Kölsch (idioma)

Kölsch
Kölsch
Altres noms	Ripoarisch
Tipus	dialecte
Ús
Parlants	250.000 (1997)
Autòcton de	Renània
Estat	Colònia i els seus voltants, a Alemanya
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees; llengües germàniques; llengües germàniques occidentals; alt alemany; alt alemany inferior; alemany central occidental; fràncic central; ripuarisch
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
ISO 639-1	ksh
ISO 639-2	ksh
ISO 639-3	ksh
Glottolog	kols1241
IETF	ksh

El kölsch, la parla de Colònia, és la variant lingüística amb més nombre de parlants del ripuarisch o fràncic ripuari. Es parla a Colònia i part de la seva rodalia. Avui en dia gairebé tots els parlants utilitzen una variant familiar molt influenciada pel dialecte de la Renània, tot i que tothom domina l'alemany estàndard. El kölsch està estretament emparentat amb la parla pròpia de la regió entre el Rin i el Mosa, i el fràncic mosel·là. De fet constitueix un pont entre aquestes parles, com passa amb tot el grup ripuari.

Tot i que al kölsch hi trobem variants lèxiques en casos aïllats i que la pronunciació també varia lleugerament en funció de la zona geogràfica o la classe social, podem dir que a grans trets és una llengua clarament definida.^[1]

Origen i formació

Després de cinc segles de dominació romana, a mitjans del segle V els francs van apoderar-se de la ciutat. Arran d'això, el llatí, oficial, fou desbancat per l'antic fràncic-germani. Però no és fins al temps de la Dinastia Otoniana que es comença a formar l'idioma propi de la ciutat, el kölsch, documentat a partir dels segles xii i xiii com a llengua de documents administratius i eclesiàstics, i més tard emprada pels ciutadans més eminents. Els fonaments de la llengua són l'alt alemany antic i l'alt alemany mitjà, així com el baix fràncic, especialment en la varietat ripuària, present en els amplis territoris que envoltaven la ciutat.^[2]^[3]

Des de principis del segle xix el kölsch s'utilitzava cada vegada més tant a la poesia com a la prosa, i fins avui en dia la concepció d'aquesta llengua s'enriqueix contínuament gràcies a les publicacions en kölsch i sobre el kölsch.^[4]

Situació dins la societat

Aspectes generals

A diferència d'altres dialectes dels països de parla alemanya, en cap moment el kölsch ha estat en vies d'extinció greu. De la mateixa manera que el dialecte berlinès, el kölsch va establir-se fermament com a dialecte de la ciutat i encara hi ha molts habitants de Colònia que el dominen. Els seus parlants en tenen cura i a través de la seva implicació fan que no caigui en l'oblit. A Colònia el folklore hi és ben present, sobretot durant el Carnaval. A més, la ciutat disposa de teatres i d'una àmplia escena de grups de música que utilitzen el kölsch. També hi ha un nombre considerable de poetes populars i una oferta cultural abundant i marcadament a favor del kölsch.

Tot això, entre altres coses, ha motivat la creació d'una institució, l'Akademie för uns kölsche Sproch (Acadèmia per la nostra llengua kölsch), que té com a objectiu la cura i la conservació del kölsch.

Literatura i música

Com a exemple de poeta local s'acostuma a citar Willi Ostermann que, amb les seves odes, cançons i poemes sobre la seva ciutat natal, ha deixat un ric llegat dialectal. La família Millowitsch va continuar la seva tasca i els escriptors en dialecte també van incentivar el kölsch com a llengua escrita.

És gràcies al Carnaval que a la zona de Colònia s'ha desenvolupat de manera autònoma un repertori de cançons populars en Kölsch. En aquest sentit cal destacar alguns grups de música com, per exemple, "Bläck Fööss", "Höhner", "Räuber" o "Paveier". Cançons com per exemple el "Viva Colònia" dels "Höhner" tenen èxit fins i tot més enllà de les fronteres de la ciutat. Alhora, la Büttenrede, els monòlegs humorístics de Carnaval, també en kölsch, s'han establert com a representació artística popular.

Parlants en clau

Colònia fou sempre un centre de comerç supraregional entre les regions del Rin i, per tant, un lloc de pas i d'intercanvi amb altres pobles. Mercaders, taverners i ciutadans de Colònia sovint requerien un tipus de comunicació que no fos necessàriament comprensible per tothom. Això fou de gran ajuda sobretot durant el domini francès i prussià.

Importància regional

A la Renània hi ha una gran riquesa de varietats dialectals i llengües locals, però cada vegada hi ha menys parlants que han crescut amb el dialecte del seu poble com a llengua familiar. Els habitants de mitjana edat sovint van emigrar i així van traslladar el seu dialecte, cosa que va passar, per exemple, amb el kölsch. Per això, almenys des de la dècada dels 60, el kölsch ha començat a tenir influència sobre grans extensions de la rodalia de Colònia, arran d'una constant despoblació de la ciutat.

Referències

↑ «Hey Kölle – Du bes e Jeföhl». Goethe-Institut e. V.. [Consulta: 8 abril 2016].
↑ H. F. Döbler: Die Germanen – Legende und Wirklichkeit. Verlag Heyne München 1975, ISBN 3-453-00753-0, Rubrik Franken, S. 197 ff.
↑ Ulrich Nonn: Die Franken. Verlag Kohlhammer, Stuttgart 2010, ISBN 978-3-17-017814-4, S. 15 ff.
↑ Adam Wrede: Neuer Kölnischer Sprachschatz. 12. Auflage. Greven Verlag, Köln 1999, ISBN 3-7743-0243-X, Band 2, S. 74 oben.

Bibliografia

Fritz Hoenig: Wörterbuch der Kölner Mundart. Nach der Erstausgabe von 1877. J.P. Bachem Verlag, Köln 1952.
Georg Heike: Zur Phonologie der Stadtkölner Mundart. Marburg 1964. (Deutsche Dialektgeographie Band 57)
Martin Hirschberg, Klaus Hochhaus: Kölsch för anzelore. Lütgen, Frechen 1990, ISBN 3-9802573-0-4.
Adam Wrede: Neuer Kölnischer Sprachschatz. 3 Bände. 12. Auflage. Greven Verlag, Köln 1999, ISBN 3-7743-0243-X.
Alice Tiling-Herrwegen: De kölsche Sproch. Kurzgrammatik Kölsch-Deutsch. 1. Auflage. J.P. Bachem Verlag, Köln 2002, ISBN 3-7616-1604-X.
Christa Bhatt: Kölsche Schreibregeln. 1. Auflage. J.P Bachem Verlag, Köln 2002, ISBN 3-7616-1605-8.
Helga Resch, Tobias Bungter: Sprachführer Kölsch. (mit einer CD gesprochen von Tommy Engel). 1. Auflage. Verlag Kiepenheuer & Witsch, Köln 2004, ISBN 3-462-03557-6.
Helga Resch, Tobias Bungter: Sprachführer Kölsch 2 – für Fortgeschrittene. (mit einer CD gesprochen von Tommy Engel). 1. Auflage. Verlag Kiepenheuer & Witsch, Köln 2005, ISBN 3-462-03591-6.
Christa Bhatt, Alice Herrwegen: Das Kölsche Wörterbuch. 2. Auflage. J.P. Bachem Verlag, Köln 2005, ISBN 3-7616-1942-1.
Peter Caspers: Op Kölsch – Das Wörterbuch Kölsch-Hochdeutsch, Hochdeutsch-Kölsch. Greven Verlag, Köln 2006, ISBN 3-7743-0380-0.
Alice Herrwegen: Mer liere Kölsch – ävver höösch. J.P. Bachem Verlag, Köln 2008, ISBN 978-3-7616-2201-8.
Margarete Flimm, Florian Wollenschein: Wörterbuch der kölschen Mundart. Kölsch-Deutsch Deutsch-Kölsch. Books on Demand, Norderstedt 2011, ISBN 978-3-8448-0659-5.