorling, "Assange _targeted by FBI probe, US court documents reveal," Arxivat 2018-07-25 a Wayback Machine. The Sydney Morning Herald, 20 May 2014. Retrieved 29 August 2014.
  161. ↑ Snowden Documents Reveal Covert Surveillance and Pressure Tactics Aimed at Wikileaks and Its Supporters Arxivat 2023-02-04 a Wayback Machine., 18 February 2014
  162. ↑ U.S. Urges Allies to Crack Down on WikiLeaks Arxivat 2017-04-09 a Wayback Machine., 10 August 2010
  163. ↑ WikiLeaks Statement: "Google hands data to US Government in WikiLeaks espionage case" Arxivat 2019-04-22 a Wayback Machine., 26 January 2015
  164. ↑ «Manning v. U.S. Department of Justice and FBI» (en anglès). Arxivat de l'original el 12 de juliol 2024.
  165. ↑ CNN, Evan Perez, Pamela Brown, Shimon Prokupecz and Eric Bradner. «Sources: US prepares charges against WikiLeaks' Assange». Arxivat de l'original el 2018-07-29. [Consulta: 29 juliol 2018].
  166. ↑ Addley, Esther «Julian Assange has had his human rights violated, says Ecuador foreign minister». The Guardian [Londres], 17-08-2014 [Consulta: 18 agost 2014]. Arxivat 12 de juliol 2024 a Wayback Machine.
  167. ↑ «Explained: Assange to be interviewed over sexual assault allegations», 14-11-2016. Arxivat de l'original el 2023-04-20. [Consulta: 29 juliol 2018].
  168. ↑ NPR «Prosecutors Question Julian Assange Over Sex-Crime Accusations». the two-way. NPR. © 2016 npr, 14-11-2016 [Consulta: 14 novembre 2016]. Arxivat 14 de novembre 2016 a Wayback Machine.
  169. ↑ Hawley, Caroline «Assange Assault Inquiry to Be Dropped». BBC News, 12-08-2015. Arxivat 29 de setembre 2018 a Wayback Machine.
  170. ↑ "Wikileaks' Assange inquiry by Sweden 'improper'." Arxivat 2023-03-04 a Wayback Machine. BBC News, 8 February 2011. Retrieved 31 March 2014.
  171. ↑ Nick Davies, "10 days in Sweden: the full allegations against Julian Assange," Arxivat 2016-12-09 a Wayback Machine. The Guardian, 17 December 2010. Retrieved 16 March 2014.
  172. ↑ David Allen Green, "The legal mythology of the extradition of Julian Assange," Arxivat 2014-03-13 a Wayback Machine. New Statesman, 3 September 2012. Retrieved 13 March 2014.
  173. ↑ Anya Palmer, "Why doesn't Sweden interview Assange in London?" Blogpost. Retrieved 13 March 2014.
  174. ↑ «Julian Assange: Sweden drops rape investigation». BBC News, 19-05-2017 [Consulta: 19 maig 2017]. Arxivat 19 de maig 2017 a Wayback Machine.
  175. ↑ ; Travis, Alan «Swedish prosecutors drop Julian Assange rape investigation». The Guardian, 19-05-2017 [Consulta: 19 maig 2017]. Arxivat 19 de maig 2017 a Wayback Machine.
  176. ↑ Andrew Hough, "Julian Assange: WikiLeaks founder seeks political asylum from Ecuador" Arxivat 2018-07-24 a Wayback Machine.. The Daily Telegraph (London). 19 June 2012. Retrieved 18 March 2014.
  177. ↑ Alexandra Topping, Shiv Malik, and David Batty, "Julian Assange requests asylum at Ecuador embassy". Arxivat 2021-04-15 a Wayback Machine. The Guardian (London). 20 June 2012. Retrieved 18 March 2014.
  178. ↑ Donna Bowater, "WikiLeaks founder Julian Assange to remain in Ecuadorian Embassy". Arxivat 2018-07-29 a Wayback Machine. The Daily Telegraph (London). 29 June 2012. Retrieved 18 March 2014.
  179. ↑ "Julian Assange asylum bid: ambassador flies into Ecuador for talks with President Correa". Arxivat 2024-06-26 a Wayback Machine. The Daily Telegraph (London). 23 June 2012. Retrieved 19 March 2014.
  180. ↑ "Declaración del Gobierno de la República del Ecuador sobre la solicitud de asilo de Julian Assange", Comunicado No. 042, Ministry of Foreign Affairs, Trade and Integration of Ecuador, 2012. Retrieved 18 March 2014.
  181. ↑ Lee Ferran and Raisa Bruner, "Ecuador grants WikiLeaks founder Julian Assange political asylum", Arxivat 2018-07-29 a Wayback Machine. ABC News, 16 August 2012. Retrieved 18 March 2014.
  182. ↑ "Julian Assange: Ecuador grants WikiLeaks founder asylum", Arxivat 2018-06-21 a Wayback Machine. BBC News, 16 August 2012. Retrieved 18 March 2014.
  183. ↑ "U.K.: WikiLeaks' Assange won't be allowed to leave", Arxivat 2012-08-16 a Wayback Machine. CBS News, 16 August 2012. Retrieved 18 March 2014.
  184. ↑ «Statement of the Government of the Republic of Ecuador on the asylum request of Julian Assange». Arxivat de l'original el 15 de juny 2013. [Consulta: 8 juliol 2015].
  185. ↑ "Julian Assange row: Ecuador backed by South America". Arxivat 2018-09-26 a Wayback Machine. BBC News. 20 August 2012. Retrieved 18 March 2014.
  186. ↑ "Julian Assange: UK embassy 'threat' angers South American leaders". The Guardian (London). 20 August 2012. Retrieved 18 March 2014.
  187. ↑ "American states back Ecuador over Assange", Google News (Agence France-Presse), 25 August 2012. Retrieved 18 March 2014.
  188. ↑ "OAS urges Ecuador, Britain to end row peacefully" Arxivat 2012-08-30 a Wayback Machine.. Xinhua News Agency (Beijing). 25 August 2012. Retrieved 18 March 2014.
  189. ↑ Nathan Gill and Randy Woods, "Correa says Assange may stay in Ecuador embassy indefinitely", Bloomberg Businessweek, 18 August 2012. Retrieved 18 March 2014. Arxivat 2012-08-21 a Wayback Machine.
  190. ↑ "Ricardo Patiño: Ecuador 'acts on principles'," Arxivat 2012-08-26 a Wayback Machine. Al Jazeera, 26 August 2012. Retrieved 18 March 2014.
  191. ↑ "Ecuadorians rally behind Assange asylum bid," Arxivat 2012-08-22 a Wayback Machine. Al Jazeera, 21 August 2012. Retrieved 18 March 2014.
  192. ↑ "Full transcript of Julian Assange's speech outside Ecuador's London embassy" Arxivat 2017-07-04 a Wayback Machine.. The Independent (London). 19 August 2012. Retrieved 18 March 2014.
  193. ↑ "Julian Assange urges US to end WikiLeaks 'witch-hunt'," Arxivat 2018-08-22 a Wayback Machine. BBC News, 19 August 2012. Retrieved 18 March 2014.
  194. ↑ "'Do some research!' Christine Assange steamrolls Western journalism," Arxivat 2018-07-29 a Wayback Machine.. Russia Today, 21 August 2012. Retrieved 18 March 2014.
  195. ↑ "US denies 'wild' Julian Assange witch-hunt claim," Herald Sun, 21 August 2012. Retrieved 18 March 2014.
  196. ↑ 197,0 197,1 "Professor Tricia David and other sureties for Julian Assange," Arxivat 2014-03-20 a Wayback Machine. Westminster Magistrates' Court, 8 October 2012. Retrieved 18 March 2014.
  197. ↑ "Julian Assange: Bail cash decision delayed," Arxivat 2022-06-21 a Wayback Machine. BBC News, 3 October 2012. Retrieved 18 March 2014.
  198. ↑ Atika Shubert, "Embassy life like 'a space station,' Assange says," Arxivat 2014-03-19 a Wayback Machine. CNN, 26 October 2012. Retrieved 18 March 2014.
  199. ↑ Ben Child, "Oliver Stone meets Julian Assange and criticises new WikiLeaks films," Arxivat 2016-12-28 a Wayback Machine. The Guardian, 11 April 2013. Retrieved 18 March 2014.
  200. ↑ Alexandra Valencia, "Ecuador says UK violating human rights of WikiLeaks' Assange," Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine. Reuters, 29 May 2013. Retrieved 18 March 2014.
  201. ↑ Pearse, Damien «Julian Assange can be arrested in Ecuador embassy, UK warns». The Guardian [Londres], 16-08-2012 [Consulta: 16 gener 2016]. Arxivat 1 de gener 2017 a Wayback Machine.
  202. ↑ "Julian Assange: Police end guard at Wikileaks founder's embassy refuge". Arxivat 2022-06-23 a Wayback Machine. BBC News. 12 October 2015.
  203. ↑ «Bolivia Accuses Assange of Putting Evo Morales' Life at Risk». teleSUR, 13-04-2015. Arxivat 16 April 2015[Date mismatch] a Wayback Machine.
  204. ↑ Democracy Now: Assange on the Untold Story of the Grounding of Evo Morales' Plane During Edward Snowden Manhunt Arxivat 2024-07-12 a Wayback Machine., 28 May 2015
  205. ↑ 206,0 206,1 «Julian Assange: 'En m'accueillant, la France accomplirait un geste'» (en francès). Le Monde [París], 03-07-2015. Arxivat 3 de juliol 2015 at Archive.is
  206. ↑ 207,0 207,1 207,2 «Julian Assange denies making asylum request that was refused by France». The Guardian [Londres], 04-07-2015. Arxivat 12 de juliol 2024 a Wayback Machine.
  207. ↑ «France rejects Julian Assange's asylum request». The Guardian [Londres], 03-07-2015. Arxivat 15 de desembre 2016 a Wayback Machine.
  208. ↑ Britain's top human rights lawyer who represented Julian Assange and worked alongside George Clooney’s wife Amal dies in apparent suicide Arxivat 2018-07-29 a Wayback Machine., Neil Syson, 21 April 2016 (The Sun)
  209. ↑ William McLennan. «Concerns raised over hospital's treatment of 'brilliant' barrister who was hit by train». Camden New Journal, 19-08-2016. Arxivat de l'original el 21 d’agost 2016. [Consulta: 29 juliol 2018].
  210. ↑ Inquest rules that death of Julian Assange's lawyer, John Jones QC, was not 'suicide', opening door to law suits WikiLeaks tweet, 21 August 2016 (Twitter.com)
  211. ↑ Man jumps wall at embassy holding Assange Arxivat 2017-05-02 a Wayback Machine., Press Association, 22 August 2016 ([news.com.au Australian News website])
  212. ↑ «If Obama grants Manning clemency». Twitter, 15-09-2016. Arxivat de l'original el 23 de desembre 2016. [Consulta: 29 juliol 2018].
  213. ↑ «Obama commutes Chelsea Manning sentence» (en anglès). BBC News, 17-01-2017 [Consulta: 17 gener 2017]. Arxivat 17 de gener 2017 a Wayback Machine.
  214. ↑ «Obama's Last News Conference: Full Transcript and Video». The New York Times, 18-01-2017 [Consulta: 21 juliol 2017]. Arxivat 19 de gener 2017 a Wayback Machine.
  215. ↑ «Assange lawyer: Manning commutation doesn't meet extradition offer's conditions». The Hill, 18-01-2017 [Consulta: 21 juliol 2017].
  216. ↑ Shubailai, Nadine. «Chelsea Manning released: The past 'is only my starting point, not my final destination'». ABC News, 17-05-2017. Arxivat de l'original el 29 de juliol 2018. [Consulta: 29 juliol 2018].
  217. ↑ «Julian Assange emerges on embassy balcony to say he will not 'forgive or forget' as Swedish rape investigation is dropped». The Telegraph, 19-05-2017 [Consulta: 21 juliol 2017]. Arxivat 25 April 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
  218. ↑ Couts, Andrew. «WikiLeaks publishes more Podesta emails after Ecuador cuts Assange's Internet». The Daily Dot. Arxivat de l'original el 23 d’octubre 2016. [Consulta: 23 octubre 2016].
  219. ↑ Bennett, Cory. «Ecuador admits restricting Internet access for WikiLeaks over election meddling». Politico. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2016. [Consulta: 23 octubre 2016].
  220. ↑ «Julian Assange: "Donald? It's a change anyway"». The Greanville Post. Arxivat de l'original el 2016-12-30. [Consulta: 29 juliol 2018].
  221. ↑ «Who is Reality Winner? Accused leaker wanted to 'resist' Trump». Fox News, 06-06-2017. Arxivat de l'original el 6 de juny 2017. [Consulta: 29 juliol 2018].
  222. ↑ «WikiLeaks offers $10,000 to get Intercept reporter fired». The Hill, 06-06-2017. Arxivat de l'original el 8 de juny 2017. [Consulta: 29 juliol 2018].
  223. ↑ «Wikileaks' Julian Assange tweets support for NSA 'whistleblower' Reality Leigh Winner». Daily Express, 06-06-2017. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2017. [Consulta: 29 juliol 2018].
  224. ↑ «Ecuador cuts WikiLeaks founder Assange's internet at embassy». The Washington Post, 28-03-2018. Arxivat de l'original el 5 de gener 2019. [Consulta: 28 març 2018].
  225. ↑ ; Kirchgaessner, Stephanie; Harding, Luke«Revealed: Ecuador spent millions on spy operation for Julian Assange». The Guardian, 15-05-2018. Arxivat de l'original el 29 de maig 2024. [Consulta: 15 maig 2018].
  226. ↑ Surroca, Bernat. «Julian Assange s'enfronta a l'extradició». Nació Digital, 24-02-2020. [Consulta: 3 desembre 2020].
  227. ↑ «El Regne Unit no entregarà Julian Assange a la justícia dels Estats Units», 04-01-2021. Arxivat de l'original el 2021-01-05. [Consulta: 5 gener 2021].
  228. ↑ Oddur Þeyr Alexandersson, Bjartmar; Hrafn Jónsson, Gunnar «Key witness in Assange case admits to lies in indictment» (en anglès). Stundin, 26-06-2021. Arxivat de l'original el 28 de juny 2021 [Consulta: 29 juny 2021].
  229. ↑ «La justícia britànica presenta formalment l'ordre d'extradició de Julian Assange». Arxivat de l'original el 2022-04-20. [Consulta: 21 abril 2022].
  230. ↑ Jiménez, Miguel «Julian Assange, fundador de Wikileaks, llega a un acuerdo con Estados Unidos para quedar en libertad». EL PAÍS, 24-06-2024 [Consulta: 25 juny 2024]. Arxivat 24 de juny 2024 a Wayback Machine.
  231. ↑ Pilkington, Ed. «Julian Assange released from prison, WikiLeaks says, after striking deal with US justice department» (en anglès). The Guardian, 25-06-2024. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2024. [Consulta: 25 juny 2024].
  232. ↑ «Julian Assange, en llibertat després d'arribar a un acord amb la justícia dels Estats Units». 324, 25-06-2024 [Consulta: 25 juny 2024]. Arxivat 25 de juny 2024 a Wayback Machine.
  233. ↑ "Britain, Sweden should accept ruling on Julian Assange: UN High Commissioner for Human Rights" Arxivat 2018-06-28 a Wayback Machine.. Firstpost (India). 6 February 2016.
  234. ↑ The Working Group on Arbitrary Detention Deems the deprivation of liberty of Mr. Julian Assange as arbitrary Arxivat 2017-01-11 a Wayback Machine.. The Office of the United Nations High Commissioner for Human Rights (OHCHR). 5 February 2016.
  235. ↑ «UK, Sweden reject UN ruling on Assange» (en anglès). Sky News, 05-02-2016. Arxivat de l'original el 5 de febrer 2016. [Consulta: 11 novembre 2022].
  236. ↑ Hammond calls U.N. Assange report 'ridiculous' Arxivat 2018-07-29 a Wayback Machine., Reuters
  237. ↑ "Svenska åklagarna: FN-gruppens rapport betydelselös" Arxivat 2024-07-12 a Wayback Machine. svt.se
  238. ↑ "Philip Hammond rejects 'ridiculous' UN decision on Julian Assange" Arxivat 2023-03-01 a Wayback Machine.. The Guardian (London). 5 February 2016.
  239. ↑ «Britain: WikiLeaks founder faces arrest regardless of U.N. panel ruling». The Washington Post, 04-02-2016. Arxivat 29 de juliol 2018 a Wayback Machine.
  240. ↑ "Julian Assange Q&A: what now for the WikiLeaks founder? e" Arxivat 2019-09-09 a Wayback Machine.. The Guardian (London). 5 February 2016.
  241. ↑ «Britain, Sweden should accept Assange ruling: UN rights chief». Haveeru, 10-02-2016. Arxivat de l'original el 16 de febrer 2016. [Consulta: 13 febrer 2016].
  242. ↑ «Why Julian Assange Doesn't Want Hillary Clinton to Be President». The Observer, 24-06-2016. Arxivat 24 de desembre 2017 a Wayback Machine.
  243. ↑ 244,0 244,1 «Assange Warns More Leaks Coming, Compares Trump and Clinton to 'Cholera and Gonorrhea'». Haaretz, 27-07-2016. Arxivat 26 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  244. ↑ Julian Assange: Choosing Between Trump or Clinton is Like Picking Between Cholera or Gonorrhea Arxivat 2018-03-18 a Wayback Machine., 25 July 2016 (Democracy Now! website)
  245. ↑ "Assange: 2016 election is like choosing between 'cholera or gonorrhea' Arxivat 2017-10-26 a Wayback Machine.". Politico. 27 July 2016.
  246. ↑ «How Julian Assange Turned WikiLeaks Into Trump's Best Friend». Bloomberg.com [Consulta: 27 octubre 2016]. Arxivat 2016-11-09 a Wayback Machine.
  247. ↑ CNN, Dana Bash and Marshall Cohen,. «GOP megadonor requested Trump's data firm organize hacked Clinton emails». Arxivat de l'original el 2017-10-28. [Consulta: 29 juliol 2018].
  248. ↑ «Trump donor asked data firm if it could index WikiLeaks emails». Arxivat de l'original el 2017-10-29. [Consulta: 29 juliol 2018].
  249. ↑ Confessore, Nicholas. «Assange Says WikiLeaks Rejected Request by Data Firm Tied to Trump», 25-10-2017. Arxivat de l'original el 5 de juliol 2018. [Consulta: 29 juliol 2018].
  250. ↑ ; Scott, Eugene «DNC treatment of Sanders at issue in emails leaked to Wikileaks». CNN, 24-07-2016 [Consulta: 24 juliol 2016]. Arxivat 14 de novembre 2017 a Wayback Machine.
  251. ↑ «Leaked Democratic Party Emails Show Members Tried To Undercut Sanders». , 23-07-2016 [Consulta: 24 juliol 2016]. Arxivat 13 de juny 2018 a Wayback Machine.
  252. ↑ Assange, Avowed Foe of Clinton, Timed Email Release for Democratic Convention," Arxivat 2018-03-08 a Wayback Machine. The New York Times, 26 July 2016.
  253. ↑ "Assange on Peston on Sunday: 'More Clinton leaks to come' Arxivat 2016-07-11 a Wayback Machine.". ITV News. 12 June 2016.
  254. ↑ Assange slams Clinton for ‘Russian hysteria’ & US media for politicized election coverage Arxivat 2018-03-13 a Wayback Machine. 26 August 2016
  255. ↑ How Julian Assange turned WikiLeaks into Trump's best friend Arxivat 2016-11-09 a Wayback Machine., Max Chafkin & Vernon Silver, 10 October 2016 (Bloomberg website)
  256. ↑ «WikiLeaks – The Podesta Emails». Arxivat de l'original el 10 d’abril 2018. [Consulta: 21 octubre 2016].
  257. ↑ «WikiLeaks releases excerpts from Clinton's Wall Street speeches». NY Daily News [Consulta: 21 octubre 2016]. Arxivat 1 de desembre 2017 a Wayback Machine.
  258. ↑ «WikiLeaks – The Podesta Emails». Arxivat de l'original el 29 de juny 2018. [Consulta: 21 octubre 2016].
  259. ↑ «WikiLeaks Appears To Release Hillary Clinton's Paid Speech Transcripts». BuzzFeed [Consulta: 21 octubre 2016]. Arxivat 1 de desembre 2017 a Wayback Machine.
  260. ↑ «Assange Statement on the US Election». Arxivat de l'original el 1 de juliol 2018. [Consulta: 20 novembre 2016].
  261. ↑ 262,0 262,1 Quinn, Ben «Julian Assange 'Jewish conspiracy' comments spark row». The Guardian, 01-03-2011 [Consulta: 24 novembre 2017]. Arxivat 25 de juny 2018 a Wayback Machine.
  262. ↑ «British magazine: Assange says Jewish conspiracy trying to discredit WikiLeaks». Arxivat de l'original el 14 de novembre 2017. [Consulta: 23 octubre 2016].
  263. ↑ Service, Haaretz «British Magazine: Assange Says Jewish Conspiracy Trying to Discredit WikiLeaks». Haaretz, 11-02-2011 [Consulta: 24 octubre 2016]. Arxivat 14 de novembre 2017 a Wayback Machine.
  264. ↑ «Freedom of Expression Awards 2008». Index Magazine. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2024. [Consulta: 7 setembre 2020].
  265. ↑ Nystedt, Dan «Wikileaks leader talks of courage and wrestling pigs» (en anglès). Computerworld. IDG News Service. International Data Group, 27-10-2009. Arxivat 2010-12-22 a Wayback Machine.
  266. ↑ «Report on Extra-Judicial Killings and Disappearances Arxivat 2010-12-14 a Wayback Machine.» 1 de març del 2009
  267. ↑ «"WikiLeaks wins Amnesty International 2009 Media Award for exposing Extra judicial killings in Kenya" Arxivat 2017-11-07 a Wayback Machine.» (en anglès)
  268. ↑ Murray, Craig. «Julian Assange wins Sam Adams Award for Integrity» (en anglès), 19-08-2010. Arxivat de l'original el 2010-11-01. [Consulta: 4 desembre 2010].
  269. ↑ «Julian Assange - 50 People Who Matter 2010» (en anglès). Arxivat de l'original el 2010-09-30. [Consulta: 4 desembre 2010].
  270. ↑ «Julian Assange: The Sunshine Kid» (en anglès). Arxivat de l'original el 2010-12-03. [Consulta: 4 desembre 2010].
  271. ↑ «Julian Assange: Readers' Choice for TIME’s Person of the Year 2010». Newsfeed - Time, 13-12-2010 [Consulta: 7 setembre 2020]. Arxivat 24 de maig 2019 a Wayback Machine.
  272. ↑ «Assange named Le Monde Man of the Year». ABC News, 23-12-2010 [Consulta: 7 setembre 2020]. Arxivat 12 de juliol 2024 a Wayback Machine.
  273. ↑ «Previous Winners - Martha Gellhorn Prize for Journalism». Arxivat de l'original el 12 de juliol 2024. [Consulta: 7 setembre 2020].
  274. ↑ «Sydney Peace Medal: Julian Assange». Arxivat de l'original el 22 de setembre 2020. [Consulta: 7 setembre 2020].
  275. ↑ «Yoko Ono Lennon Presents 2013 Courage Award to Julian Assange (in absentia) in New York City». Arxivat de l'original el 28 de setembre 2020. [Consulta: 7 setembre 2020].
  276. ↑ O'Brien, Natalie «Wikileaks founder Julian Assange awarded Dignity Prize from Catalans». News.com.au, 10-01-2020 [Consulta: 7 setembre 2020]. Arxivat 13 de febrer 2020 a Wayback Machine.

Bibliografia

modifica
  • Leigh, David; Harding, Luke. WikiLeaks: Inside Julian Assange's War on Secrecy (en anglès). rev. ed. London: Guardian Books, 2013 [1a. ed. 2011]. 

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julian Assange
 
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Julian Assange
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Julian_Assange&oldid=34091118»
  NODES
Association 3
chat 5
HOME 1
hosting 1
Intern 33
iOS 2
mac 195
OOP 2
os 139
server 1
text 2
twitter 5
Users 1
visual 1
web 12