Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
 Relleu de bronze de Khildebert I  | |
| Nom original | (fr) Childebert Ier |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 497 Reims (França) |
| Mort | 23 desembre 558 (60/61 anys) París |
| Sepultura | basílica de Saint-Denis |
| Rei dels francs Rei merovingi de París | |
| 511 – 558 | |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Carrera militar | |
| Conflicte | setge de Cesaraugusta |
| Altres | |
| Títol | Co-king of Burgundy (en)  (534–558)Rei merovingi d'Orleans (524–558) Rei dels francs (511–558) |
| Família | Dinastia merovíngia |
| Cònjuge | Ultrogothe |
| Fills | Chrodesindis, Chrodoberga |
| Pares | Clodoveu I i Clotilde de Borgonya |
| Germans | Clodomir Teodoric I d'Austràsia Clotari I Ingomer Clotilde |
 | |
Llista
| |
El tercer dels quatre fills del rei Clodoveu I i Santa Clotilde, va rebre una quarta part del regne a la mort del seu pare, el 511, d'acord amb la tradició dels francs salis.[1] En aquest repartiment li pertocà la ciutuat de París, les terres que s'estenien cap al nord fins al riu Somme, i a l'oest fins al canal de la Mànega i la península d'Armòrica (actual Bretanya). Els seus germans reberen Metz (Teodoric I), Orleans (Clodomir I) i Soissons (Clotari I).[1] Els quatre van establir les seves respectives capitals a la regió del Sena, a poca distància l'una de l'altra, cosa que va ajudar a mantenir la unitat del regne.[2]
Després de la guerra que va enfrontar els quatre germans amb Godomar de Borgonya, en la que va morir Clodimir, va unir-se amb Clotari de Soissons per assassinar els fills d'aquest. Khildebert es va annexionar Chartres i Orleans.
El 531 va respondre a la demanda d'auxili de la seva germana Clotilde, esposa del rei Amalaric dels visigots. Clotilde, una catòlica, es queixava que el rei arrià la maltractava. Khildebert es desplaçà a Hispània amb el seu exèrcit[3] i va derrotar el rei Amalaric, que es veié obligat a refugiar-se a Bàrcino on fou assassinat. Clotilde va morir durant el retorn a París per causes desconegudes.
Posteriorment Khildebert va liderar altres expedicions contra els visigots. Amb l'ajuda del seu germà Lotari, el 542 va prendre possessió de Pamplona i va posar setge a Saragossa, però es veié obligat a retirar-se. En aquesta expedició va obtenir una valuosa relíquia, la túnica de Sant Vicent de Saragossa, que s'endugué a París. Allí va fer-hi construir en honor seu el monestir de Sant Vicent, posteriorment conegut com a Abadia de Saint-Germain-des-Prés.
Va morir el 13 de desembre del 558, i fou enterrat a l'abadia que havia fundat.[4] Com que no havia tingut descendència masculina, Clotari I s'apoderà del seu regne.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Périn, Patrick. Clovis et la naissance de la France (en francès). Éditions Denoël, 1990, p. 117 (L'Histoire de France). ISBN 9782207236352.
- ↑ Bernard, Joseph Louis Antoine. Histoire de l'Europe et particulièrement de la France de 395 à 1270 (en francès). E. Vitte, 1897, p. 67.
- ↑ Fear, Andrew; Fernández Urbiña, José. The Role of the Bishop in Late Antiquity: Conflict and Compromise (en anglès). A&C Black, 2013, p. 234-235. ISBN 1780932170.
- ↑ Bertelli, Sergio; Litchfield, R. Burr. The King's Body: Sacred Rituals of Power in Medieval and Early Modern Europe (en anglès). Penn State Press, 2003, p. 214. ISBN 0271041390.
